Pickwick als tribunals

Ara que falten pocs mesos perqu¨¨ el nostre recanviat govern sigui citat en pes als tribunals en qualitat d¡¯¡°investigat¡± ¡ªuna altra novetat del llenguatge pol¨ªticament correcte aplicat a fets sempre incorrectes, oh paradoxa!¡ª, ser¨¤ bo que els nostres pol¨ªtics, tamb¨¦ la ciutadania si no vol patir en exc¨¦s, repassin les p¨¤gines dedicades als plets i les compareixences davant els tribunals que es narren al fastu¨®s Pickwick, de Charles Dickens, llibre escrit per a del¨ªcia de moltes generacions. Aix¨ª no faltarem a la nostra promesa, antiga, de satisfer cada any els lectors, al final del curs period¨ªstic, amb un article dedicat a un llibre tan malgirbat com de gran, inacabable bonhomia: m¨¦s encara si el lector en pot¨¨ncia s¡¯agen?a la versi¨® catalana de Josep Carner, un monument insuperat de la nostra llengua.

Samuel Pickwick, l¡¯heroi de la novel¡¤la, va veure un dia com li queia, defallida, la dona viuda que el tenia a dispesa en un habitatge de la ciutat de Londres. Li va semblar a la mestressa que el bon home, que nom¨¦s parlava d¡¯agafar un criat, li prometia matrimoni, i, amb l¡¯emoci¨®, li va agafar un treball i va caure, tota esvanida, als bra?os de Pickwick. Quan van haver-li tornat els esperits, la dona no va entendre el malent¨¨s que s¡¯havia produ?t, sin¨® nom¨¦s una anhelada promesa de casori, i, sense quant val ni quant costa, va decidir posar el cas en mans dels advocats: havia ent¨¨s que l¡¯home s¡¯hi volia casar, i era un deshonor que la promesa no arrib¨¦s a l¡¯esgl¨¦sia. Com diu Les noces de F¨ªgaro: ¡°O pagarla, o sposarla¡±. Vet-ho aqu¨ª: la senyora Bardell lloga els serveis d¡¯advocats i procuradors ¡ªa l¡¯infern de dos en dos¡ª i posa en un veritable destret el bon¨¤s de Pickwick.

Llavors ve una llarga s¨¨rie de p¨¤gines, entrella?ades amb moltes d¡¯altres aventures, dedicades als maldecaps, perip¨¨cies i camins del pobre home prop d¡¯un tribunal de Londres. La casa que defensa els interessos de la dama es diu amb dos noms agermanats, com passa sovint amb els comer?os i despatxos de la capital anglesa: Dodson and Fogg. Pickwick, com passa en un Estat de dret, tamb¨¦ t¨¦ un advocat que el defensa. Arriba el dia de la vista als tribunals, i despr¨¦s de moltes consideracions ret¨°riques de l¡¯una i l¡¯altra banda, Pickwick ¨¦s sentenciat per un jurat de ciutadans honrats d¡¯incompliment de promesa matrimonial: haur¨¤ de pagar set-centes cinquanta lliures.

Per¨° Pickwick ¨¦s un home de molt d¡¯honor, i assegura que s¡¯estima m¨¦s anar a la pres¨® que pagar un penyorament injust, atesa l¡¯arbitrarietat de la sent¨¨ncia i la veritat dels fets. ?s innocent. A l¡¯endemig passen moltes m¨¦s coses i, al capdavall, per no voler pagar a la viuda, Pickwick ¨¦s empresonat a Fleet Street. Hi passa cosa de tres mesos, en una situaci¨®, pr¨°pia de l¡¯¨¨poca, en qu¨¨ un sentenciat podia rebre totes les visites que volgu¨¦s: el fidel Sam Weller el freq¨¹enta i l¡¯ennova de la marxa de la situaci¨®.

Llavors s¡¯esdev¨¦ una d¡¯aquelles casualitats pr¨°pies de les novel¡¤les: Dodson i Fogg reclamen a la viuda, que havia signat un cognovit, el pagament dels seus honoraris. La viuda diu que ni pensaments: no pagar¨¤. Llavors els advocats es posen d¡¯acord: si Pickwick paga aquells honoraris, la senyora Bardell retirar¨¤ la den¨²ncia. Aix¨° ¨¦s el que succeeix, sense que Pickwick s¡¯hi amo?ni gaire perqu¨¨, diu el text, ¨¦s un home que, ¡°retirat del negoci, posseeix una fortuna independent i considerable¡±. La ¡°causa vil i infonamentada¡± no arriba, doncs, ¡°als pitjors extrems¡±.

Preguntem-nos ara: la ¡°causa vil i infonamentada¡± que portar¨¤ el nostre govern, si res m¨¦s no, a la situaci¨® d¡¯investigats i, molt probablement, al pagament d¡¯una multa i a una pena d¡¯inhabilitaci¨®, ?portar¨¤ els nostres consellers, amb sentiment patriota i la consci¨¨ncia ben neta, com el bon¨¤s de Pickwick, a treure dels estalvis llurs all¨° que caldr¨¤ pagar? O b¨¦, qui ho sap, ens mour¨¤ el patriotisme a tots nosaltres a costejar de la butxaca pr¨°pia el pagament que s¡¯estableixi? Anirem, com el fidel Sam Weller, a visitar a la pres¨® els nostres respectats governants carregats d¡¯honor i probitat?

Tot aix¨° s¨®n preguntes que, com passa en aquella prodigiosa novel¡¤la de Dickens, ens ronden pel cap als catalans, tintades amb un sentiment de gran consir, una tristesa enagrida per la injust¨ªcia dels fets que ja s¡¯acosten, per¨° endolcida per la bona fe i la idea d¡¯esdevenir un dia o altre independents. Veurem com acaba la cosa. Mentrestant, el que ¨¦s aquell que avui s¡¯acomiada dels lectors fins al mes de setembre alleujar¨¤ la seva barreja de perplexitat, marriment i consternaci¨® tot llegint pl¨¤cidament, assegut en una c¨°moda butaca, les tendres p¨¤gines dels Documents p¨°stums del Club Pickwick, de Charles Dickens.