Mor Joan Colom, el fot¨°graf que feia el carrer

La mort ahir de Joan Colom, gran retratista de la Barcelona marginal ¡ªla seva¡ª, significa que s¡¯apaga la mirada d¡¯un dels millors cronistes gr¨¤fics de la cara fosca de la ciutat. El fot¨°graf, mort als 96 anys, va fer el carrer com ning¨², o m¨¦s ben dit, com aquestes prostitutes a les quals va seguir detalladament en el seu ofici en els carrerons del barri Xino, avui Raval, on es va criar, oferint alhora un sensacional document social i art¨ªstic. Aix¨ª es va titular la gran exposici¨® retrospectiva que li va consagrar el 2013 el Museu Nacional d¡¯Art de Catalunya (MNAC) ¡ªdipositari de la seva obra i que ahir el va recordar com ¡°un dels fot¨°grafs m¨¦s importants de la segona meitat del segle XX¡±¡ª: Jo faig el carrer. Premi Nacional de Fotografia el 2002, i d¡¯Arts Visuals (2004), Creu de Sant Jordi, Medalla d¡¯Or al M¨¨rit Cultural de l¡¯Ajuntament de la seva ciutat, Colom (Barcelona, 1921) va impactar en la fotografia espanyola a inicis dels seixanta, provocant admiraci¨® i tamb¨¦ pol¨¨mica amb la seva exposici¨® ¡°El Carrer¡±, sobre el barri Xino. Aquest treball va provocar admiraci¨®, i tamb¨¦ pol¨¨mica.

¡°B¨¦, si no entrem en detalls¡±. Sempre responia aix¨ª la salutaci¨® Joan Colom. El seu estat de salut s¡¯havia ressentit en aquests ¨²ltims anys, per¨° el seu aspecte no denotava els m¨¦s de noranta que portava a l¡¯esquena. Un home senzill, baixet, fot¨°graf r¨¤pid i auda?. Va comen?ar a fotografiar despr¨¦s de casat, per obrir un espai de distracci¨® fora de les activitats familiars. Es va apuntar a l¡¯Agrupaci¨® Fotogr¨¤fica de Catalunya l¡¯any1957, quan ja estava oberta la crisi que empenyeria fora dels seus salons els inquiets d¡¯aquell moment. Va buscar un tema que el defin¨ªs fotogr¨¤ficament, ja que sentia que la import¨¤ncia de la fotografia radicava en el qu¨¨ i no en el com, que era la preocupaci¨® a les tert¨²lies de l¡¯agrupaci¨® a les quals ell, no obstant aix¨°, no va deixar d¡¯anar fins fa pocs anys. All¨¤ no el comprenien, per¨° a ell l¡¯importava poc. Podia esperar, perqu¨¨ sabia que no estava equivocat.

El seu motor era una cosa molt forta, que no necessitava l¡¯elogi. Es tractava de mostrar aquell misteri, aquella for?a de la qual ell havia nascut. La vida al Raval barcelon¨ª, on els seus pares tenien una floristeria i on es va criar. ¡°No s¨¦ qu¨¨ m¡¯hi porta, tamb¨¦ hi ha gent a la zona alta, per¨° jo mai en faria una foto¡±. L¡¯atreia la gent del Raval, amb els seus problemes de subsist¨¨ncia, amb la seva vida interior, a la qual amb prou feines podien donar cabuda, sobrepassats pels quefers, pels problemes de cada dia. Al Raval arribaven els n¨¤ufrags i els mariners, els emigrants esperan?ats i fins tot rics fracassats, els ¨¤ngels caiguts... Hi havia lloc per a tots. Joan Colom va observar des de petit aquesta capacitat d¡¯acolliment i va mantenir la mirada sense prejudicis i admirada fins al final dels seus dies. Carregada d¡¯humor. Sense por, sense pena, sense vergonya cap a aquells que vivien la seva vida i les seves passions sense fixar-se en aquell ull que els seguia a tot arreu. Joan Colom no feia fotos robades, com es podria pensar per la posici¨® oculta de la c¨¤mera sota la m¨¤niga. Ell mirava directament els ulls sense necessitat d¡¯un visor. Coneixia aquells carrers, els nens treballadors, els homes moixos, les velles amargues. I les dones a l¡¯espera que pass¨¦s alguna cosa als portals o als carrers foscos. El retrat que va fer del barri Xino va ser sistem¨¤tic i incansable. El seu arxiu fotogr¨¤fic ¨¦s un exemple de control sobre l¡¯autoria. Las fotos copiades en 10 x 15 anaven marcades amb punts de colors que indicaven aquelles que havien passat del ¡°purgatori¡± o fase de reflexi¨® al cel de la c¨°pia en 24 x 30. Unes quantes estarien destinades a ¡°La Gl¨°ria¡± del 40 x 50, ¨¦s a dir, candidates a l¡¯exposici¨® que preparava amb il¡¤lusi¨® durant els ¨²ltims anys de la seva activitat fotogr¨¤fica.

