Bella llum davant la nit impecable

?s habitual que un poeta, en un moment o altre de la seva vida, converteixi un altre poeta en l¡¯objecte d¡¯un poema; pot ser per recon¨¨ixer una influ¨¨ncia, o per expressar una admiraci¨®, o, si es tracta d¡¯un contemporani, per celebrar una amistat. El que no ¨¦s tan habitual ¨¦s el que ha fet Marcel Riera (Badalona, 1956): dedicar un llibre sencer a homenatjar una pila d¡¯autors, cap a 30, la majoria poetes. La import¨¤ncia d¡¯aquests autors, en la hist¨°ria de la literatura, est¨¤ fora de discussi¨®; en quin grau cada un d¡¯ells ha estat tamb¨¦ important en la hist¨°ria de la formaci¨® intel¡¤lectual i moral de Riera ¨¦s q¨¹esti¨® secund¨¤ria i fins a cert punt privada. En tot cas, el resultat ¨¦s un panorama ampli, no gens sistem¨¤tic, d¡¯escriptors, gaireb¨¦ tots del segle XX: Eliot, Auden, Spender, Brodsky, Kavafis, Larkin, Proust, Rilke, Canetti¡­; m¨¦s enrere, Leopardi; molt m¨¦s, Horaci, Kayyam, el Coh¨¨let.

'Altres veus'/'L'amor no ho ¨¦s tot'

Marcel Riera / Edna St. Vincent Millay

Selecci¨® i traducci¨® de Marcel Riera

El Gall Editor / Quaderns Crema

77 / 288 p¨¤g.

12 / 18 euros

Si els professors de literatura volguessin o poguessin sortir del marc de les lectures obligat¨°ries, trobarien en aquest llibre, que ha obtingut el premi Pollen?a de Poesia 2016, un pretext per introduir els seus alumnes en la vida i l¡¯obra d¡¯autors imprescindibles, a partir de poemes notablement ben constru?ts i f¨¤cils d¡¯entendre. La major part de les composicions s¨®n en versos alexandrins, alguns pocs amb rima, i elaborades en una sintaxi planera que no impedeix que siguin prou denses de significat. N¡¯hi ha que resumeixen la visi¨® del m¨®n dels autors evocats, o relaten alguna escena significativa de la seva vida, i a vegades arriben tamb¨¦ a la par¨¤frasi. El primer poema resumeix el prop¨°sit del llibre, tot al¡¤ludint expl¨ªcitament a un poema de Stephen Spender. Si aquest parla dels ¡°noms d¡¯aquells que en les seves vides van lluitar per la vida, que portaven en els seus cors el centre del foc¡±, Riera, en un to m¨¦s humil, afirma: ¡°Ells eren els pardals i nosaltres la branca / que encara s¡¯estremeix quan l¡¯ocell se n¡¯ha anat¡±. En tots dos casos, l¡¯elogi als autors estimats ¨¦s vist des de la perspectiva d¡¯un deure a complir, el del reconeixement, ¡°perqu¨¨ els qui han de venir els trobin a faltar¡±, que ¨¦s una manera de dir que han d¡¯anar-los a buscar per aprendre la seva lli?¨®.

Una altra manera d¡¯homenatjar un autor ¨¦s anostrar-lo. A part cinc llibres de producci¨® pr¨°pia, Riera ha tradu?t obres com Finestrals de Philip Larkin, La marca de l¡¯aigua de Joseph Brodsky o Versions de Bai Juyi. Ara ens ofereix una ¨¤mplia antologia de la poetessa i dramaturga nord-americana Edna St. Vincent Millay (1892-1950), que va destacar tamb¨¦ per les seves activitats en el moviment feminista. Ella i les seves dues germanes van ser criades per la mare amb molt pocs recursos econ¨°mics per¨° amb una gran passi¨® per la literatura. Als 20 anys va cridar l¡¯atenci¨® amb el poema Renascence, incl¨°s en aquest recull, fins al punt que una mecenes de les arts es va oferir a pagar-li els estudis. Entre els seus m¨²ltiples interessos, destaca per l¡¯exploraci¨® de la sexualitat femenina i el seu comprom¨ªs pol¨ªtic; va ser pacifista, fins a la Segona Guerra Mundial, que va prendre partit per la causa aliada. Millay vehicula el seu pensament en formes cl¨¤ssiques ¡ªalg¨² va dir que havia escrit alguns dels sonets m¨¦s bons del segle¡ª, estrofes i versos rimats que Riera malda per traduir en la mesura del possible.

Encara que els seus ideals, molt a l¡¯esquerra, i la seva vida, contr¨¤ria a la subordinaci¨® femenina i obertament bisexual, estaven en l¡¯avan?ada del seu temps, el seu inter¨¨s pels temes de sempre i la seva manera d¡¯escriure convencional, m¨¦s pr¨°pia del segle anterior, contrastaven amb una ¨¨poca d¡¯experiments arriscats, i la seva popularitat va anar declinant.

Aquesta callada tasca, m¨¦s agra?da que ben pagada, de traduir i divulgar l¡¯obra de grans autors, forma part de la missi¨® que Riera sembla haver assumit, la de vindicar el que, en paraules seves, ¨¦s ¡°un ofici que es perd en la nit implacable¡±.