L¡¯escola p¨²blica lidera el retorn a les aules

El curs escolar arrenca dimarts a Catalunya amb m¨¦s docents a les aules i un protagonisme a l¡¯al?a de l'escola p¨²blica. Els centres de prim¨¤ria i secund¨¤ria tindran enguany 71.175 mestres i professors, un 7% m¨¦s que el curs passat. A m¨¦s, l¡¯augment de la demanda de places als centres p¨²blics es consolida, amb 124 grups m¨¦s que l'any passat: 52 m¨¦s el primer curs d'educaci¨® infantil (P3) i 72 m¨¦s a primer d'ESO. L'escola concertada, que aquest any obrir¨¤ 41 grups nous, acollir¨¤ el 32,5% de l'alumnat (l'any passat era el 33%).

Malgrat la reducci¨® d'alumnat a gaireb¨¦ totes les etapes (excepte secund¨¤ria, que augmenta en 18.000 alumnes), el Departament d¡¯Ensenyament ha obert m¨¦s aules ¡°per abaixar les r¨¤tios¡±. La m¨¦s beneficiada ¨¦s l'escola p¨²blica, que disposar¨¤ aquest curs de 2.191 grups de P3 i 1.867 de primer d¡¯ESO; en total, 124 m¨¦s que l'any passat. La concertada, per la seva banda, tindr¨¤ 953 aules a P3 i 968 el primer curs d¡¯ESO, ¨¦s a dir, 41 grups m¨¦s que l'any passat.

Amb aquest saldo positiu d'aules obertes, Ensenyament calcula que la r¨¤tio d'alumnes a P3 baixar¨¤ lleugerament i passar¨¤ de 21,7 alumnes per classe el curs passat a 21,03 aquest any. L'evoluci¨® de la r¨¤tio a primer d¡¯ESO tamb¨¦ passar¨¤ de 28,4 estudiants per classe a 27,7, segons les estimacions del Departament.

L'increment de docents que s'ha produ?t aquest any tamb¨¦ afavorir¨¤ aquest descens de la r¨¤tio d'alumnes per docent (12,9 per professor a infantil i prim¨¤ria, i 10,6 a ESO i batxillerat). Els centres de prim¨¤ria i secund¨¤ria tindran aquest any 71.175 mestres i professors, un 7% m¨¦s que el curs passat. El Govern, que pretenia ampliar les dotacions en 2.011 docents, va acabar claudicant davant les demandes de la CUP i la comunitat educativa en la negociaci¨® dels Pressupostos ¡ªdel fet que s'aprovessin depenia la convocat¨°ria del refer¨¨ndum¡ª i va injectar 140 milions m¨¦s als comptes d¡¯Ensenyament, que s'han tradu?t en 3.500 docents m¨¦s.

Amb aquestes dotacions addicionals se supera aquest curs el nombre de professors que hi havia abans de la crisi (70.726 docents). Dels nous professors, 800 formen part de la borsa de substituts, 463 s'incorporen per atendre l'increment d'alumnes, 200 s¨®n per a l'escola inclusiva i 350 per refor?ar centres d'alta complexitat. M¨¦s de 2.500 professors entraran a la roda per compensar la reducci¨® d'una hora lectiva. Durant la negociaci¨® dels Pressupostos, la Generalitat tamb¨¦ es va comprometre ¡°a prendre en consideraci¨®¡± la rebaixa de la segona hora lectiva que demanaven els sindicats, tot i que, aix¨° s¨ª, a partir del curs 2018-2019.

Aquest nou curs arrencar¨¤ tamb¨¦ amb 15 nous centres escolars, dels quals 11 seran en m¨°duls prefabricats. De fet, malgrat el balan? positiu que fa el Departament sobre l'inici de curs, el nombre de barracons en els quals s'imparteix classe, un dels temes m¨¦s pol¨¨mics cada any, torna a cr¨¦ixer. Si l'any passat se superava la barrera psicol¨°gica dels 1.000 m¨°duls prefabricats (n'hi havia 1.011), aquest curs en seran 1.017. El Departament ha matisat, no obstant aix¨°, que dos centres que eren en barracons ja disposen de construccions fixes i d'altres han passat a espais reconvertits en centres escolars.

Els reptes del curs

Malgrat la ¡°valoraci¨® positiva¡± en qu¨¨ coincideixen, per primera vegada des de l'inici de la crisi, el Departament i els sindicats, encara queden moltes q¨¹estions pendents per resoldre aquest curs. Per exemple, el decret de l'escola inclusiva, que est¨¤ ¡°a punt d'aprovar-se¡±, segons Ensenyament, i que ordenar¨¤ les mesures d'atenci¨® educativa i continu?tat formativa de l'alumnat.Al tinter tamb¨¦ queda el decret que regula els menjadors escolars, una controvertida actualitzaci¨® de la norma que ha aixecat suspic¨¤cies en tota la comunitat educativa.

Pel que fa a les beques menjador, el Departament ha confirmat que, com l'any passat, la borsa per sol¡¤licitar aquesta prestaci¨® romandr¨¤ oberta tot el curs. Per ordre del Parlament, Ensenyament va flexibilitzar l'acc¨¦s a les beques menjador rebaixant els criteris i implantant progressivament el barem del llindar de risc de pobresa, que permetria, segons el Govern, cobrir 12.000 beneficiaris m¨¦s. Falta saber si aquest any el Departament continuar¨¤ amb aquesta progressi¨® anunciada i rebaixar¨¤, fins arribar al llindar de la pobresa, l'acc¨¦s a aquestes prestacions.