Turismof¨°bia

El turisme de masses ¨¦s una conseq¨¹¨¨ncia de l¡¯acc¨¦s al viatge vacacional de sectors de la societat als quals abans els estava vedat (i encara en queden molts que no s¡¯ho poden permetre). ?s, en aquest sentit, un fet extremadament positiu: m¨¦s ciutadans tenen acc¨¦s a una forma de lleure que abans estava limitada a uns pocs. Naturalment, l¡¯augment exponencial del turisme ¨Ci el que encara falta per venir des d¡¯?sia¨C genera problemes. T¨¦ efectes positius per al desenvolupament dels pa?sos ¨Cmalgrat que la depend¨¨ncia excessiva del turisme pugui ser un risc¨C i negatius en forma d¡¯aglomeracions, de distorsi¨® de la vida de les zones en qu¨¨ es concentra l¡¯impacte tur¨ªstic, d¡¯incomoditat creixent en els viatges, de deteriorament dels serveis, de salaris de temporada i precaris i, fins i tot, de conviv¨¨ncia.

Enmig del debat sobre el proc¨¦s independentista, que gaireb¨¦ monopolitza l¡¯escena medi¨¤tica, torna a irrompre la q¨¹esti¨® del turisme. La Generalitat i els diversos agents privats del sector han fet una crida a lluitar contra la turismof¨°bia. ?s un debat que t¨¦ clau pol¨ªtica ¨Cn'hi ha que ja pensen en les eleccions municipals d¡¯aqu¨ª a dos anys, com Neus Munt¨¦, que ja ha anunciat la seva candidatura per al PDeCAT¨C i que es reobre en un moment de desavinences entre el sobiranisme i els comuns. Des de la Generalitat s¡¯acusa l¡¯Ajuntament d¡¯estimular el rebuig al turisme.

Totes les f¨°bies sorgeixen d¡¯inseguretats, impot¨¨ncies o frustracions que ens remeten a les nostres arrels profundes. I de vegades l¡¯acc¨¦s a una condici¨® millor genera reaccions que tenen molt a veure amb el mal record d'experi¨¨ncies passades. Molts dels qui es queixen del turisme s¨®n els que en fan o els que no fa gaire temps feien turisme de motxilla i ara poden permetre¡¯s m¨¦s. Per¨° que des de la pol¨ªtica s¡¯elevi a categoria ¨Cturismof¨°bia¨C un malestar ciutad¨¤ i que se'l vulgui convertir en causa dels problemes que denuncia ¨¦s el s¨²mmum de la frivolitat: perqu¨¨ no es correspon amb la realitat i perqu¨¨ pret¨¦n despla?ar el fons de la q¨¹esti¨® a les reaccions subjectives d¡¯una part de la poblaci¨®. Un negacionisme rid¨ªcul que pret¨¦n convertir els barcelonins que es queixen del soroll, de les aglomeracions, dels abusos del capitalisme de les plataformes, dels preus, del deteriorament dels serveis a l¡¯estiu, i demanen solucions, en bocs expiatoris.

En aquest moment hi ha a Barcelona i a altres llocs de Catalunya un problema amb el turisme. Si ens centrem en la capital, l¡¯impacte es concentra en uns espais determinats que estan a punt d'arribar al col¡¤lapse, amb el risc de produir efectes de rebot tamb¨¦ en els mateixos turistes. Seria interessant, en comptes de culpabilitzar les reaccions d¡¯alguns ciutadans, debatre quin model de ciutat volem: Barcelona es va repensar ara fa trenta anys. Toca donar-li un altre gir, que la converteixi en un receptacle adequat per optimitzar els impactes dels enormes canvis d¡¯aquests anys. Estem en una bombolla tur¨ªstica i les bombolles sempre acaben esclatant. La voracitat del sector, com tot, necessita uns l¨ªmits. I cal pensar com es pot estabilitzar el fenomen. ?s molt f¨¤cil fer el discurs sobre el que ¨¦s nou com a panacea, per¨° ¨¦s una ximpleria donar barra lliure a totes les novetats: el capitalisme de plataforma ¨Caquest nova forma d¡¯explotaci¨® en qu¨¨ l¡¯intermediari, sense arriscar res, s¡¯end¨² bona part del benefici¨C necessita una regulaci¨® urgent. I no oblidem el context geopol¨ªtic en qu¨¨ ens trobem. Bona part del nostre boom tur¨ªstic ve de la desgr¨¤cia aliena: el dia que es normalitzi el nord d¡¯?frica i Turquia i els pa?sos de l¡¯ex-Iugosl¨¤via recuperin el vol es notar¨¤. I aquest dia avui sembla molt lluny¨¤, per¨° pot ser que no ho sigui tant. Sense parlar d¡¯algun contratemps aqu¨ª, que pogu¨¦s tenir conseq¨¹¨¨ncies.

Els comuns s¡¯aferren a la q¨¹esti¨® tur¨ªstica com a bandera de la seva gesti¨® i probablement els est¨¤ servint per encobrir la dificultat de consolidar alguns projectes que identifiquin el seu mandat. Per¨° el problema existeix i cal afrontar-lo. Remetre els ciutadans que es queixen amb ra¨® al psiquiatre perqu¨¨ els curi la turismof¨°bia i acusar l¡¯Ajuntament barcelon¨ª de fomentar-la ¨¦s pura demag¨°gia. Els que sovint s¨®n acusats, des de l¡¯unionisme, de manipular els sentiments dels catalans per la independ¨¨ncia, utilitzen ara el mateix m¨¨tode per denigrar els seus adversaris municipals.