Xiular Piqu¨¦

En l'extraordin¨¤ria entrevista que fa Maite Rico a Javier Mar¨ªas a El Pa¨ªs Semanal hi ha respostes de les quals aprenc, com aconsegueix el millor Mar¨ªas en les seves novel¡¤les (¡°No pots ficar-te en totes les guerres perqu¨¨ hi ha enemics que taquen massa, fins i tot encara que sigui per combatre'ls¡±) i altres amb les quals no estic d'acord. Les respostes que em van agradar les vaig enviar a amics amb l'enlla? a l'entrevista, com acostumo a fer. Les que em van disgustar vaig intentar oblidar-les per no enfadar-me ni fer enfadar ning¨² m¨¦s; eren opinions arriscades, per aix¨° Mar¨ªas ¨¦s Mar¨ªas, de les quals vaig sospitar que disgustarien m¨¦s gent que a mi. Una d'elles, sobre feminisme, aliena als temes del llibre que promocionava Mar¨ªas, va ser la piulada amb la qual el compte d'EL PA?S va promocionar l'entrevista a les xarxes.

Aquest titular impugnava l'entrevista: els que s'hi enfadaven estaven massa enfadats per llegir-la, per¨° prou enfadats per compartir-la. En qualsevol cas era una opini¨® que, emesa en solitari, centrava el debat. Ven millor el que pot ser dolent que el que pot ser bo; t¨¦ m¨¦s pes, l'impuls de jutjar-lo ¨¦s m¨¦s gran i s'est¨¦n amb m¨¦s facilitat una opini¨® que "cauria fatal", com diu Mar¨ªas, que no pas una que no se sap com caur¨¤.?He observat que quan coneixem personalment alg¨² tendim ¨Ccrec jo¨C a prioritzar la seva part positiva; quan no el coneixem personalment, tendeix a imposar-se amb m¨¦s facilitat el que ens sembla dolent: all¨° desagradable impugna la resta i invalida el que ens pugui agradar o fins i tot el que ens ha agradat.

Vaig tenir aquesta impressi¨® quan vaig llegir l'entrevista a Mar¨ªas, i quan vaig veure despr¨¦s el resum del partit d'Espanya i vaig sentir les xiulades a Piqu¨¦. Hi havia un aficionat mitj¨¤ al Bernab¨¦u que entre la Copa de M¨®n i les Eurocopes que va guanyar Piqu¨¦ amb Espanya, i les suposades opinions pol¨ªtiques i el fanatisme culer de Piqu¨¦, preferia aix¨° segon. ?s el mateix aficionat mitj¨¤ que et dir¨¤ que la final de Johannesburg ¨¦s un dia tan important com el dia en qu¨¨ va n¨¦ixer el seu fill. A Johannesburg i a mig planeta Piqu¨¦?ha estat defensant l'equip que l'aficionat tant estima, per¨° aquest aficionat que xiula Piqu¨¦ prefereix que juri bandera al fet que faci tot el possible per la selecci¨®.

Va al camp amb la mateixa samarreta que ell, a defensar a la graderia l'equip que ell defensa al camp i a celebrar els gols amb la mateixa euf¨°ria que ell. Per¨° entre el que els uneix aquest dia, que ¨¦s tot, i el que els separa altres dies, que s¨®n algunes coses, tria el rebuig.