Mesures correctores

Professionals, empresaris i gestors d¡¯administracions p¨²bliques tenen dret a millorar sense por que la llei els persegueixi si ho aconsegueixen. I ¨¦s que nom¨¦s perqu¨¨ (alguns) es tornen m¨¦s savis quan es fan m¨¦s vells i experimentats no vol dir que abans fossin est¨²pids. En pa?sos tecnol¨°gicament avan?ats aquesta m¨¤xima de sentit com¨² ha arribat al dret. Aix¨ª, als Estats Units d¡¯Am¨¨rica, quan una persona o una organitzaci¨® adopta mesures que haurien redu?t la probabilitat d¡¯un dany que ja s¡¯ha produ?t, la prova de l¡¯adopci¨® de la mesura correctora no ¨¦s admissible per provar la culpa o neglig¨¨ncia de qui ha aconseguit millorar les coses (Rules of Federal Evidence, regla 407).

La idea de fons ¨¦s senzilla: cal animar els professionals a millorar sense por que els persegueixin, o, almenys, no cal desanimar-los a treballar perqu¨¨ les coses millorin. Les millores efectives no s¨®n cap reconeixement de culpa. Tots (o gaireb¨¦ tots) aprenem del passat, de les nostres limitacions o imperfeccions, tots podem arribar m¨¦s enll¨¤ del lloc on ¨¦rem ahir i el fet que fem les coses millor que abans no vol dir que abans-d¡¯ahir f¨®ssim un desastre.

Tot aix¨° val per a les mesures policials i d¡¯intel¡¤lig¨¨ncia que se¡¯ns acudi adoptar quan el mal ja est¨¤ fet, despr¨¦s de l¡¯atemptat terrorista de Barcelona el 17 d¡¯agost.

S¨ª, ara ¨¦s obvi: conv¨¦ fer passar per filtres de seguretat antiterrorista cases, pisos i locals que canvi?n de mans, amb dret o sense (per¨° nom¨¦s de seguretat, que tota la resta no compta, no ho ha de fer). Despr¨¦s: una explosi¨® de gas no acostuma a tirar a terra una casa sencera, ni deixa un ferit sospit¨®s, ni dotzenes de bombones de but¨¤ a la vista. Tamb¨¦ avui: a Roma, a Par¨ªs o a Londres, molts accessos a llocs p¨²blics o a monuments hist¨°rics tenen instal¡¤lats obstacles antiatropellament. M¨¦s: ignorem quants policies estaven de servei a la Rambla el 17 d¡¯agost a dos quarts de cinc de la tarda, sabem que la furgoneta de l¡¯assass¨ª va baixar en ziga-zaga pel passeig central m¨¦s de mig quil¨°metre i que es va aturar, sense cap impacte de bala, nom¨¦s perqu¨¨ va saltar el coix¨ª de seguretat. De la mateixa manera que ens consta que el conductor, Younes Abouyaaqoub, va sortir del vehicle sense que ning¨² l¡¯atur¨¦s i que al cap de poc temps va poder matar i ho va fer una altra persona innocent (Pau P¨¦rez, mare meva, quina immensa pena) sense problemes. Tamb¨¦ se¡¯ns poden acudir bastantes mesures per encerclar i acabar de cansar un terrorista exhaust (Younes, altre cop) o fugit des de feia quatre dies enmig del camp i sense haver-lo de matar a trets, que aquest ja no explicar¨¤ res a cap jutge. Efectivament, hi ha recorregut de millora en intel¡¤lig¨¨ncia i cooperaci¨®, en seguretat i entrenament.

No obstant aix¨°, el que puguem millorar i aconseguim millorar no implica que les coses s¡¯hagin fet malament, amb culpa d¡¯uns o dels altres. En aquest pa¨ªs, com en tots, els professionals hem de saber aprendre del passat, trial and error, per¨° tot i aix¨ª apareixeran nous reptes i dif¨ªcilment aconseguirem el cent per cent d¡¯encerts. Tampoc val centrar-se en les cinc coses que caldria millorar, deixant de banda les noranta-cinc que es van fer b¨¦ (95% d¡¯encerts).

Finalment, els professionals tamb¨¦ sabem que tot pot polititzar-se, utilitzar-se en la picabaralla pol¨ªtica, per millorar en molts casos, per¨° tamb¨¦ per fer soroll, en una tediosa successi¨® inconnexa de tuits, a veure qui la diu m¨¦s grossa. Per¨°, al final, la gent, quan tenim un problema de deb¨°, busquem el metge, l¡¯advocat, el policia. I llavors volem trobar alg¨² que no ens prometi canviar el m¨®n, el pa¨ªs o la bandera: volem simplement que intenti resoldre els nostres problemes, que respongui a les nostres preguntes, que ens ajudi en la nostra necessitat. Sabem que no sempre l¡¯encertaran o que dem¨¤ arribaran m¨¦s lluny. Per¨° confiem que es comportin professionalment. ?s cert: els governs ¨Cels pol¨ªtics¨C han de manar sobre la seva policia i no a l¡¯inrev¨¦s, per¨° un bon governant no ha d¡¯oblidar mai que el pol¨ªtic passa, per¨° la policia queda. S¨®n professionals.

Els juristes podem defensar la nostra policia demanant l¡¯adopci¨® d¡¯una doctrina o d¡¯un text legal com el que els he citat a l¡¯inici d¡¯aquest article. Per¨° jo no soc negligent per no haver-ho proposat abans, tot i que, certament, podria haver-ho fet. Per descomptat. Ho sento.

Pablo Salvador Coderch, catedr¨¤tic de Dret Civil de la Universitat Pompeu Fabra.