Qu¨¨ i com es llegir¨¤ l¡¯any 2030?

Avui ja no s'haurien de llibres en paper, segons els vaticinis que es van fer fa amb prou feines 15 anys, cosa que no ¨¦s obstacle perqu¨¨ el sector editorial i els costums lectors hagin mutat com potser no ho havien fet en gaireb¨¦ sis segles, des de la invenci¨® de la impremta amb tipus m¨°bils de Gutenberg. En un entorn tan canviant, el 2030, tot just 15 anys m¨¦s, sobre quins suports es llegir¨¤ i on? Quins arguments seguiran enganxant la gent a un llibre? Aquest contingut se seguir¨¤ anant a buscar en llibreries com avui les coneixem o com es distribuir¨¤? Els algorismes, com a pedra filosofal, dissenyaran el llibre ideal? Amb quin tipus de literatura es pot aconseguir que els nens no es desenganxin de la lectura a partir dels 12 anys? Intentar perfilar respostes a algunes d'aquestes preguntes ¨¦s l'ambici¨®s objectiu del f¨°rum l'internacional anual d'editors Edita, que sota l'ep¨ªgraf "Viatge al 2030", arrenca avui la seva segona edici¨® a Barcelona.

Un rep¨¤s de la ja llarga dilatada relaci¨® amb els seus editors per part de l'¨²ltim premi Cervantes, Eduardo Mendoza, al Sal¨® de Cent del consistori, servir¨¤ de p¨°rtic a la trobada que amb nom¨¦s dues convocat¨°ries s'est¨¤ convertint en un referent del sector. La trobada t¨¦ 400 inscrits, m¨¦s del doble que l'any passat, i? culmina aquest divendres set de juliol. I no nom¨¦s en l'¨¤mbit estatal: dels 42 ponents, vuit provenen de fora d'Espanya. Entre ells destaquen Teresa Cremisi, exresponsable editorial de dos dels segells amb m¨¦s pedigr¨ª de Fran?a com s¨®n Gallimard i Flammarion; James Daunt, director gerent de Waterstones, la cadena de 275 llibreries del Regne Unit i Irlanda; Koen van Gulik, editor i propietari d'un dels segells independents m¨¦s prestigiosos d'Holanda, Wereldbibliotheek, o la Consuelo S¨¢izar, exdirectora de la mexicana Fondo de Cultura Econ¨®mica.

¡°Barcelona volia una trobada d'aquest tipus, d'aqu¨ª el resultat dels inscrits¡±, assegura Javier Aparicio Maydeu, director del veter¨¤ (22 edicions ja) M¨¤ster d'Edici¨® de la Universitat Pompeu Fabra, codirector i una de les ¨¤nimes d'Edita, juntament amb Patrici Tixis, president del Gremi d'Editors de Catalunya, i el periodista cultural i escriptor Sergio Vila-Sanju¨¢n. El suport de l'Ajuntament de Barcelona est¨¤ sent capital, en l'aspecte econ¨°mic, per assentar la trobada. ¡°Aix¨° va de deb¨°: Barcelona ¨¦s capital de l'edici¨® en catal¨¤ i castell¨¤ i ha de tornar a mirar en gran i lluny, prescindint de canvis conjunturals en l'econ¨°mic o en el pol¨ªtic¡±, afegeix Jaume Collboni, responsable de Cultura de l'Ajuntament, que va contextualitzar el suport a Edita amb la recent constituci¨® del plenari del sector del llibre, la consecuci¨® de Barcelona com a Ciutat Liter¨¤ria per la Unesco o el projecte de creaci¨® de la Casa de les Lletres, entre altres apostes municipals en favor del llibre.

El director Agust¨ª D¨ªaz Yanes, responsable d'Alatriste i Oro, adaptacions cinematogr¨¤fiques d'obres d'Arturo P¨¦rez Reverte, el soci fundador de la llibreria La Central, Antonio Ram¨ªrez o els editors Elena Ram¨ªrez, N¨²ria Tey, Pilar Reyes o Aniol Rafel s¨®n altres figures que participaran en les jornades, que tindran en la trobada entre l'escriptor Javier Cercas i el president de la Federaci¨® de Gremis d'Editors d'Espanya, Daniel Fern¨¢ndez, un altre dels seus plats forts. ¡°Els editors hem de sortir de la zona de confort i veure possibles aliances amb altres sectors; en aquest sentit, l'escriptor potser s'encamina cap a ser un creador, un fabricant de continguts per a altres ind¨²stries; la gasolina del nostre sector est¨¤ a explicar hist¨°ries¡±, sost¨¦ Tixis, aventurant-se en una de les tend¨¨ncies m¨¦s clares per als propers anys. ¡°Hem fugit de buscar gurus: al f¨°rum Edita volem l'opini¨® i el saber de gent que treballa cada dia en aquest ofici¡±, assenyala Aparicio. Un viatge editorial a l'any 2030 molt seri¨®s.