Que torni Chesterton

Si Chesterton torn¨¦s a la Barcelona tan amarada de confusi¨® relativista ¨¦s probable que les tert¨²lies digitals l¡¯injuriessin a pler. Vingu¨¦ per primera vegada l¡¯any 1926. D¡¯entrada, el seu pensament t¨¦ a veure amb la fundaci¨® d¡¯Uni¨® Democr¨¤tica i les veus d¡¯El Mat¨ª. Un bon grapat de les obres de Gilbert Keith Chesterton prest van ser tradu?des en catal¨¤. Pau Romeva, per exemple, s¡¯hi pos¨¤ amb molta const¨¤ncia. Aleshores Chesterton ¨Camic del fin¨ªssim Junoy- arriba amb la seva c¨°rpora de gegant de la literatura, estibada de cervesa, en plena dial¨¨ctica lluminosa amb Belloc o G. B. Shaw. M¨¦s o menys d¨¦u anys despr¨¦s, imaginem un admirador de Chesterton, subscriptor del diari dem¨°crata cristi¨¤ El Mat¨ª: de cop i volta, mirem-lo tornar a casa pel juliol de 1936, espaordit, segur de que si surt al carrer amb corbata una patrulla de la FAI pot afusellar-lo de nit a l¡¯Arrabassada. Eren els anys trenta, anys de dislocaci¨® com ho van ser els seixanta i qui sap dem¨¤.

Josep Maria de Sagarra li fa un retrat memorable. ?s menys coneguda una p¨¤gina de calendari que Manuel Brunet public¨¤ a La Veu de Catalunya i que tenim a la recopilaci¨® espl¨¨ndida Cada dia ¨¦s festa. Brunet recorda les vegades que va veure Chesterton pels carrers de Barcelona. El contempla una llarga estona llegint els diaris assegut en una cadira de la pla?a de Catalunya. Despr¨¦s, un dia, Chesterton regira paper al Quiosc Franc¨¨s quan els gegants pugen per la Rambla. Li expliquen que ¨¦s per la vig¨ªlia del Corpus i s¡¯afegeix a la comitiva. Diu Brunet que, ¡°amb el seu caparr¨¤s i el seu ventr¨¤s enorme¡±, les criatures se¡¯l miraven com una cosa extravagant. Chesterton, home de fe, era l¡¯escriptor m¨¦s alegre del m¨®n. Anys despr¨¦s, Jordi Gal¨ª escriu un assaig breu sobre el pensament pol¨ªtic dels germans Chesterton. Mari¨¤ Manent ¨¦s reticent amb la seva biografia de Blake.

No puc imaginar Chesterton en un hotel amb terrassa chill out, envoltat per joves escriptors que no saben ben b¨¦ qu¨¨ volen escriure. Potser enyoraria aquella vig¨ªlia del Corpus i comprar la premsa al Quiosc Franc¨¨s. Per¨° que torni. Les seves biografies ¨CChaucer, Stevenson, Shaw, Browning o Dickens, per exemple- exploren el continent secret en el car¨¤cter de l¡¯escriptor. En realitat, tot Chesterton ¨¦s un c¨¤non inimitable i viu perqu¨¨ sabia que els dogmes no s¨®n signes de feixugor de la ment humana, sin¨® indicis de vivesa mental i d¡¯impaci¨¨ncia l¨²cida. Que torni i que li donin un programa prime time de TV3 per a recordar-nos que ¡°la tradici¨® ¨¦s la transmissi¨® del foc, no l¡¯adoraci¨® de les cendres¡±.?