Aix¨° no ¨¦s un refer¨¨ndum

L'aparent solemnitat de la presentaci¨® dels preparatius del refer¨¨ndum de l'1-O no pot ocultar la realitat: el que es prepara no ¨¦s ni pot ser un refer¨¨ndum.

Deixem a un costat els aspectes m¨¦s sorollosos, com el xoc amb les institucions centrals, l'enfocament judicial de la q¨¹esti¨® o les divisions internes al m¨®n independentista. ?Aquest tipus de consulta serviria per con¨¨ixer l'opini¨® d'una societat o, m¨¦s encara, perqu¨¨ prengui decisions de tal transcend¨¨ncia? L'¨²nic marc adequat de refer¨¨ncia ¨¦s el de les regles i la pr¨¤ctica internacional. I aqu¨ª apareixen tres q¨¹estions crucials.

La primera ¨¦s la de la validesa d'un refer¨¨ndum de secessi¨®. Nom¨¦s es consideren v¨¤lids aquells que la comunitat internacional reconeix; i aquesta comunitat (normalment encarnada per l'ONU) planteja sempre una exig¨¨ncia: l'atribuci¨® a l'¡°Estat de partida¡± de la condici¨® d'il¡¤leg¨ªtim. Aqu¨ª apunta la recent insist¨¨ncia del Govern de Puigdemont en el car¨¤cter autoritari de l'Estat espanyol. Confondre la naturalesa d'un Estat amb l'estil pol¨ªtic del seu Govern ¨¦s un error de manual, per¨° no cal remuntar-se tan lluny: n'hi ha prou d'observar que Espanya ¨¦s considerada pel conjunt dels pa?sos democr¨¤tics com un membre del club.

El segon requisit ¨¦s una aportaci¨® canadenca: la claredat. I no tant la claredat de la pregunta, sin¨® l'exist¨¨ncia d'informaci¨® clara sobre la situaci¨® que es generaria, en cas de resultat afirmatiu. Informaci¨® que s'oculta: l'anomenada llei de transitorietat seria nom¨¦s discutida i aprovada en cas de la vict¨°ria del s¨ª. Per tant, s'ignora tot sobre el proc¨¦s posterior, les negociacions amb Madrid i Brussel¡¤les, la condici¨® dels ciutadans, etc.

I aquesta ocultaci¨® porta a un tercer ¨¤mbit: l'aixafament dels drets de l'oposici¨® parlament¨¤ria. Com mostren els estudis d'opini¨®, l'opci¨® independentista ¨¦s minorit¨¤ria a Catalunya; gaudeix d'una majoria parlament¨¤ria nom¨¦s per obra de la llei electoral (d'altra banda, molt q¨¹estionada). El silenciament de l'oposici¨®, la introducci¨® d'un tr¨¤mit de lectura ¨²nica o la desatenci¨® als dict¨¤mens del Consell de Garanties mostren una voluntat de predomini de la majoria i d'exclusi¨® de les minories (el que es confirma amb les previsions sobre el finan?ament de la campanya pr¨¨via, la creaci¨® d'una Sindicatura Electoral sense els requisits que estableix l'Estatut vigent, o les regles sobre els mitjans de comunicaci¨®).

Els promotors del proc¨¦s han insistit a afirmar que ¡°aix¨° va de democr¨¤cia¡±. I efectivament, el que est¨¤ en joc ¨¦s el funcionament democr¨¤tic de la societat catalana. No cal remuntar-se a la legalitat constitucional vigent, o al marc normatiu comunitari i internacional (el veredicte del qual no ofereix dubtes): avui l'embranzida de la causa independentista es proposa reduir els marges de pluralisme i de debat lliure en la societat catalana.

Joan Botella ¨¦s president de Federalistes d¡¯Esquerres.