La farm¨¤cia m¨¤gica

El carrer Arc del Teatre va ser una via important, una mena de rambla natural de l'extint Barri Xin¨¨s. Gran part de l'activitat d'aquest sector urb¨¤ es concentrava en aquestes voreres, ahir plagades de tavernes i pensions, on fins a ben passada la postguerra es van seguir organitzant petits mercats de queviures. El meu pare recordava com en aquells anys, els pescadors amb canya venien les seves captures al terra, sobre un full de diari. Mentre els recollidors de burilles oferien grapats de tabac de segona embolicada, per a fumadors pobres.

En aquest espai, avui sense cap enc¨ªs i en plena transformaci¨®, es troba una fa?ana singular, un aparador de bella factura modernista, que llueix el nom de L¡¯apotecari M¨¢gic. La botiga fa pinta de portar anys tancada, fa joc amb una altra fa?ana oblidada al ve¨ª carrer del Carmen, la de ¡°T. Planas. Casa fundada en 1804¡±. En aquest cas, L¡¯apotecari presenta dos plafons a banda i banda de la porta, on pot llegir-se: ¡°Casa fundada el 1820¡± i ¡°Restaurada el 1992¡±. Mentre, al vidre figura el nom del Centre Obert Laboure. Tot aquest c¨²mul de refer¨¨ncies inintel¡¤ligibles al¡¤ludeixen a les diferents vides que ha tingut aquest local gaireb¨¦ bicentenari.

Aix¨° va ser la Farm¨¤cia Casades¨²s, fundada el 1820. Encara que les primeres not¨ªcies sobre l'establiment s¨®n posteriors, concretament del 1859, quan el diari barcelon¨ª La Corona informa que don Ram¨®n Casades¨²s regenta una botica en aquest immoble. La seg¨¹ent cita ¨¦s del 1882, de l'Anuari del Comer?, la Ind¨²stria, la Magistratura i l'Administraci¨®. All¨¤, el farmac¨¨utic Casades¨²s figura amb les m¨¦s de 120 farm¨¤cies que hi havia llavors a Barcelona, com la famosa Botica de la Corona del carrer Gign¨¤s, la Botica de la Trinitat del carrer Ferran, o l'Alsina del passatge del Cr¨¨dit, especialitzada en medicaments importats de Fran?a, Anglaterra i els Estats Units.

El 1883, Ram¨®n Casades¨²s figurava com a segon delegat a la llista electoral del Comit¨¨ Liberal Mon¨¤rquic. Va ser triat regidor, i el 1885 ja era tinent d'alcalde. La seva defunci¨® es va produir el 1896. Aquest mateix any, a l'Anuari Rigu¨¦s ja figuraven com a propietaris de la farm¨¤cia els ¡°hereus de Ram¨®n Casades¨²s¡±. En la mateixa publicaci¨® i data, apareix per primera vegada el doctor Modest Cuixart Panella, que tenia la seva consulta al primer pis d'aquesta mateixa finca. Poc despr¨¦s, el seu germ¨¤, Salvador Cuixart Panella, va comprar la farm¨¤cia Casades¨²s.

Diversos anuncis de La Vanguardia donen fe del nou propietari, que aprofita l'¨¨xit de l'anterior boticari. Cuixart comercialitza les P¨ªndoles Anticlor¨°tiques Casades¨²s, ¡°Amb 85 anys d'¨¨xit¡±. Unes pastilles que garanteixen ¡°la curaci¨® radical de la clorosis, pobresa de sang, desajustos menstruals, etc.¡±. Un altre espec¨ªfic de la casa s¨®n les P¨®lvores Estomacals Casades¨²s, que prometen guarir les ¡°gastr¨¤lgies, flatul¨¨ncies, restrenyiment, disp¨¨psia hiperclor¨ªdica, n¨¤usees i v¨°mits de l'embar¨¤s¡±. Sense oblidar l'Aigua del Carmen Casades¨²s, el Xarop de Fosfat de Cal? Gelatin¨®s Casades¨²s, o la Pols Coza de l'empresa anglesa Coza House, capa? d'apartar el bevedor de l'embriaguesa, fent desagradable el gust de l'alcohol. Aquest Modest Cuixart Panella ¨¦s l'oncle del pintor Modest Cuixart Tapies.

La farm¨¤cia Cuixart comparteix finca amb Lu¨ªs Tasso, un impressor menorqu¨ª que, a partir del 1864, instal¡¤la la seva impremta a l'interior de l'illa, on es dedica a la impressi¨® de cartells, llibres i peri¨°dics, com la revista sat¨ªrica La Flaca, el diari republic¨¤ federal La Independ¨¨ncia o les revistes il¡¤lustrades El Universo Ilustrado, La Madeja Pol¨ªtica, El Hip¨°dromo C¨®mico i Catalu?a. Fins i tot edita una de les primeres publicacions dedicada exclusivament al p¨²blic femen¨ª, La Ilustraci¨®n de la Mujer. El 1877 pren el relleu al negoci Lu¨ªs Tasso i Serra, el seu fill, que crea La Ilustraci¨®n, una revista on es publicar¨¤ el primer reportatge gr¨¤fic de la hist¨°ria a Espanya, sobre un terratr¨¨mol a Andalusia, obra del fot¨°graf giron¨ª Heribert Mariezcurrena. Tamb¨¦ imprimir¨¤ algun dels projectes de Lu¨ªs Cutchet, a qui van dedicar un passatge al mateix carrer de l'Arc del Teatre.

A partir del 1907, la impremta passa a dir-se Viuda de Tasso, encara que qui mana ¨¦s el seu gerent, Alfonso Vilardell. Fins que, el 1936, el local resulta confiscat per la CNT. En aquest per¨ªode, editen el llibre Barcelona y las provincias catalanas, amb textos de Carreras Candi i Miguel Santos Oliver, on es presenta la ciutat com ¡°La Metr¨°polis del Mediterr¨¢neo¡±. A la postguerra, Vilardell ven la maquin¨¤ria i el local, desapareixent el negoci per sempre. Pel que fa a la farm¨¤cia Cuixart, el 1949 encara figurava al capdavant Modest Cuixart Panella, que va morir el 1956.

No tenim not¨ªcia de l'establiment fins al 1979, quan el local es transforma en L¡¯apotecari M¨¢gic, una botiga dedicada a la m¨¤gia, oberta per V¨ªctor Mart¨ªn Roig. Aquest mestre de mags havia iniciat una empresa de venda per correu de material per a il¡¤lusionistes, Selecciones M¨¢gicas, amb el seu soci Jos¨¦ Llacer. Tots dos havien iniciat el 1975 la companyia de prestidigitaci¨® Abracadabra. Quan se separen, Llacer obre la botiga Selecciones M¨¢gicas, actualment al carrer Enamorats. Mentre Mart¨ªn obre L¡¯apotecari. El negoci pateix un cop dur el 1985, amb la mort en accident de tr¨¤nsit del seu fundador.

A partir del 1995, la farm¨¤cia passa a les mans de Mar¨ªa Garriga, que obre el Centre Obert Laboure, un centre d'atenci¨® als m¨¦s necessitats, paret per paret amb una de les mesquites m¨¦s antigues de la ciutat. Fins que, el 2007, Laboure es fusiona amb el centre d'assist¨¨ncia social La Llar, i passa a denominar-se Raval Obert. Abandonat el local, des de llavors llueix el seu passat en capes superposades de dates i de noms, com un trencaclosques.