El silenci dels herois an¨°nims

El paisatge era el de sempre: soroll¨®s i multitudinari. De sobte, un cop sec. I silenci. Un silenci ali¨¨ a crits i sirenes

¡°Un segon, senyora¡±, li va demanar en Juan, venedor de 52 anys, a una estrangera que li preguntava pel preu d'un souvenir. ¡°Vaig entrar al quiosc a busca una cosa i, no havien passat ni dos segons, quan vaig escoltar un soroll molt fort. Em vaig girar i vaig veure a sis o set persones estirades a terra, amb els expositors destrossats, alguns clavats a la gent¡±, relata. ¡°Em va sorprendre l'olor a sang. De seguida se'm va ficar al nas, per¨° m¨¦s em va sorprendre el silenci¡±. En Juan no sap si aquest mutisme era real o s¨ª nom¨¦s ¨¦s al seu record. Ell, simplement, no escoltava res.

L'escena va transc¨®rrer a la Rambla, davant del carrer Hospital. ¡°De seguida vaig pensar: ¡®aix¨° ¨¦s un atemptat¡¯. Vaig saltar per sobre de les persones com vaig poder i vaig veure la furgoneta blanca parada uns metres enll¨¤. El conductor estava forcejant amb una de les persones. Vaig haver de decidir si els ajudava o anava a buscar el terrorista¡±, explica. En Juan va ajudar la gent.

Dos minuts

¡°L'¨²nica cosa que volia era que no quedessin tots amuntegats. Ning¨² em deia res. No sabia si eren vius o morts. Jo els acomodava i buscava alguna cosa a l'interior del quiosc perqu¨¨ no tinguessin el cap al terra. Recordo un enorme sospir d'un home gran. Quan el vaig aixecar, vaig tornar a sentir la seva respiraci¨®. Aix¨° em va tranquil¡¤litzar¡±, afegeix el venedor. Segons en Juan, tot va durar dos o tres minuts. Despr¨¦s va arribar la policia i va demanar a ell i als seus companys que desallotgessin la zona. Se¡¯n va anar a un bar, que estava a uns metres del quiosc, i va quedar-se all¨¤ fins a les nou de la nit. Un familiar el va passar a buscar i el va portar a casa seva. Fins a les cinc del mat¨ª no es va poder adormir, per¨° aquest divendres volia tornar a treballar. A les seves sabatilles blanques encara hi tenia taques de sang. ¡°Em vaig adonar al metro que m'havia oblidat de netejar-les¡±, aclareix. No vol que el fotografi?n: ¡°No soc cap heroi¡±.

¡°Heroi, jo?¡±, diu l¡¯Albert, de 41 anys; ¡°nom¨¦s soc infermer¡±. L¡¯Albert tornava de la platja quan va entrar amb el seu cotxe a Ciutat Vella i va sentir alguna cosa estrany a l'ambient. De sobte, un home li va dir: ¡°No avancis, hi ha un tiroteig¡±. Va aconseguir aparcar i va anar-se¡¯n a peu cap a La Rambla, fins que un policia el va aturar. ¡°Soc infermer, vull ajudar¡±, li va contestar. Amb xancletes i la seva bossa de la platja encara a sobre, l¡¯Albert se sentia vulnerable. ¡°Quan vas amb el teu vestit groc i arribes als llocs en l'ambul¨¤ncia ets m¨¦s immune al que succeeix al teu al voltant. Dijous em sentia com un pop en un garatge¡±, explica. Situaci¨®, en qualsevol cas, que no li va impedir avan?ar. ¡°Vaig caminar cinc metres i em vaig trobar un jove itali¨¤ a terra. Amb una altra persona, que entenia una mica de sanitat, el vam intentar reanimar durant 25 minuts. No vam poder¡±. No es va detenir. Amb una bombona d'oxigen, que li havia cedit la Gu¨¤rdia Urbana, va continuar amb el seu objectiu, intentar refor?ar l'assist¨¨ncia m¨¨dica.

La Rambla ja estava presa per un soroll¨®s silenci. ¡°No hi havia ning¨² a la vorera, tan sols cossos tapats a terra. Era un desert amb persones mortes. Fins que arribem al lloc on hi havia la furgoneta i aix¨° era com estar enmig d'una guerra, per¨° amb els edificis dempeus¡±. Amb els serveis d'ambul¨¤ncies, Guardia Urbana, Bombers i Mossos d¡¯Esquadra ben coordinats, l¡¯Albert es va dedicar a col¡¤laborar en el que podia. Si li demanaven que fes una f¨¨rula, la feia. Si li sol¡¤licitaven que col¡¤loqu¨¦s un s¨¨rum, tamb¨¦. Entre cada cosa, consolava les v¨ªctimes. ¡°Hi havia un franc¨¨s amb una fractura de t¨ªbia. Em preguntava per la seva dona i pel seu fill. Per¨° com que no parlo franc¨¨s, nom¨¦s podia quedar-me al seu costat. Li agafava la m¨¤ i l¡¯acariciava¡±, narra Albert. La situaci¨® era tan dram¨¤tica que l¡¯heroi infermer necessitava respirar. ¡°Me n¡¯anava darrere del quiosc, plorava uns segons, m'esplaiava i continuava ajudant¡±. Ahir, despr¨¦s de participar a la concentraci¨® a la pla?a de Catalunya, va tornar al lloc on va intentar reanimar el jove itali¨¤ i va encendre una espelma..

¡°A les nou de la nit vaig recollir una fam¨ªlia, que tenien uns talls petits¡±, explica en Cesc, taxista, de 47 anys. ¡°Els vaig portar fins a Cerdanyola. En el viatge vam parlar molt poc. Els nens es van quedar dormits; els pares semblaven estar en un altre m¨®n. Arribem a casa, ens vam abra?ar i em van donar les gr¨¤cies¡±. En Cesc estava en el seu temps lliure quan la seva empresa, Elite Taxi, el va informar de l'atemptat. Va agafar el seu cotxe i va arribar fins a Barcelona. A la pla?a de la Universitat va coordinar la sortida de taxis. ¡°Primer, ferits; despr¨¦s gent gran i nens; i despr¨¦s, l'important ¨¦s intentar agrupar carreres amb quatre passatgers i deixar-los a una destinaci¨® propera perqu¨¨ el cotxe pugui tornar al m¨¦s r¨¤pid possible. El que busc¨¤vem era buidar la zona¡±, explica. Una vegada va complir amb ¨¨xit la seva tasca, va comen?ar una nova seq¨¹¨¨ncia al costat del monument a Col¨®n.

En Cesc, l¡¯Albert i en Juan s¨®n tres de les persones, an¨°nims sense formaci¨® en protocols despr¨¦s d'un atemptat, que enmig de l'angoixa de la Rambla es van convertir en els silenciosos herois de Barcelona.