Emoci¨® i conviv¨¨ncia

Un aplaudiment m¨¦s llarg del que pertocava. Una pla?a m¨¦s plena del que hauria pogut ser. Una Rambla un altre cop plet¨°rica de gent, tot i que de gent trista. Aix¨° era divendres al demat¨ª Barcelona; un poder¨®s testimoni de comunitat, de compatir algunes coses b¨¤siques. Les que van poblar els discursos institucionals, correctes, inclusius, sembrant conc¨°rdia all¨¤ on l¡¯horror pret¨¦n fer cr¨¦ixer l¡¯odi. Donant la m¨¤, donant les gr¨¤cies. Emocionats, els nostres representants, de veure que la ciutat i el pa¨ªs no fallen, que cada persona implicada ha estat al seu lloc, en fi, que les coses segueixen igual per m¨¦s que la ciutat estigui ferida pel llamp cec del terror. M¡¯agrada especialment la imatge del consistori en ple, tots els regidors amb l¡¯alcaldessa Ada Colau obrint pas, caminant per la Rambla cap a la pla?a Catalunya. Caminant, que ¨¦s fer cam¨ª en caminar. Aturant-se en el punt exacte del ritual de les espelmes i els ninos i les flors, all¨¤ on el ciutad¨¤ vol deixar el seu missatge de solidaritat.

Ja s¨¦ que tot ¨¦s molt simb¨°lic, que la realitat ¨¦s una altra cosa. No estic dient que tota l¡¯emoci¨® sigui mentida, que no ho ¨¦s en absolut, sin¨® que aquests valors que defensem amb for?a quan s¨®n atacats passen tranquils per les nostres vides, per les nostres ciutats, quan els dies s¨®n uns altres. Sab¨ªem que podia passar i sab¨ªem que pronunciar¨ªem aquestes mateixes paraules que es van dir. Ara b¨¦, no es pot deixar la resposta nom¨¦s a l¡¯emoci¨®. Cal construir. El gihadisme no respon a par¨¤metres racionals, ni est¨¤ arrelat en la comunitat musulmana de Barcelona. ?s un element exogen i estrany, que creix com creix el mal, subrept¨ªciament. Que ens arriba rebotit des d¡¯altres experi¨¨ncies i viol¨¨ncies. I no ¨¦s Barcelona un cas a part del que puguin ser barris similars en altres ciutats europees.

No es tracta de religi¨®, ni es tracta tan sols d¡¯integraci¨®. ?s cert que Barcelona no t¨¦ una gran mesquita al Raval, que s¡¯arregla amb oratoris, per¨° el problema del terrorisme no ¨¦s en la religi¨®, tot i que aquest debat el tenim pendent. He dit integraci¨®: ¨¦s obvi que el Raval ¨¦s, en si mateix, un gueto. Un gueto amable. S¡¯hi concentren, doncs, determinats problemes que estan ben detectats: des de les escoles amb alt¨ªssima immigraci¨® i baixos rendiments (no sempre les dues coses alhora) a una poblaci¨® que surt poc del barri, que usa poc la ciutat, que no la sent seva m¨¦s que en aquest tros que parla el seu llenguatge i viu la seva est¨¨tica. Per¨° en casos de migraci¨® massiva, cada comunitat ¨Cm¨¦s ben dit, cada individu, tot i que ¨¦s dif¨ªcil separar individu i comunitat¨C ha de triar el grau d¡¯integraci¨® que li ¨¦s ¨²til i estimulant. No fa falta que hi hagi un sol barem. ?s una decisi¨® personal de qui arriba, i no t¨¦ per qu¨¨ presentar problemes.

El problema est¨¤ en la franja jove sense expectatives, que segurament se sent una mica marginada i una mica fora de lloc, que conrea un ressentiment sord, a la que li arriba ¨Cper les vies que siguin¡ªun missatge que li promet un cam¨ª de venjan?a i poder. Una identitat. Just quan la vida fa que la viol¨¨ncia sigui atractiva (la viol¨¨ncia fascina els joves, encara que sigui de forma te¨°rica). El c¨°ctel, ben treballat per aquells que mouen els fils des de la xarxa global, a vegades esclata. Nom¨¦s a vegades. La pregunta ¨¦s qu¨¨ fa la mateixa comunitat musulmana per detectar aquests casos, rars i minoritaris, o els missatges inflamats d¡¯alguns imams d¨ªscols. Perqu¨¨ si la comunitat no s¡¯obre a detectar i denunciar i desactivar, poc hi podem fer des de fora. I no dubto que les condemnes a l¡¯atemptat, que han aparegut puntuals, han estat sinceres.

L¡¯Ajuntament mant¨¦, des de fa anys, canals d¡¯interlocuci¨® amb els representants de la comunitat musulmana, una comunitat que no t¨¦ una ¨²nica veu. Per¨° tinc la impressi¨® que aquest di¨¤leg ¨¦s ret¨°ric. Que ¨¦s de protocol. ?s una mica la forma de participaci¨® que s¡¯estila, fins i tot avui, quan l¡¯Ajuntament hauria de potenciar la consolidaci¨® d¡¯all¨° que Joan Maragall en deia ¡°el factor ciutat¡±, i ho deia fa poc m¨¦s de cent anys, quan esclataven bombes cada setmana. Factor ciutat ¨¦s la comunitat, la pertinen?a. Compartir amb estranys all¨° que ens uneix i ens agermana. ?s aix¨ª com viu la comunitat musulmana de Barcelona? Ho dubto, per m¨¦s pac¨ªfica i indiferent que sigui la nostra conviv¨¨ncia.

Patricia Gabancho ¨¦s escriptora