L¡¯estrat¨¨gia de l¡¯imam de Ripoll obre un nou front en la lluita antiterrorista

Els integrants de la c¨¨l¡¤lula que va dur a terme els atemptats de Barcelona no van ser els ¨²nics que l'imam de Ripoll Abdelbaki Es Satty va intentar radicalitzar. Almenys dos familiars dels terroristes han adm¨¨s que l'imam s'hi va aproximar en alguna ocasi¨® amb un discurs que els va repel¡¤lir. "Em va voler fer alguna xerrada i un dia va comen?ar a parlar-me que escoltar m¨²sica era dolent o no s¨¦ qu¨¨ ... i li vaig dir que no em meng¨¦s el cap. Mai m¨¦s em va tornar a parlar", relatava ahir a EL PA?S un cos¨ª d'un dels morts a Cambrils. El cunyat d'un altre terrorista abatut pels Mossos tampoc ha amagat al seu cercle de familiars que no es va refiar mai d'Es Satty. Mai. I tots al municipi es pregunten com l'imam va aconseguir inocular el virus del gihadisme a un grapat de joves de Ripoll que aparentment estaven integrats de manera plena a Catalunya.

Va haver-hi amics o familiars dels terroristes de Ripoll que van desconfiar dels discursos de l'imam Albdelbaki Es Satty. La pregunta que sorgeix ¨¦s: si sospitaven de la seva radicalitat, per qu¨¨ no van advertir les autoritats? A l'entorn d'una de les persones que es va negar a escoltar el clergue s'encongeixen d'espatlles primer i responen despr¨¦s: ¡°Perqu¨¨ no creia que arribarien tan lluny. No s¨¦. ?s que de deb¨° que ning¨² es podia imaginar que aquests nanos podien fer una cosa aix¨ª¡±.

Els terroristes responien al perfil m¨¦s allunyat de les sospites. Eren els ¨²ltims per qui es podria apostar. M¨¦s joves de l'habitual, sense dificultats socials ni econ¨°miques ni laborals, segons els seus amics. Sense actituds sospitoses ni antecedents. L'imam que s'hi va apropar va apostar per radicalitzar els m¨¦s complicats de detectar.

Maria Dolors Vilalta, regidora de Seguretat Ciutadana, Conviv¨¨ncia i Participaci¨® de l'Ajuntament de Ripoll (PDeCAT), explica: ¡°Eren nois que parlaven perfectament catal¨¤, escolaritzats aqu¨ª, que treien bones notes i que no tenien cap tipus de problema¡±. N¨²ria Perpiny¨¤, educadora i t¨¨cnica de la mateixa ¨¤rea municipal ¡ªi tamb¨¦ ve?na de dos dels terroristes¡ª, afegeix que ¡°mai van tenir mala actitud ni eren gaire religiosos¡±.

Manuel Gazapo ¨¦s el director de l'Observatori de Seguretat Nacional. Exposa diversos factors per intentar trobar una explicaci¨® a com aquests perfils de joves van poder arribar a estar conven?uts de cometre un atemptat. ¡°El primer factor ¨¦s l'edat: eren m¨¦s joves del que habitualment s¨®n els terroristes i, per tant, estem davant d'una personalitat emmotllable¡±. El segon factor que ell planteja obre debat: l'origen. ¡°Es diu que estaven integrats, s¨ª, per¨° no deixen de pert¨¤nyer a una minoria en risc d'exclusi¨®. Nom¨¦s cal que hi hagi algun contratemps per convertir-se en nois f¨¤cils d'entabanar. Una cosa ¨¦s parlar d'integraci¨® des de les institucions, i una altra, baixar al carrer¡±.

Al carrer, Rashid, cos¨ª de dos dels terroristes i ve¨ª de Ripoll, hi coincideix: ¡°S¨ª, ens criem aqu¨ª i no tenim problemes de conviv¨¨ncia, per¨° som i sempre serem els moros. A l'escola ¨¦rem els moros i les noies no volien sortir amb nosaltres. I els grans es pensen que venem haixix¡±. La conclusi¨® que Manuel Gazapo extreu ¨¦s que ¡°la integraci¨® no ¨¦s un factor definitiu¡±. ¡°Cap ho ¨¦s¡±, subratlla. ¡°Que un noi estigui excl¨°s no vol dir que mati ning¨². I, a l'inrev¨¦s, el mateix¡±.

Aquesta imprevisibilitat ha deixat perplexos institucions i ve?ns. Tant Maria Dolors Vilalta com N¨²ria Perpiny¨¤, de l'Ajuntament, es confessen ¡°en xoc¡± i admeten: ¡°S'ha trencat la confian?a en la comunitat. Hi ha un sentiment de decepci¨® molt gran i tenim molta feina per davant per restablir-la¡±.

No nom¨¦s s'ha produ?t un terratr¨¨mol a l'¨¤rea social i educacional. Tamb¨¦ en la que t¨¦ a veure amb la seguretat. El perfil a vigilar s'ha ampliat. ¡°Ara entenem que qualsevol pot ser radicalitzat. Si abans els serveis d'intel¡¤lig¨¨ncia es fixaven en joves de m¨¦s de 25 anys i sense formaci¨®, ara el ventall s'amplia fins als nens i inclou joves adaptats¡±, explica Manuel Gazapo.

El focus, doncs, es posa sobre la macabra habilitat de l'imam. Lentament i a consci¨¨ncia es va guanyar la confian?a dels joves i va modelar les seves idees. ¡°Va tornar al vell estil d'Al-Qaida¡±, diu Gazapo. ¡°No es va servir d'internet, sin¨® que va utilitzar el cara a cara, reunint-se amb els nois en furgonetes o pisos secrets¡±.

I va apuntar b¨¦, segons explica Rashid, cos¨ª de dos dels terroristes. ¡°Als primers a qui es va adre?ar van ser Youssef [Youssef Houli, mort en l'explosi¨® d'Alcanar] i Moha [Mohamed Hichamy, abatut a Cambrils]. Ells eren els l¨ªders del grup. Despr¨¦s van venir els seus germans i els altres. I el fet de ser gaireb¨¦ tots fam¨ªlia... Ho van portar tot en secret¡±, interpreta.

Diu Rashid que la clau ¨¦s l'imam: ¡°Un paio molt intel¡¤ligent, en mitja hora et conven?. Et treu la por. I aquesta ¨¦s la clau¡±. Els reclutadors, com aquest imam, s¨®n peces estimades per l'Estat Isl¨¤mic. Per aix¨° els investigadors creuen que, en cas de no haver mort accidentalment en l'explosi¨® de la casa d'Alcanar, estaria ara mateix de tornada a S¨ªria, sense haver participat en els atacs. ¡°Per desgr¨¤cia, hi ha m¨¦s reclutadors¡±, assenyala Gazapo. I Rashid afegeix, assegut en una cafeteria de Ripoll: ¡°?s que aix¨° no s'ha acabat¡±.