Mir¨®, al melic del m¨®n

Els grecs consideraven que el centre del m¨®n era a la ciutat de Delfos, el lloc on s'havien creuat les dues ¨¤guiles que Zeus havia ordenat volar des dels dos punts oposats de l'Univers. All¨¤ se situava l'omphalos, el melic del m¨®n, i all¨¤ es va construir un dels grans santuaris hel¡¤len¨ªstics, per ser un lloc sagrat en qu¨¨ els homes es podien comunicar amb els morts i els d¨¦us. Des de dijous passat, quan la furgoneta que va sembrar la Rambla de Barcelona de caos i mort va concloure el seu trajecte sobre el mosaic creat per Joan Mir¨® el 1976, al Pla de l¡¯Os, l'obra de l'artista s'ha convertit en l'epicentre de la resposta a la barb¨¤rie i el lloc on milers de persones dipositen flors, espelmes i objectes de tot tipus, com samarretes i ninots, plens de missatges de solidaritat i condol cap a les 15 v¨ªctimes mortals i gaireb¨¦ un centenar de ferits.

Mir¨® va voler regalar a la seva ciutat tres obres que rebessin els visitants que arribaven a Barcelona: una per aire i per aix¨° va crear l'enorme mural de 50 metres que es va instal¡¤lar a la terminal de l'aeroport del Prat; la segona, una enorme escultura de 60 metres que s'havia d'instal¡¤lar al parc de Cervantes, a tocar de la Diagonal, que veiessin els que hi accedien amb cotxe, per¨° no va arribar a materialitzar-se. La tercera era aquest mosaic de colors d'uns 65 metres quadrats, en realitat un cercle irregular d'uns vuit metres de di¨¤metre, que havia de rebre els visitants que arribaven a la ciutat per via mar¨ªtima.

¡°Un lloc viu i actiu¡±

¡°?s una coincid¨¨ncia que la furgoneta s'atur¨¦s all¨¤, per¨° crec que Mir¨® estaria conven?ut que la Rambla ¨¦s un lloc realment viu, actiu i de pas i per aix¨° li va donar aquesta simbologia de benvinguda. Per¨° a la Rambla passa de tot: ara ¨¦s una desfilada de turistes, per¨° era un lloc de compravenda i, molt a prop, era on s'ajusticiaba els reus¡±, explica Rosa Maria Malet, directora de la Fundaci¨® Joan Mir¨® de Barcelona.

Per a l'experta, aquesta coincid¨¨ncia ¡°entra dins de les possibilitats d'una obra d'art que no s'ha creat com una cosa que es mira per¨° no es toca, sin¨® com una cosa viscuda, i aix¨° pot fer possible que l'obra es converteixi en un punt de testimoni o de record per a totes aquestes v¨ªctimes¡±.

Per¨° l'artista va posar una condici¨®: que el mosaic, com la resta del paviment, pogu¨¦s ser trepitjat per tots els que transitessin per aquesta via natural d'acc¨¦s al centre de la ciutat. L'abs¨¨ncia de protecci¨® i d'indicacions ha fet que, fins dijous, molts turistes i tamb¨¦ barcelonins no fossin conscients que eren sobre un aut¨¨ntic Mir¨®, malgrat que en una de les 6.000 rajoles porta la signatura de l'artista.

Mir¨®, entusiasmat amb la idea perqu¨¨ havia nascut al passatge del Cr¨¨dit, situat molt a prop, al costat del carrer Ferran, va crear un petit esb¨®s que conserva la Fundaci¨® Joan Mir¨® de Montju?c en el qual va tra?ar un cercle que tanca altres elements, com una fletxa que dona moviment i marca la direcci¨® cap a la pla?a de Catalunya. A partir d'aquest dibuix, Joan Gardy-Artigas, fill del ceramista i amic de Mir¨®, Josep Llorens i Artigas, va fer l'obra en col¡¤laboraci¨® amb els tallers Escofet, que van crear les rajoles de 10 per 10 cent¨ªmetres amb ciment blanc tenyit amb pasta de vidre en color blanc, blau, vermell, groc i negre.

Els treballs d'instal¡¤laci¨® de les peces van comen?ar el 2 de novembre del 1976, i es va inaugurar el 23 de desembre ¨Caix¨ª que l'any passat va fer 40 anys¨C a primera hora de la tarda, coincidint amb el moment en qu¨¨ la furgoneta va baixar a tota velocitat atropellant els qui es creuaven al seu pas. Entre els assistents, a m¨¦s de l'alcalde Josep Maria Socias Humbert ¨C¡°l'alcalde dels ve?ns¡±, nomenat per Joan Carles I a l'inici de la Transici¨®¨C hi havia els representants de l'Associaci¨® de Comerciants i Amics de la Rambla, l'entitat que havia suggerit que l'obra es col¡¤loqu¨¦s en aquest espai que calia reurbanitzar.

Mir¨® no va poder visitar el seu colorista mosaic fins un mes despr¨¦s. L'artista es va apropar discretament a la Rambla i va observar les reaccions de la gent. Despr¨¦s de mirar-la atentament, un paleta se li va apropar i li va comentar que les rajoles estaven mal col¡¤locades. ¡°No sap el que m'ha costat conv¨¨ncer els operaris que les posessin de manera irregular¡±, li va contestar.

La ubicaci¨® de l'obra ha obligat a fer unes cont¨ªnues tasques de conservaci¨®: el 1992 es van haver de substituir un gran nombre de les peces blaves, les m¨¦s castigades, i moltes de les grogues i vermelles. El 2007 es van substituir, despr¨¦s d'invertir 32.000 euros, totes les peces de color per altres realitzades als Tallers Escofet, com les del 1976. L'¨²ltima intervenci¨® va ser el 2013, moment en qu¨¨ es van canviar les peces de color blau, les m¨¦s afectades per l'acci¨® dels vianants. La premsa ja assenyalava que l'¨²s seria el principal problema d'aquesta obra: ¡°El paviment del passeig de vianants pateix m¨¦s desgast que el de la cal?ada d'autom¨°bils. Aix¨° indica que la Rambla ho ¨¦s tot per a la ciutat, el lloc m¨¦s concorregut, el m¨¦s important, on tothom es pot trobar¡±. Ho era llavors, i ho segueix sent ara. L'any passat van passejar per la Rambla 78 milions de persones.