Junts pel S¨ª i la CUP aprovaran la llei de ruptura abans de l¡¯1 d¡¯octubre

Junts pel S¨ª i la CUP han confirmat avui la seva intenci¨® d'aprovar abans del refer¨¨ndum il¡¤legal de l'1-O la llei de ruptura. Avui ser¨¤ registrada, per¨° segueix sent un dubte quan ser¨¤ tramitada per la Mesa del Parlament, pas que ¨¦s imprescindible perqu¨¨ el Govern central pugui rec¨®rrer la proposici¨® de llei, que queda fora del marc constitucional. La norma es denomina Llei de Transitorietat i Fundacional de la Rep¨²blica i pret¨¦n dotar un marc legal "temporal" ¡ªd'almenys un any¡ª a la independ¨¨ncia catalana abans que elabori la Constituci¨®, que quedaria en mans d'una assemblea constituent.

"Aquesta llei dona la cobertura jur¨ªdica al per¨ªode immediatament posterior" al refer¨¨ndum independentista, ha afirmat Llu¨ªs Corominas, el president del grup de Junts pel S¨ª. En la presentaci¨® als mitjans, no s'ha lliurat el text als periodistes si b¨¦ s'ha assegurat que es penjar¨¤ al web garanties.cat al llarg de la tarda. Nom¨¦s s'activar¨¤ en cas que en la consulta independentista, que el Govern central ha dit que no permetr¨¤, el s¨ª s'imposi al no. La llei del refer¨¨ndum no fixa cap llindar de participaci¨® i dona per bona una vict¨°ria del s¨ª per la m¨ªnima.

Corominas ha assegurat que quan falten 35 dies per l'1-O hi ha prou temps perqu¨¨ la ciutadania conegui els detalls del refer¨¨ndum. De fet, ha argumentat, la presentaci¨® d'aquest articulat vol permetre que els que vagin a votar l'1-O ho facin amb coneixement de qu¨¨ passar¨¤ despr¨¦s i, alhora, apel¡¤lar als qui encara dubten sobre participar en el refer¨¨ndum, en una clara al¡¤lusi¨® als comuns d¡¯Ada Colau.

La llei consta de 89 articles i tres disposicions finals. El diputat de la CUP, Benet Salellas, ha assegurat que amb la presentaci¨® de la llei ja "no hi haur¨¤ cap vacil¡¤laci¨® ni cap nou debat" respecte al debat del refer¨¨ndum. Els anticapitalistes han insistit que la llei mata el processisme. Per acabar de desenvolupar aquesta llei el Govern catal¨¤ hauria d'aprovar cinc decrets complementaris, el contingut dels quals Corominas no ha volgut explicar.

ERC i la CUP van defensar que el Parlament aprovi l'anomenada llei de transitorietat abans de l'1 d'octubre i que nom¨¦s entri en vigor si guanya l'opci¨® independentista en la consulta. El PDeCat, partit del president Carles Puigdemont, era partidari en un primer moment d'aprovar la norma despr¨¦s del refer¨¨ndum il¡¤legal, ja que entenia que suposava fer un altre pas cap a la desobedi¨¨ncia sense cap sentit, at¨¨s que aquesta llei de ruptura nom¨¦s s'aplicar¨¤ en cas que s'imposi el s¨ª.

L'articulat

L'articulat de la llei converteix, una vegada entri en vigor, la Generalitat en l¡¯Administraci¨® estatal de Catalunya. La Generalitat far¨¤ seus en aquest moment els contractes i drets reals que pugui tenir l¡¯Estat espanyol a Catalunya. Aix¨ª mateix, es deixa en l'aire la negociaci¨® del deute pertanyent a Catalunya que ara mateix ¨¦s a c¨¤rrec de l¡¯Estat.

La llei estableix que el catal¨¤, el castell¨¤ i l'aran¨¨s seran lleng¨¹es cooficials, amb la qual cosa es mant¨¦ l'actual r¨¨gim ling¨¹¨ªstic del refer¨¨ndum.

Pel que fa al poder judicial, l'actual Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya es convertiria en el Tribunal Suprem, que en aquest cas mantindria les mateixes sales amb l'¨²nica excepci¨® de la jurisdicci¨® militar, que quedaria eliminada. El Fiscal General de Catalunya ser¨¤ escollit pel Parlament i tots els membres de la sala de govern del Tribunal Suprem catal¨¤ estaria format per jutges: els cinc presidents de sala m¨¦s cinc magistrats.

Es crear¨¤ aix¨ª mateix una "sala superior de garanties", que es convertir¨¤ en una esp¨¨cie de Tribunal Constitucional, encarregat dels drets fonamentals. A m¨¦s s'elimina l¡¯Audi¨¨ncia Nacional i s'amnistiarien tots els processos judicials vinculats al proc¨¦s independentista, la qual cosa deslliuraria Artur Mas i tres dels seus exconsellers de les penes d'inhabilitaci¨® que tenen ara, a m¨¦s dels que puguin arribar en el futur. El diputat de la CUP, Benet Salellas, ha subratllat que "no s'amnistia la corrupci¨®".

La Constituci¨® definitiva es redactar¨¤ despr¨¦s d¡¯un proc¨¦s constituent, ideat en tres fases. Una primera fase de deliberaci¨® en la qual es crear¨¤ un f¨°rum social de discussi¨®, la segona seran unes eleccions per escollir l'assemblea constituent i al tercera ser¨¤ un refer¨¨ndum per aprovar aquesta Constituci¨®. La majoria parlament¨¤ria per aprovar la Constituci¨® ¨¦s de tres cinquenes parts del Parlament, 81 diputats, una xifra molt inferior als dos ter?os que s¨®n necessaris ara per modificar el refer¨¨ndum.

En aquestes eleccions constituents hi podran votar tots els catalans i totes aquelles persones que hagin sol¡¤licitat la nacionalitat catalana. Una disposici¨® final insta a aprovar totes les sol¡¤licituds de nacionalitat abans de les constituents.