El problema ¨¦s de Puigdemont

Un dels grans errors de l'actual catalanisme pol¨ªtic ¨¦s la creen?a que Catalunya i Barcelona s¨®n un pa¨ªs i una ciutat modernes, europees i avan?ades, mentre que la resta d¡¯Espanya, incloent Madrid, segueixen sent exemple d'un endarreriment secular: econ¨°micament improductives, socialment endarrerides i ideol¨°gicament carques.

Aix¨° mateix pensaven els primers catalanistes de finals del segle XIX, en coincid¨¨ncia, per cert, amb certs intel¡¤lectuals espanyols d'aquella ¨¨poca, des dels escriptors del 98 fins als de la generaci¨® seg¨¹ent, la d¡¯Ortega i Aza?a, cr¨ªtics implacables tots ells de la societat espanyola de la seva ¨¨poca i de l¡¯Estat de la Restauraci¨®. Vistes des de la perspectiva actual aquestes percepcions no semblen gaire ajustades a la realitat. La Restauraci¨® va ser un per¨ªode de creixement i prosperitat econ¨°mica generalitzada a Espanya, inclosa naturalment Catalunya, i sobretot va ser un per¨ªode de modernitzaci¨® de la societat espanyoles des del punt de vista social i cultural.

L'exemple m¨¦s evident d'aix¨° ¨²ltim va ser la Instituci¨®n Libre de Ense?anza, amb totes les seves ramificacions culturals i influ¨¨ncies socials a tots els nivells: en ensenyament primari i secundari, en la promoci¨® de la dona a la societat i en la majoria dels camps de l'ensenyament superior i del coneixement cient¨ªfic. Cap als anys 30 del segle passat, la universitat de Madrid oferia un planter de professors de primera fila que si no hagu¨¦s estat per la di¨¤spora que va produir la guerra civil i el sectarisme dels anys de dictadura, haguessin elevat la cultura espanyola a un primer nivell europeu.

Res a Catalunya, ni de lluny, era comparable. L¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans, de creaci¨® molt posterior a la Instituci¨®n, potser hauria arribat amb el temps a un nivell semblant, encara que fos un ens p¨²blic, no una entitat privada sorgida de la societat civil com la madrilenya. A m¨¦s, aquesta ¨²ltima era laica, neix precisament quan expulsen de la universitat p¨²blica, per motius ideol¨°gics i de consci¨¨ncia, els qui despr¨¦s la van fundar. Per tant, tot aix¨° desmenteix el mite d'un Madrid ¨²nicament oficialista i retr¨°grad, amb una societat controlada pel Rei, la Cort, l¡¯Esgl¨¦sia i l¡¯Ex¨¨rcit. La Instituci¨®n Libre de Ense?anza era privada i laica, sorgida i desenvolupada a l'interior de la societat civil i al marge i en contra de l¡¯Esgl¨¦sia.

Cap instituci¨® cultural se li assemblava a Barcelona fins que des de Madrid, per impuls de la Lliga de Prat de la Riba i Camb¨®, aquest ¨²ltim gran partidari d'un catalanisme influent a la capital d¡¯Espanya, es va crear la Mancomunitat i, en el seu si, l¡¯Institut. Per¨° amb vint-i-cinc anys de retard respecte a la Instituci¨®n, el desfasament era molt notable. No hi ha cap dubte que en aquest per¨ªode Madrid va ser culturalment molt superior a Barcelona: ja llavors la suposada superioritat catalana en aquest terreny era un mite.

Ara b¨¦, si fa un segle i escaig aix¨° ja era aix¨ª, sostenir-ho el 1980, i molt m¨¦s encara el 2017, fa riure. Catalunya i, en concret, Barcelona, han estat i s¨®n societats avan?ades, per¨° Espanya, i en concret Madrid, no s¨®n un erm econ¨°mic i cultural, tal com encara sostenen alguns catalans amb complaent autosatisfacci¨®. Per ells, Madrid ¨¦s una capital provinciana, fruit del passat militar i autoritari de Castilla, mentre que Catalunya ¨¦s un vell pa¨ªs d'arrels carol¨ªngies, entroncada des de sempre amb la civilitzada i tolerant Europa, amb Barcelona com a capital natural dels pa?sos mediterranis.

Des d'aquestes conviccions, des d'aquest p¨°sit tradicional del catalanisme pol¨ªtic, el president Puigdemont ha pronunciat amb tota serietat en un acte institucional solemne, no en una declaraci¨® espont¨¤nia als mitjans de comunicaci¨®, que Espanya t¨¦ ¡°un problema amb la democr¨¤cia¡± perqu¨¨ no deixa votar als catalans. Una frase sorprenent perqu¨¨ els catalans voten amb regularitat en totes les eleccions previstes a les lleis, a les lleis democr¨¤tiques, per descomptat. I Espanya ¡ªl¡¯Estat espanyol, ara s¨ª¡ª tindria un problema amb la democr¨¤cia, una manera de dir que no s'¨¦s dem¨°crata, si incompl¨ªs les lleis vigents.

El problema, doncs, no ¨¦s d¡¯Espanya sin¨® de Puigdemont pel seu mal exemple a menysprear la llei, sigui per ignor¨¤ncia o mala fe, m'¨¦s igual, amb una actitud que desprestigia aquesta Catalunya que es vol europea i civilitzada, que sap ben b¨¦ que en un Estat de dret, precisament perqu¨¨ ¨¦s de dret, es confonen democr¨¤cia i llei.

Francesc de Carreras ¨¦s professor de Dret Constitucional.