Puigdemont planeja un refer¨¨ndum sense urnes transparents ni cabines

¡°Ja tenim m¨¦s de 6.000 urnes. No veig com l'Estat pot frenar l'1-O¡±, va presumir el president Carles Puigdemont al Financial Times el 25 d'agost. Puigdemont no va aclarir com les ha aconseguit. Ni on les guarda. La pugna per les urnes ha estat una de les escaramusses pr¨¨vies al xoc de trens de l'1 d'octubre, amb l'Estat i la Generalitat jugant al gat i la rata. Sense urnes no hi ha refer¨¨ndum, com tampoc sense paperetes o col¡¤legis electorals.

No se sap com s¨®n les urnes que Puigdemont assegura que t¨¦ amagades, per¨° s¨ª que es pot suposar com no s¨®n. El decret de normes complement¨¤ries per a la celebraci¨® del refer¨¨ndum, aprovat per la Generalitat el dia 7, assenyala que ¡°cada mesa electoral disposar¨¤ d'una urna de material resistent amb una tapa que inclour¨¤ una ranura al centre per on s'introduiran els vots¡±. El que no diu, al contrari del que estableix el Reial decret 605/1999, en el qual s'han basat fins ara tots els processos electorals a Catalunya, ¨¦s que les urnes han de ser de ¡°material transparent¡±, la qual cosa suposa una garantia contra el frau.

En la ¡°consulta participativa¡± del 9 de novembre del 2014 es van emprar urnes de cartr¨®, confeccionades per presos, per¨° Puigdemont va prometre a la CUP que aquesta vegada serien urnes de deb¨° (metacrilat) per donar m¨¦s solemnitat al proc¨¦s. No resulta tan f¨¤cil: la Generalitat va haver de declarar desert al juny un concurs per adquirir 8.000 urnes, a ra¨® d'uns 20 euros per unitat (10 vegades m¨¦s que les del 9-N), mentre Hisenda fiscalitzava setmanalment les seves despeses per impedir el desviament d'un sol euro per al refer¨¨ndum.

L'objectiu de la norma que obliga que les urnes siguin transparents ¨¦s garantir que no es colin paperetes fraudulentes, per la qual cosa, a m¨¦s, aquestes s¨®n precintades pels secretaris de les juntes electorals abans de lliurar-les als presidents de les meses. No obstant aix¨°, segons les normes del refer¨¨ndum de l'1-O, seran els mateixos membres de les meses i interventors els encarregats de precintar-les.

En realitat, el decret de normes complement¨¤ries del refer¨¨ndum no fa res m¨¦s que copiar, gaireb¨¦ textualment, el del 4 d'agost del 2015 que regulava la celebraci¨® de les eleccions al Parlament del 27 de setembre d'aquell any. Per¨° inclou alguns canvis, que no s¨®n casuals.

Per exemple, i no ¨¦s un tema menor en un refer¨¨ndum en el qual existeix una forta pressi¨® social, no preveu l'exist¨¨ncia de cabines als col¡¤legis per garantir el secret del vot, amb unes caracter¨ªstiques t¨¨cniques i dimensions que es fixen detalladament en totes les convocat¨°ries electorals. En canvi, el decret de l'1-O es limita a assenyalar que ¡°s'habilitar¨¤ [¡­] un espai perqu¨¨ els electors que ho vulguin puguin marcar l'opci¨® preferida en la papereta mantenint el secret del vot¡±. Aix¨° s¨ª, els votants no es podran emportar la papereta impresa de casa, com va suggerir el conseller de la Presid¨¨ncia, Jordi Turrull: segons el decret, les paperetes ¡°seran confeccionades i distribu?des¡± per la Generalitat.

Si no fos perqu¨¨ la mateixa llei del refer¨¨ndum ha estat suspesa pel Constitucional, les normes dictades per la Generalitat per a la seva celebraci¨® ja inclouen prou motius d'impugnaci¨®. Per exemple, utilitza el cens electoral del 30 de mar? passat, en lloc del de dos mesos abans de la convocat¨°ria; no fixa un termini per a la consulta del cens ni per presentar reclamacions; deixa en mans de la Generalitat, i no dels ajuntaments, la formaci¨® de les meses electorals; no inclou el pagament d'indemnitzacions ni la protecci¨® de la Seguretat Social per als membres de les meses; i, sobretot, no preveu la possibilitat de rec¨®rrer contra el resultat davant dels tribunals.