Postveritat i propaganda

?lex Grijelmo explicava en aquest diari que la Real Academia Espa?ola de la Lengua es disposa a incorporar la paraula postveritat al Diccionario. I el director de la instituci¨®, Dar¨ªo Villanueva, tot i que matisa que la definici¨® encara no est¨¤ establerta, l¡¯entenia com un substantiu que dona nom a ¡°afirmacions o asseveracions que no es basen en fets objectius sin¨® que apel¡¤len a emocions, creences o desitjos del p¨²blic¡±. Des de l¡¯elecci¨® de Trump, la paraula postveritat s¡¯ha convertit en un t¨°pic omnipresent en els mitjans de comunicaci¨®. Tota paraula t¨¦ la seva hist¨°ria. I nom¨¦s des d¡¯aquesta es pot entendre que hagi fet fortuna un nom que entrecreua i presenta com a novetat dues realitats recurrents de l¡¯experi¨¨ncia humana. Primera: que els humans no es comporten per criteris estrictament raonables perqu¨¨ en l¡¯economia humana del desig les emocions i els sentiments juguen un paper molt determinant (fins i tot en els interessos econ¨°mics). Segona: que els discursos p¨²blics ¨Cen pol¨ªtica com en qualsevol altre espai comunicatiu, la publicitat, per exemple¨C estan carregats de demag¨°gia, de falsedats, de voluntat manipulativa.

?Ha estat necessari que el Brexit trenqu¨¦s els pron¨°stics i els desitjos de la Uni¨® Europea i de bona part de la City, i que Trump guany¨¦s malgrat que s¡¯havia imposat la idea, eterna confusi¨® de desitjos i realitats, que era impossible que pass¨¦s, perqu¨¨ alguns descobrissin aquestes dues obvietats? Des de la Gr¨¨cia cl¨¤ssica s¡¯ha advertit dels riscos de la demag¨°gia; ?tienne de La Bo¨¦tie ja ens va advertir del poder de la por (el m¨¦s manipulable dels sentiments humans) i les idees rebudes per garantir la servitud volunt¨¤ria, i Shakespeare ens va explicar a Juli C¨¨sar tots els mecanismes d¡¯explotaci¨® de les vel¡¤le?tats emocionals de les masses. I ara resulta que hem hagut d¡¯arribar al segle XXI per prendre consci¨¨ncia d¡¯aix¨° i donar-li nom?

La postveritat ¨¦s un exemple de la dificultat per posar paraules al nou m¨®n i, per tant, de l¡¯¨²s defensiu del llenguatge per part dels grans poders. No hi ha hagut cap campanya electoral en qu¨¨ no es pugui trobar tot el que cont¨¦ la paraula postveritat: seduir la gent amb promeses falses i mitges veritats, dir-li el que es creu que t¨¦ ganes de sentir tot i saber que ¨¦s fals, ajustar l¡¯explicaci¨® de la realitat als propis interessos, tocar les fibres sensibles (i les baixes passions de la ciutadania). I si anem a l¡¯espai de la publicitat comercial la cosa continua: cada anunci ¨¦s un fet alternatiu. En anomenar postveritat aquestes pr¨¤ctiques tan velles l¡¯equ¨ªvoc s¡¯engrandeix. La part¨ªcula post s¡¯utilitza sovint per marcar un canvi d¡¯¨¨poca o d¡¯acci¨® (postmodernitat, postrevolucionari, posthumanisme, postindustrial...) amb la qual cosa s¡¯est¨¤ donant a entendre que la postveritat ¨¦s un temps nou i que, per tant, el que pret¨¦n descriure la paraula no passava abans. O sigui, la paraula t¨¦ truc. A la manera d¡¯un altre terme de moda, el populisme, m¨¦s que descriure el que fa ¨¦s etiquetar i excloure. I aix¨ª se suggereix per als incauts que la veritat ha presidit els esgotats r¨¨gims pol¨ªtics liberals d¡¯Europa i dels Estats Units.

La postveritat ¨¦s s¨ªmptoma de dues coses. De la p¨¨rdua de legitimitat dels sistemes de poder pol¨ªtic i social sorgits de la postguerra europea, que es tradueix en una fallida del consens social que les elits dirigents es resisteixen a admetre (i eludeixen la responsabilitat transferint-la a la presumpta inconsist¨¨ncia de les decisions dels ciutadans). Per¨°, sobretot, ¨¦s s¨ªmptoma de l¡¯impacte de les noves tecnologies de la informaci¨®, la dificultat de gestionar-les i els dubtes sobre la seva compatibilitat amb la democr¨¤cia. Les maneres i la capacitat de propagaci¨® dels missatges (entre el monopoli d¡¯uns pocs i la jungla de les xarxes socials) converteixen en completament inefica?os els vells protocols de la ra¨® cr¨ªtica i de l¡¯avaluaci¨® de la veritat dels missatges i el periodisme esdev¨¦ la primera v¨ªctima d¡¯aix¨°. El poder de la viralitzaci¨® dels missatges (la for?a d¡¯un missatge repetit milions de vegades) i la dificultat de generar mecanismes fiables per reconstruir la veritat dels fets s¨®n a l¡¯origen de la paraula de moda. Guanya el que m¨¦s propaga. Postveritat ¨¦s una variant de propaganda. Res de nou sota el sol.