Elles, del no-res a l¡¯excel¡¤l¨¨ncia en 25 anys

¡°Aqu¨ª no es concep que la dona es dediqui a l¡¯esport¡±. Ho afirmava el 1984 Marta Figueras, l¡¯¨²nica espanyola que trencava la tradici¨® i feia de l¡¯esport la seva vida gr¨¤cies al golf. Nom¨¦s una de cada 100 espanyoles practicava esport. Entre elles, l¡¯esquiadora Blanca Fern¨¢ndez Ochoa, que aquell mateix any a Sarajevo va obtenir el millor resultat femen¨ª espanyol en uns Jocs, el sis¨¨ lloc en l¡¯esl¨¤lom gegant. Els ¨¨xits eren modests i espor¨¤dics com corresponia a una gaireb¨¦ absoluta falta d¡¯educaci¨® f¨ªsica i cultura esportiva en l¡¯¨¤mbit femen¨ª. Fins al 1964 no se¡¯ls va permetre competir en el Campionat d¡¯Espanya d¡¯atletisme. Fins al 1968 no va haver-hi cap espanyola en una final ol¨ªmpica. La primera va ser Maria Pau Corominas a M¨¨xic, setena als 200 metres esquena. I fins al 1976 no es va produir la primera participaci¨® d¡¯una atleta en uns Jocs. Va ser Carmen Valero, als de Mont-real. Els tab¨²s es van suavitzar per¨° encara hi eren als anys setanta. ¡°A Espanya, llavors, una dona amb xandall d¡¯atletisme era un homenot¡±, explica la saltadora d¡¯altura Sagrario Aguado.

Entre l¡¯ippon de Miriam Blasco a la final de judo de Barcelona, avui fa 25 anys, a l¡¯¨²ltim toc d¡¯or a la paret de la piscina de Budapest de Mireia Belmonte, dijous passat, es concentra l¡¯erupci¨® de l¡¯esport femen¨ª espanyol. ?s evident l¡¯abans i el despr¨¦s des de la cita del 92. El dia que Blasco va tombar la brit¨¤nica Fairbrother a la final de judo i es va convertir en la primera espanyola que guanyava un metall ol¨ªmpic, es va tra?ar la divis¨°ria. Cap havia pujat al podi en uns Jocs d¡¯estiu. De les 22 medalles que va guanyar Espanya a Barcelona, vuit van ser en categoria femenina. Des de llavors en sumen 49 i en les dues ¨²ltimes cites han superat les obtingudes pels homes: 11 de les 17 a Londres 2012 i 9 de les 17 a Rio de Janeiro, quatre d¡¯elles d¡¯or (Ruth Beitia en atletisme, Mireia Belmonte en nataci¨®, Carolina Mar¨ªn en b¨¤dminton i Maialen Chourraut en pirag¨¹isme).

Aquell mateix any 1992 va haver-hi altres indicis de l¡¯enlairament que s¡¯estava incubant en diverses disciplines. Blanca Fern¨¢ndez Ochoa va sortir-se amb la seva i va aconseguir la primera medalla ol¨ªmpica d¡¯una espanyola, la de bronze, a Albertville. El ress¨° medi¨¤tic no va acompanyar el primer triomf d¡¯un equip espanyol en una gran competici¨® europea per¨°, tamb¨¦ el 92, va v¨¨ncer el Dorna Godella de b¨¤squet.

Carmen Valero, bicampiona del mundial de cros el 1976 i 1977 i primera atleta ol¨ªmpica espanyola, destaca la mis¨¨ria de l¡¯esport femen¨ª en aquells temps: ¡°Hi havia moltes difer¨¨ncies entre els nois i les noies. A Barcelona 92 ja va canviar una mica la mirada. Per¨° el canvi s¡¯ha anat guanyant pas a pas. Ho hem hagut de lluitar molt. Julio Bravo, el cap d¡¯equip quan vaig c¨®rrer el mundial del 76, va ser pat¨¨tic. El dia abans ens va dir: ¡®A vosaltres no us haig de dir res. Teniu cul i pitrera. El que feu, ja estar¨¤ b¨¦¡¯. Quan vaig guanyar li vaig dir: ¡®De manera que cul i pitrera¡­ Ara qu¨¨?¡¯ Com podia funcionar l¡¯esport amb gentussa aix¨ª?¡±.

Theresa Zabell, or en vela amb Patricia Guerra a Barcelona 92 i amb Bego?a V¨ªa Dufresne a Atlanta 96, descriu: ¡°N¡¯hi ha prou dient que quan jo vaig comen?ar a navegar, no hi havia vestuaris femenins. La lluita de les dones l¡¯he viscut molt en primera persona, com a esportista i com a dirigent esportiva. Jo volia anar als campionats i no hi havia pressupost. Com que no estava incl¨°s al programa dels Jocs, no hi havia diners per a la vela femenina. Jo era campiona d¡¯Espanya en la classe Europa i anava als mundials perqu¨¨ el meu club em donava suport, el meu ajuntament¡­ i no la federaci¨®. Ho dic perqu¨¨ siguem conscients del que hem avan?at¡±.

Les llic¨¨ncies femenines s¡¯han multiplicat i de les 300.000 de poc abans de l¡¯any 2000 s¡¯ha passat a m¨¦s de 700.000, encara que el percentatge sobre les masculines ¨¦s poc m¨¦s del 21%. A partir dels noranta van sorgir campiones que van obtenir ¨¨xits que llavors semblaven inassolibles com Arantxa S¨¢nchez Vicario i Conchita Mart¨ªnez, Joane Somarriba, Isabel Fern¨¢ndez, M¨ªriam Blasco, Marta Dom¨ªnguez, Theresa Zabell, Sheila Herrero, Gemma Mengual, Amaya Valdemoro, Mar¨ªa Vasco, Carolina Ruiz, Ruth Beitia, Laia Sanz, Ona Carbonell, Carolina Mar¨ªn, Marina Alabau, Lidia Valent¨ªn, Alba Torrens, Anna Cruz, Gisela Pulido, Garbi?e Muguruza¡­

En esports d¡¯equip, s¡¯ha consolidat l¡¯excel¡¤l¨¨ncia del b¨¤squet, plata al Mundial del 2014 ¨Cnom¨¦s superat pel Dream Team¨C i or als Europeus del 2013 i 2017. En waterpolo, s¡¯ha passat del no-res a l¡¯or al Mundial del 2013 i a l¡¯Europeu del 2014 i la plata als Jocs del 2012 i en aquest Mundial. L¡¯equip de gimn¨¤stica r¨ªtmica va aconseguir la plata a Rio, el d¡¯handbol, el bronze al Mundial del 2011 i als Jocs del 2012. I el 2017, est¨¤ en plena expansi¨® el futbol femen¨ª. El 2016 es van registrar 44.123 llic¨¨ncies federatives, m¨¦s del doble que el 2012.Queda un recorregut llarg i assignatures pendents, com enfortir les lligues i que hi hagi m¨¦s directives i m¨¦s entrenadores de primer nivell. Per¨° el salt ha estat gegantesc.