Els Ajuntaments emprenen una revoluci¨® de la llista de carrers

L'auge de l'independentisme per¨° tamb¨¦ el de les noves forces pol¨ªtiques d'esquerra han impulsat els darrers quatre anys moltes propostes per modificar el nomencl¨¤tor dels municipis de Catalunya. L'actualitzaci¨® dels noms de les vies p¨²bliques no nom¨¦s respon a la Llei de Mem¨°ria Hist¨°rica i a l'obligaci¨®, a partir d'aquesta, de retirar les refer¨¨ncies franquistes, sin¨® que les vies dedicades a Espanya, la Constituci¨® o el rei Joan Carles I, entre d'altres, tamb¨¦ s¨®n q¨¹estionades arreu del pa¨ªs.

¡°El nomencl¨¤tor el carrega el diable, com la mem¨°ria¡±. La frase ¨¦s de Ricard Vinyes, comissionat per a la Mem¨°ria de l'Ajuntament de Barcelona. Vinyes, responsable de l'aplicaci¨® de la Llei de Mem¨°ria Hist¨°rica a Barcelona, explicava en una entrevista del 2016 a EL PA?S que el nomencl¨¤tor de la capital catalana ¨¦s ¡°expressi¨® d'hegemonies culturals i pol¨ªtiques¡±. La pol¨¨mica a Sabadell n'¨¦s el darrer exemple, i el m¨¦s sorprenent. El seu Ajuntament, comprom¨¨s amb un proc¨¦s participatiu per actualitzar el nomencl¨¤tor de la ciutat, va enviar aquest estiu a les entitats implicades en aquest debat de reforma un informe que proposava retirar els carrers dedicats a indrets de la geografia espanyola com Gran Can¨¤ria, Candanch¨² o Nervi¨®n, per¨° tamb¨¦ homes de la cultura com Antonio Machado, Goya, Larra o Quevedo. El document ¨Cencarregat per la regidoria de Cultura a un historiador local¨C justificava aquestes modificacions sobretot per ser noms d'her¨¨ncia franquista. Sabadell ja va canviar el 2016 el nom del carrer d'Alfons XIII per carrer de la Rep¨²blica.

Tamb¨¦ s'ha produ?t el relleu del nom de reis en per¨ªode democr¨¤tic. Barcelona va rebatejar l'abril passat la pla?a de Joan Carles I pel nom d'origen popular pla?a del Cinc d'Oros. El Consistori barcelon¨ª va acceptar el 2015 iniciar els tr¨¤mits per esborrar de dotze carrers diversos noms d'altres membres de la dinastia borb¨°nica. La proposta, sorgida d'ERC, buscava ¡°una ciutat lliure de Borbons¡±. ERC ha repetit el mateix posicionament a altres ciutats: el 2016, a Matar¨®, va exigir al govern local ¨Cdirigit pel PSC¨C esborrar les vies dedicades a Alfons XII, Isabel II i Am¨¤lia de Borb¨®. Moviments similars s'han reprodu?t en pobles petits, com Ivars de Noguera (la Noguera), que a principis d'any va substituir l'avinguda del Pr¨ªncep d'Espanya per l'avinguda dels Pa?sos Catalans. La vila d'Alcan¨® (Segri¨¤) va substituir el 2013 el carrer de Joan Carles I pel carrer de les Escoles. Vilanova i la Geltr¨² va aprovar el 2014 eliminar del nomencl¨¤tor el carrer del Duc de la Vict¨°ria ¨Cen refer¨¨ncia al regent i general Espartero¨C, del duc d'Ahumada ¨CFrancesc Javier Gir¨®n, fundador de la Gu¨¤rdia Civil¨C i del Marqu¨¨s del Duero ¨CManuel Guti¨¦rrez de la Concha, liberal que va voler derrocar Espartero. Els tres carrers van ser substitu?ts pels noms de Llu¨ªs Maria Xirinacs ¨Cmilitant independentista i antifranquista¨C, Albert Salvany ¨Cconegut casteller local¨C i pel de l'historiador vilanov¨ª Albert Virella.

La Constituci¨® tamb¨¦ ha estat objecte de revisi¨®. La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, va apadrinar el desembre del 2016 a Celr¨¤ (Giron¨¨s) la substituci¨® de la pla?a de la Constituci¨® per la pla?a Maria Merc¨¨ Mar?al. Llardecans (Segri¨¤) va rellevar el 2014 la pla?a de la Constituci¨® per la pla?a de l'Esgl¨¦sia. La CUP ha demanat a Lleida i Alcanar retirar les vies dedicades a la Constituci¨®. El nom d'Espanya, habitual en places d'arreu de Catalunya, ha estat motiu de conflicte en nombrosos municipis. El cas m¨¦s medi¨¤tic va ser el del 2013 a Sitges, quan el carrer i la pla?a d'Espanya van ser substitu?ts pel carrer de la Bassa Rodona i la pla?a del Pou Vedre. Cambrils, per iniciativa de l'ANC, va restituir el 2014 a la pla?a d'Espanya ¨Ccom en altres indrets de Catalunya, va introduir-se durant el franquisme¨C el nom de la pla?a de la Vila. La CUP va exigir el maig passat que es retir¨¦s el nom de la pla?a d'Espanya de Girona. L'alcaldessa, Marta Madrenas (PDeCAT), va rebutjar-ho al¡¤legant que ¡°atacar o provocar un cert menyspreu a la naci¨® espanyola, tenint en compte que molts catalans tenen arrels espanyoles, ¨¦s una mala estrat¨¨gia per al refer¨¨ndum¡±, segons va informar el Diari de Girona. Madrenes tamb¨¦ va apuntar que ¡°existeix l'avinguda de Fran?a i no hi ha cap problema¡±.