Un Born combatiu

Enric Pinsach, que va treballar gaireb¨¦ 20 anys al Born, entre el 1952 i el 1971, recita tots els noms dels comer?os o propietaris de les 195 parades que van conformar el mercat fins que es va dissoldre aquell any. Ho fa en un v¨ªdeo de l'exposici¨® Born. Mem¨°ries d'un mercat (fins al 26 de novembre), que es pot veure a l'equipament. De centre de prove?ments, el record popular sobre l'antic mercat salta a recinte de les ess¨¨ncies de la zona zero del catalanisme pol¨ªtic, amb les restes de l'antic barri bombardejades el 1714 per les tropes de Felip V, descobertes el 2001, i que van frenar el projecte per a la futura ubicaci¨® de la Biblioteca Provincial de Barcelona. Per¨° al mig queden 30 anys de vida del Born, sobre els quals ha caigut certa amn¨¨sia ciutadana, justament anys c¨ªvics trepidants, entre m¨ªtings, concerts, fires¡­ d'acord amb les agitades d¨¨cades del tardofranquisme i les primeres de la democr¨¤cia. Aquest per¨ªode de temps, tan intens com esperan?ador i incert, ¨¦s el que, a partir de 57 imatges de 20 fotoperiodistes, recupera la mostra temporal El Born reivindicat (1971-2001), que el mateix Centre de Cultura i Mem¨°ria exposa fins al 26 de novembre.

La petita mostra no deixa de ser un spin-off de Born. Mem¨°ries d'un mercat, gr¨¤cies a la qual van comen?ar a sortir algunes imatges d'aquest per¨ªode. ¡°Volem el Born ara¡±, diu una pancarta d'uns manifestants que el fot¨°graf Brangul¨ª va captar el juny del 1975 ¨Cuna proposta valenta i exigent quan encara falten cinc mesos per a la mort de Franco¨C al costat de l'ic¨°nic edifici que Josep Fontser¨¨ va concebre el 1871 malgrat que no estava a les bases del concurs.

¡°Rodi el m¨®n i que ens tornin el Born¡±, insistia una pintada del 1976, no gaire allunyada en el pla sociol¨°gic i en l'esperit del que transmetia un popular partit de futbol sala de gener d'aquell mateix any al mercat com si fos un poliesportiu, o una gran pancarta que a la porta principal reclamava el Born com a ¡°Ateneu Popular del Barri¡±, tot ja en uns temps que veurien n¨¦ixer en tres mesos Apple Computer.

Amb tota la intenci¨®, el novembre del 1976, just un any despr¨¦s de la mort del dictador, es representava un Don Juan Tenorio (aqu¨ª hi havia el polifac¨¨tic Oriol Tramvia en un dels papers, o diversos autors al?ats a la c¨²pula de l'edifici amb una grua) en el context d'unes jornades reivindicatives tant des del punt de vista social com professional, aquestes a partir de l'Assemblea de Treballadors de l'Espectacle, amb uns combatius i joves Juanjo Puigcorb¨¦, Assumpta Serna o S¨ªlvia Munt.

Aix¨ª com l'aprovaci¨® de la Constituci¨® Espanyola el 1978 pretenia rehabilitar la democr¨¤cia a Espanya, els ve?ns demanaven tamb¨¦ una remodelaci¨® f¨ªsica d'un edifici, que estava en tal estat d'abandonament que va servir de decr¨¨pit decorat natural per al rodatge, aquell 1978, del film Al¨ªcia a l¡¯Espanya de les Meravelles. L'encert dels comissaris de la mostra, els fot¨°grafs Robert Ramos i Pere Virgili, a m¨¦s dels historiadors Joel Colomer i Miquel ?ngel Fumanal, permet veure en la l¨ªnia cronol¨°gica les meravelles d'aquest pa¨ªs: la llei d'amnistia o el restabliment de la Generalitat.

Quatre anys d'obra, fins al 1982, van permetre que el Born ja pogu¨¦s acollir grans esdeveniments tant en l'¨¤mbit cultural, amb exposicions de gran format com la seminal Catalunya, la f¨¤brica d'Espanya (1985) o un Planeta Sport (1989) que ja reflectia la Barcelona preol¨ªmpica, com en l'¨¤mbit pol¨ªtic, arran de les eleccions del 1982, com mostra un en¨¨rgic Fraga o un Gato P¨¦rez en una festa del PSC. Les dimensions del Born eren el lloc ideal, el 1983, per a les no menys espectaculars peces de l'escultor Andreu Alfaro, que coincidien en el temps amb la primera fecundaci¨® in vitro a Espanya, realitzada per l'Institut Dexeus.

La batedora de la hist¨°ria i del pas del temps dona per a dobles lectures, barrejant Montserrat Caball¨¦ cantant en la celebraci¨® del 10¨¨ aniversari de la vict¨°ria de CiU (maig del 1990) amb imatges d'una desfilada de moda del Sal¨® Gaud¨ª (setembre del 1990) o amb alguna de les set edicions consecutives de la Fira del Disc que des del 1985 organitzava aqu¨ª el carism¨¤tic Jordi Tard¨¤. O fins i tot per a escenes premonit¨°ries de molta actualitat, amb una festa okupa amb un Llu¨ªs Llach cantant solidari (mar? del 1997), com un av¨ªs just un any abans que el Congr¨¦s aprov¨¦s una nova (i molt liberalitzadora) llei del s¨°l.

El cartell de la mostra ¨¦s la foto en blanc i negre d'un home escombrant en un mercat desert. Bonica ant¨ªtesi del seu objectiu: la mem¨°ria dels anys d'un Born combatiu.