Les seves fotografies havien entusiasmat Oriol Maspons, que les va presentar a Esther Tusquets, directora de la col¡¤lecci¨® Palabra e Imagen de l¡¯editorial Lumen, servint d¡¯inspiraci¨® perqu¨¨ Camilo Jos¨¦ Cela escriv¨ªs una de les seves obres m¨¦s originals: Izas, rabizas y colipoterras (1963). Els ¨¦ssers reals, dels quals Colom coneixia els noms, van servir de model estereotipat per relatar una burlesca interlocut¨°ria sobre la prostituci¨®. Amb la finalitat de diluir el judici moralista, Colom s¡¯havia esfor?at per mostrar el barri al complet en la seva exposici¨® ¡°El Carrer¡± (1961). Les que s¡¯hi mostraven eren ¨¤vies, mares, ties, n¨²vies, germanes que tenien per ofici l¡¯espera.

Treball en color

El descobriment dels originals d¡¯aquesta exposici¨® van motivar la mostra ¡°Districte V¡± al MNAC el 1999 i la concessi¨® del Premi Nacional de Fotografia el 2002. Colom, que feia ja gaireb¨¦ 20 anys que fotografiava en color, va passar per ser un fot¨°graf que havia penjat les c¨¤meres despr¨¦s d¡¯un afer legal amb una model denunciant. El recordo avergonyit i espantant: ¡°Qu¨¨ diran d¡¯un premi nacional al qual no se li coneix res m¨¦s que les fotografies que va fer al principi de la seva carrera?¡±. La seva paci¨¨ncia, la seva insist¨¨ncia, van ser premiades amb una gran exposici¨® en la qual tamb¨¦ hi va haver el treball en color, que es va dur a terme el 2014 al MNAC, el museu en qu¨¨ va voler que es fes dip¨°sit de tot el seu arxiu i que avui ¨¦s el referent de l¡¯obra d¡¯aquest autor.

Joan Colom va ser un home tranquil, segur de si mateix a l¡¯hora de fotografiar: de saber el que buscava quan fotografiava. La repercussi¨® del seu treball es va produir per la for?a d¡¯una tem¨¤tica poc comuna en la manera que ell la va tractar: seq¨¹encialment, insistentment, met¨°dicament, apartant en tot moment el seu protagonisme en l¡¯escena, per deixar que fossin els altres, protagonistes un a un ¡ªel seu treball de carrer ¨¦s m¨¦s de retrat que de reportatge¡ª, els que imprimissin sentiments i emocions al temps i al lloc.

Ja no li quedaven m¨¦s reconeixements per rebre, per¨° ell s¡¯emocionava com un nen amb les paraules d¡¯admiraci¨® dels joves o amb el reconeixement d¡¯un amic. Aquella pulsi¨® cega pel seu barri i la seva gent va cristal¡¤litzar en una dedicaci¨® extrema per la fotografia, que el va portar, tal com va dir el dia que li van entregar la medalla de la Ciutat de Barcelona, a restar hores de dedicaci¨® a la fam¨ªlia, el que ell m¨¦s estimava. Per¨° elles, les filles i la dona, van entendre perfectament aquell sacrifici. Sense voler indagar massa en les motivacions, sempre van estar al seu costat, sense censura, sense por, permetent que pogu¨¦s arribar, sent un comptable de professi¨® aficionat a la fotografia, a convertir-se en un dels m¨¦s grans de la fotografia espanyola, a qui els experts han arribat a comparar, sense entrar en detalls, amb Brassa?.