¡°En les properes eleccions el refer¨¨ndum ser¨¤ hist¨°ria¡±

Antoni Fern¨¢ndez Teixid¨® intenta tornar a la pol¨ªtica activa. Ara des de Lliures, formaci¨® de nou encuny amb una base liberal desacomplexada amb la qual vol acudir a les properes eleccions auton¨°miques. Segons el seu diagn¨°stic, els comicis es convocaran un cop consumat el frac¨¤s del refer¨¨ndum, sense que la Generalitat i el Govern central hagin creat ponts de di¨¤leg i amb una reforma constitucional que encara requerir¨¤ temps. Per¨° aquest exconseller de Jordi Pujol i exveter¨¤ de Converg¨¨ncia t¨¦ confian?a: ¡°Espanya haur¨¤ apr¨¨s alguna cosa".

Pregunta. Carles Puigdemont ha decidit remodelar el seu Govern per encarar els tres ¨²ltims mesos abans de l'1 d'octubre. Qu¨¨ li sembla?

Resposta. El president s'ha inclinat per la depuraci¨® de tots aquells membres del Govern que tenien opinions pr¨°pies que discrepen de la seva voluntat de celebrar el refer¨¨ndum a qualsevol preu. No ha pogut permetre's que la discrep¨¤ncia pugui aflorar en el s¨ª del Govern perqu¨¨ ni ell ni ERC ni la CUP ho poden tolerar.

P. Dos canvis de Govern amb prou feines dues setmanes.

R. ?s la manifestaci¨® m¨¦s evident de la debilitat del Govern, de l'antic i del nou, i ¨¦s una clara evid¨¨ncia de les dificultats immenses que tindr¨¤ el president per celebrar un refer¨¨ndum amb un m¨ªnim de garanties. Per¨° aix¨° no ser¨¤ possible.

P. Junts pel S¨ª i el Govern catal¨¤ ja han presentat la seva proposta de llei del refer¨¨ndum.

R. ?s un disbarat. Des del punt de vista pol¨ªtic, jur¨ªdic, constitucional, per la seva inaplicabilitat, per les seves llacunes... Amb aix¨° ser¨¤ molt dif¨ªcil que el Govern pugui proclamar la independ¨¨ncia de Catalunya. ?s un instrument que permet apuntar una eventual legalitat de la convocat¨°ria i provocar com a contrapartida a la no-celebraci¨® del refer¨¨ndum la mobilitzaci¨® popular. La brega.

P. Per qu¨¨?

R. Perqu¨¨ el Govern espanyol actu? d'una manera que una part de l'electorat pugui considerar que ¨¦s desproporcionada. Puigdemont, el Govern catal¨¤ i el PDeCAT fien la seva estrat¨¨gia a aquest factor, el de la mobilitzaci¨®. El refer¨¨ndum ¨¦s nom¨¦s un pretext per aconseguir una sortida pactada. Per¨° hem de seguir els procediments legals per canviar d'estatus, que, al meu entendre, passen per aconseguir cotes d'autogovern m¨¦s altes.

P. El president Rajoy no ha plantejat alternatives. Qu¨¨ ha canviat?

R. Espanya haur¨¤ apr¨¨s alguna cosa de la crisi que vivim a Catalunya i suposo que assumir¨¤ que les coses no s'han fet de la manera adequada. Ha d'haver-hi un context de poder asseure's a la taula, oferir i rebre garanties. L'important ¨¦s qu¨¨ es pot fer; no qu¨¨ volem fer.

P. Una sortida pactada sense reforma de la Constituci¨®?

R. No. Un dels elements de la sortida pactada ha de ser la reforma de la Constituci¨®. Per¨° s'ha de poder pactar. El que hem de fer ¨¦s seure i, amb tota la pot¨¨ncia que t¨¦ Catalunya des de la seva unitat, segellar aspectes clau de la seva identitat: blindatge de la naci¨® i llengua i aconseguir un pacte fiscal que sigui pr¨¤cticament un concert. Jo crec que arribarem a les eleccions sense reformes ni negociacions amb Espanya.

P. Un front catal¨¤ per negociar?

R. ?s molt r¨¤pid per dir-ho, per¨° el que ¨¦s clar ¨¦s que ara no tenim sortida al conflicte. S'han d'explorar altres vies i crear un clima en el qual poder negociar. Per¨° s'han d'asseure tots dos a la taula.

P. Creu en l'aplicaci¨® de l'article 155 de la Constituci¨®?

R. No resol res.

P. Lliures faria campanya si hi hagu¨¦s refer¨¨ndum?

R. No. Nom¨¦s per dir que el refer¨¨ndum no ¨¦s l'instrument adequat i que no resol ni un dels problemes que tenim els catalans. A m¨¦s, des del punt de vista jur¨ªdic ha de ser pactat i vinculant, sin¨® ¨¦s una altra cosa. Unes eleccions s¨ª que ens donarien una fotografia molt precisa del que pensen els catalans.

P. En les eleccions qu¨¨ prioritzaran: la negaci¨® del refer¨¨ndum o la seva l¨ªnia ideol¨°gica de Lliures?

R. En les properes eleccions el refer¨¨ndum ja ser¨¤ hist¨°ria. Haurem d'explicar qu¨¨ volem per a Catalunya i qu¨¨ volem fer per una Catalunya pr¨°spera.

P. Lliures ser¨¤ capa? de fer candidatures en les quatre circumscripcions catalanes?

R. Hem fet el que hav¨ªem de fer. Convertir-nos en un partit, demostrar solv¨¨ncia pol¨ªtica a l'hora de fer-ho i ara hem de veure si podem anar a les eleccions. Aix¨° ens ho marcaran els nostres electors. Tindrem el finan?ament que els nostres electors decideixin. Per¨° nosaltres no som un partit perqu¨¨ s'esgoti en les properes eleccions. Quan el 25% de la nostra direcci¨® pol¨ªtica est¨¤ format per joves ¨¦s que estem pensant en el mig i llarg termini.

P. En un Govern de Jordi Pujol s'haurien acceptat unes declaracions com les de Jordi Baiget que van acabar amb el seu cessament?

R. S¨ª, probablement. Les declaracions estan tretes de context volunt¨¤riament. El president Puigdemont necessitava afermar les files i en les ¨²ltimes setmanes hi havia comentaris de consellers del PDeCAT, mai d'ERC, a qui els comen?aven a tremolar les cames. Aix¨° afeblia les possibilitats del PDeCAT. Si no haguessin estat les de Baiget haurien estat les d'un altre.