Si la llei no val...

La situaci¨® a Catalunya va agafant car¨¤cter d'esperpent i em temo que la cosa anir¨¤ a m¨¦s. Quan el poder pol¨ªtic se salta ol¨ªmpicament la llei i ho proclama sense avergonyir-se, alguns ciutadans, com ¨¦s natural, es dediquen a incomplir-la: el poder s'ha quedat sense autoritat. Gaireb¨¦ ho va dir Dostoievski: si la llei no val, tot est¨¤ perm¨¨s. Aquest ¨¦s l'origen de moltes de les coses lamentables que passen.

La setmana passada una vaga de taxis va interrompre durant hores l'acc¨¦s a l'aeroport i aix¨° va causar els conseg¨¹ents perjudicis als qui, havent comprat un bitllet i preparat les seves vacances, van perdre l'avi¨® sense tenir-ne cap culpa. Els leg¨ªtims drets d'uns, com el de vaga, tenen els seus l¨ªmits: en aquest cas el dret dels altres a circular lliurement. Per¨°, pel que sembla, els qui han de defensar-los ¨Cels Mossos o la Gu¨¤rdia Urbana¨C no ho entenen aix¨ª.

Dues altres not¨ªcies sorprenents s'inscriuen en una l¨ªnia semblant. Un grup d'encaputxats, despr¨¦s autoidentificats com a membres del grup Arran, l'organitzaci¨® juvenil de la CUP, han assaltat un bus tur¨ªstic intimidant violentament els ocupants. Tot aix¨° dins d'una campanya de turismof¨°bia que els ha portat a fer pintades a hotels amb insults als qui visiten Barcelona. Una campanya alimentada des de fa temps, com se sap, per l'actitud i les mesures que ha pres l'Ajuntament de Barcelona que dirigeix l'alcaldessa Ada Colau. En el cas del bus tur¨ªstic, les autoritats municipals han amagat durant uns dies el que havia passat: un aut¨¨ntic prodigi de transpar¨¨ncia informativa. Quines altres q¨¹estions ens deuen estar amagant els nostres municipis? La democr¨¤cia es troba a faltar a una banda i l'altra de la pla?a de Sant Jaume.

Perqu¨¨ tamb¨¦ a l'altra, a la de la Generalitat, el nou director dels Mossos, el senyor Pere Soler, ha deixat anar una perla digna de destacar: la Constituci¨® no obliga els Mossos d'Esquadra. ?s a dir, el Rei, el Congr¨¦s, el Senat, el Govern, els jutges i tots els poders p¨²blics, a m¨¦s de tots els ciutadans, estan obligats a complir la Constituci¨® i la resta de l'ordenament jur¨ªdic. Aix¨ª ho expressa clarament l'article 9.1 de la Constituci¨®. Per¨° d'aquesta regla general, pr¨°pia de tot l'Estat de dret, n'estan exempts, segons sembla, els Mossos, la policia auton¨°mica catalana, que, segons Soler, nom¨¦s est¨¤ sotmesa a la legalitat europea, sense intermediaris.

A qualsevol Estat seri¨®s, per exemple, a Espanya, aquest subjecte hauria estat destitu?t de manera fulminant. Per¨° la Generalitat ¨¦s especial, la fidelitat al proc¨¦s, ¨¦s a dir, a saltar-se les lleis, t¨¦ prefer¨¨ncia sobre els m¨¨rits i les capacitats. ¡°Catalunya ¨¦s diferent¡±, un esl¨°gan que gaireb¨¦ va dir Fraga l'any 1964.

D'aquests exemples em preocupa, sobretot, una cosa. No que els taxistes impedeixin la circulaci¨® durant hores, que un comando violent assalti un bus o que un cap de policia no tingui ni idea del que ¨¦s un Estat de dret. Certament, aix¨° tamb¨¦ em preocupa, per¨° no ¨¦s la q¨¹esti¨® principal. El que em preocupa de deb¨° ¨¦s que a Catalunya est¨¤ desapareixent l'autoritat, l'autoritat legal i democr¨¤tica, per descomptat, aquella que t¨¦ l'activitat legitimada pel dret, per les lleis elaborades i aprovades pels ¨°rgans democr¨¤tics, l'autoritat basada en el consentiment del poble. M¨¦s en concret i personificant-ho, em preocupa la concepci¨® del poder pol¨ªtic del senyor Puigdemont i la senyora Colau. A Catalunya i a Barcelona estem governats per dos ignorants perillosos, nom¨¦s cal escoltar-los de tant en tant.

Puigdemont, en una reuni¨® d'alcaldes, fa menys d'un mes, adre?ant-se a les autoritats espanyoles, va deixar anar amena?ador: ¡°Els fem por, i m¨¦s por que els farem!¡±. Tamb¨¦ va dir fa gaireb¨¦ un any: ¡°Hi haur¨¤ refer¨¨ndum o refer¨¨ndum!¡±, ¨¦s a dir, ser¨¤ legal o il¡¤legal, per¨° el farem. Colau, amb aquest aspecte d'¨¤nima c¨¤ndida de no haver trencat mai cap plat, va sostenir amb convicci¨® que ella nom¨¦s aplicaria les lleis que li semblessin bones, i les altres, no. Ho va dir i ho fa. Dos ignorants, repeteixo, perqu¨¨ crec que no saben ni tan sols el que diuen, per¨° el que diuen i fan, torno a repetir, ¨¦s molt perill¨®s, propi de governants d¨¨spotes i tirans: far¨¦ la meva voluntat i no la voluntat democr¨¤tica, la voluntat del poble expressada en la llei. S'ha tor?at alguna cosa en aquest pa¨ªs.

Aix¨ª iniciem, amb aquest sa optimisme, les vacances d'agost.

Francesc de Carreras ¨¦s professor de Dret Constitucional.