Paco Ib¨¢?ez combat el terror amb m¨²sica

Un escenari a les fosques. Aix¨ª va comen?ar el concert del festival Mas & Mas de Paco Ib¨¢?ez?a l'amfiteatre del Grec de Barcelona. Una foscor buscada per situar l'episodi negre que va viure la ciutat fa catorze dies quan una furgoneta condu?da per Youness Abouyaaqoub va segar la vida de 14 persones que es trobaven al passeig de la Rambla i va causar desenes de ferits. Un enquadrament de l'escenari al qual van sortir nou persones portant les lletres del logo de Barcelona amb la l en negre. Una il¡¤lustraci¨® que va dissenyar Frederic Amat poc despr¨¦s de l'atemptat terrorista i que es va convertir en el lema del dol d'una ciutat. Amat ja era l'escen¨°graf del concert d'Ib¨¢?ez, amb el qual t¨¦ una gran amistat i pel qual ha dissenyat portades de discos, que tindria la seva forma habitual amb una gran catifa vermella sobre fons negre, i sempre un got al costat. ¡°Poc despr¨¦s que la il¡¤lustraci¨® corregu¨¦s per les xarxes despr¨¦s de l'atemptat, el Paco em va cridar i em va preguntar si la podia utilitzar, jo li vaig dir que encantat, si ¨¦s de tots¡±, explicava l'artista.

Amb l'amfiteatre en silenci, les lletres i els seus portadors van romandre a l'escenari sobre la catifa vermella mentre la veu en off de Jos¨¦ Agust¨ªn Goytisolo llegia el poema que no podia ser m¨¦s descarnadament oport¨²:?En tiempos de ignominia: "En tiempos de ignominia como ahora / a escala planetaria y cuando la crueldad se extiende por doquier fr¨ªa y robotizada / A¨²n queda buena gente en este mundo / que escucha una canci¨®n o lee un poema: / Es el canto, la voz y la palabra: ¨²nica patria / Que no pueden robarnos ni aun poni¨¦ndonos de espaldas contra el muro / Que nadie piense nunca: no puedo m¨¢s y aqu¨ª me quedo / Mejor mirarles a la cara y decir alto: tirad hijos de perra somos millones y el planeta no es vuestro".

Entre els aplaudiments despr¨¦s del poema, va sortir Ib¨¢?ez a l'escenari. De negre rigor¨®s, guitarra en m¨¤, va fer el seu especial homenatge com ¨¦s ell, parlant a la seva manera: ¡°Qu¨¦ alegr¨ªa... aunque estamos un poco tristes... que quede claro que no lograr¨¢n lo que pretenden. Que el arte y la poes¨ªa ayuden a no perder la conciencia y la dignidad. Lo que voy a cantar est¨¢ relacionado con lo que pas¨®. La lucha ser¨¢ larga, pero venceremos¡±.?I seguint aquesta idea el primer tema del concert va ser el poema de Gabriel Celaya La poesia es un arma cargada de futuro.

Al cantautor l'acompanyaven els seus m¨²sics: Mario Mas, guitarra; Gorka Ben¨ªtez, saxo tenor; Horacio Fumero, contrabaix; C¨¦sar Stroscio, bandone¨®n i Pep Pascual al comandament dels efectes sonors. No obstant aix¨°, ben entrat el concert aquests esperaven a sortir a l'escenari perqu¨¨, tal com acostuma a fer Ib¨¢?ez, sempre improvisa i ahir ho va tornar a fer. Per al concert de Barcelona tenia previst fer una selecci¨® de can?ons sobre el Mediterrani. Can?ons precisament per reivindicar l'humanisme enfront de la barb¨¤rie actual que s'est¨¦n per tots els pa?sos que banya i que s'end¨² centenars de vides que volen arribar a altres ribes.

Per¨° les can?ons que va desgranar, especialment les primeres, van ser m¨¦s de combat. Despr¨¦s del tema de Celaya, Ib¨¢?ez va cantar la c¨¨lebre La mala reputaci¨®?de George Brassens ¡ª¡°Fran?a ¨¦s la capital dels autors¡±, va dir¡ª per prosseguir amb unes can?ons inspirades en Blas de Otero, Garc¨ªa Lorca o Francisco de Quevedo. Xerraire, va explicar an¨¨cdotes de la seva inf¨¤ncia al caseriu basc, va cantar en gallec, tamb¨¦ en catal¨¤ i va fer passar una bona estona quan va dedicar Lo que puede el dinero, escrit per l'Arxipreste de Hita, precisament al seu mal record dels capellans que va tenir en la seva infantesa. I tornant al tema del concert, el Mediterrani, Ib¨¢?ez va entonar la can?¨® En el Mediterr¨¢neo?del seu admirat Georges Moustaki, precisament un cant a Barcelona.