Un gerro d¡¯aigua freda

Carles Geli ho explicava molt b¨¦ fa uns dies: hi ha hagut un canvi de plans en l¡¯adjudicaci¨® del pavell¨® de Vict¨°ria Eug¨¨nia. Ara ¨¦s un espai de grans exposicions a disposici¨® dels museus de Barcelona, que no estic segura que el necessitin. En general, les grans mostres internacionals ens han esquivat per raons de pressupost: les expos es paguen; el lloc ¨¦s el de menys. El cas ¨¦s que aquest immens pavell¨® de la Fira, que ara no s¡¯utilitza, era una vella reivindicaci¨® del director del MNAC, Pepe Serra, que necessita ¨Cell s¨ª¡ªun espai per a temporals i una connexi¨® m¨¦s bona amb la ciutat. El MNAC t¨¦ gaireb¨¦ un mili¨® de visitants a l¡¯any, dels quals la meitat s¨®n abor¨ªgens, per¨° el cert ¨¦s que, a mig aire de la muntanya, qualsevol cosa que es posi pel mig impedeix el pas. Un sal¨® multitudinari, una cursa popular.

Pepe Serra ¨¦s un luxe per a la ciutat. Est¨¤ obsessionat amb fer del MNAC un museu actual, o sigui, m¨¦s que un museu. Serra participa del debat que mantenen els directors de les grans marques europees, amb les quals no pot competir en pressupost ¨Cles xifres fan riure¡ªper¨° s¨ª en reflexi¨®. Diguem que s¡¯asseu a la mateixa taula. A canvi, demana una mica d¡¯espai per cr¨¦ixer i uns diners que vagin m¨¦s enll¨¤ de l¡¯any en curs. El Ministeri, per posar un exemple, fa anys que hi ha posat menys diners del que per llei li pertoca: un bon dia sona el tel¨¨fon i et comuniquen que en rebr¨¤s la meitat i adeu, fins a la pr¨°xima. No crec que aquesta comunicaci¨® del Ministeri hagi fet tant de mal com la de bloquejar el projecte del Vict¨°ria Eug¨¨nia, que era all¨° que Pepe Serra tenia ficat entre cella i cella, com a ¨²nica possible expansi¨®. Jaume Collboni, responsable pol¨ªtic de la cultura municipal, em va dir fa poc: ¡°Hi estic posat, per¨° no vull ser l¡¯¨²nica instituci¨® que pagui¡±. Estem parlant de dos milions i mig. Suposo que la Generalitat ho ha declinat i per aix¨° Collboni va decidir socialitzar l¡¯espai, ¡°barcelonitzar-lo¡±. De passada, ha estrangulat les possibilitats del MNAC, fins i tot les econ¨°miques. Els museus tenen manera de guanyar diners amb els espais i les concessions. Ara ja no.

Aix¨°, que sembla una an¨¨cdota, demostra que Barcelona t¨¦ conf¨®s i esp¨¨s el concepte de capitalitat. Hem parlat tant de les ciutats com a protagonistes, que Barcelona ja no sap assumir el seu rol de pa¨ªs. ?s un rol b¨¤sicament cultural. Vol dir que hi ha equipaments que s¨®n de Barcelona per capitalitat, per m¨¦s que la ciutat sigui un m¨¦s en el consorci. No t¨¦ sentit que l¡¯Ajuntament inverteixi ¨Cben invertits¡ª3 milions a reformar la Casa Padell¨¤s, que ¨¦s l¡¯assignatura pendent del MUHBA, i alhora opini que 2.5 per al MNAC no toquen. La cultura ¨¦s un dif¨ªcil equilibri entre creativitat, ind¨²stria i patrimoni. Despr¨¦s, les pol¨ªtiques, cadasc¨² la seva: no hi ha una cosa m¨¦s opinable que una pol¨ªtica cultural.

Ara b¨¦, Barcelona, com a ajuntament, t¨¦ una obligaci¨® elemental: establir circuits permeables per garantir l¡¯acc¨¦s a la cultura, tant pel que fa al consum com a la creaci¨®. I, seguint aquest mandat, Collboni ha programat un seguit d¡¯actuacions en equipaments de barri, el primer esgra¨® de la vida cultural. El problema no ¨¦s aqu¨ª qu¨¨ s¡¯hi fa, sin¨® qui decideix. Aquest nivell ha de tenir alt¨ªssimes dosis d¡¯autogesti¨®, sobretot si l¡¯ICUB t¨¦ els antecedents de dirigisme ¨Cdirigisme ¨¦s control¡ªque ostenta. I si aquest Ajuntament ha aconseguit que guanyin tots els concursos culturals persones de la seva corda, els ¡°seus¡± per entendre¡¯ns. Aix¨° ens d¨®na una cultura molt homog¨¨nia, molt t¨°pica, molt basada en valors que ning¨² no discuteix per¨° que arriben a saturar. Una cultura previsible (anava a dir sovi¨¨tica, per¨° ¨¦s excessiu). Gr¨¤cia planteja avui una festa major sostenible i antimasclista. Hi ha moments que em venen ganes de cridar ¡°prou de pedagogia!¡±, tornem al barri.?

Si per sota la cultura est¨¤ presonera d¡¯una determinada longitud d¡¯ona i per dalt es mira m¨¦s la titularitat que el futur, tindrem una ciutat molt poc competitiva en aquest camp. Barcelona ¨¦s poc generosa. M¡¯agrada quan Pepe Serra diu que el museu ¨Cpatrimoni, debat, identitat¡ª¨¦s un lloc per fer-se preguntes, per reunir-se, per pensar. Ll¨¤stima que Collboni no el segueixi per aquest cam¨ª. Em pregunto per qu¨¨ aquest MNAC actiu i ambici¨®s no acaba d¡¯encaixar en els seus plans.