Ballar el vals en una rajola

L¡¯art catal¨¤, per norma general, no es distingeix per una inclinaci¨® decidida cap a la geometria, austera, radical i sense un significat concret. Ni Piet Mondrian, ni Theo van Doesburg van tenir una gran fortuna quan, m¨¦s d¡¯una vegada, van exposar obres seves a les Galeries Dalmau, als anys vint del segle passat. El Torres-Garc¨ªa m¨¦s contundent tampoc va fer molta sort, malgrat que sempre mantindria un punt de figuraci¨® on agafar-se; els seus amics barcelonins i terrassencs li demanaven flors, jardins i muntanyes i avorrien les construccions s¨ªgniques. La figuraci¨® a ultran?a ¡ªja fos figura, bodeg¨® o paisatge¡ª, el surrealisme ¡ªamb tota l¡¯esbojarrada i plet¨°rica iconografia¡ª i l¡¯informalisme ¡ªamb la simbologia del gest¡ª, planarien per la pintura catalana fins a l¡¯hora de l¡¯art conceptual i, encara, m¨¦s enll¨¤. La geometria flonja i suggeridora prevaldria a l¡¯adust i sec ¡°cantell dur¡± dels americans. Enric Planasdur¨¤ va ser una curiosa excepci¨®, per¨° la seva millor geometria va durar poc, nom¨¦s els primers anys cinquanta, i es va diluir aviat en abruptes textures i, m¨¦s tard, en formes ing¨¨nues i talperes, igual que les composicions coet¨¤nies dels anys seixanta i setanta de Jacint Salvad¨®, c¨¨lebre per ser el model d¡¯alguns arlequins neocl¨¤ssics de Picasso.

La radicalitat estricta en la composici¨®, obviant qualsevol refer¨¨ncia a la realitat, ha estat, sobretot, patrimoni de l¡¯art rus dels anys deu, de l¡¯holand¨¨s, l¡¯alemany i l¡¯itali¨¤ dels vint i trenta, i del nord-americ¨¤ dels cinquanta i seixanta, salvant les enormes dist¨¤ncies que separen els uns dels altres. L¡¯obra d¡¯Adolfo Estrada (Buenos Aires, 1942) se situa en aquesta evoluci¨®, ¨¤mplia i variada, i es deu una mica a tot pegat. L¡¯any 1962 arribava a Barcelona, en plena era informalista, immers en l¡¯¨°rbita de Ben Nicholson i Serge Poliakoff, una abstracci¨® deutora del cubisme que estava bastant allunyada de la pintura gestual vernacla d¡¯aleshores. Tamb¨¦ duia a les espatlles la inevitable her¨¨ncia de Joaquim Torres-Garc¨ªa. I entre una cosa i l¡¯altra va connectar amb l¡¯art rom¨¤nic, que va poder observar al Museu d¡¯Art de Catalunya, al Palau Nacional de Montju?c. De la capital catalana passaria a residir uns anys a Madrid, i evolucionaria a mig cam¨ª de l¡¯op art i el cin¨¨tic, que tant furor va fer entre els artistes valencians, com ara Eusebi Sempere, i el peculiar minimalisme del nord-americ¨¤ Sol Lewit. L¡¯any 1967 Estrada s¡¯instal¡¤lava a Cadaqu¨¦s i entrava en el cercle d¡¯amistats dels arquitectes Peter Harden i Lanfranco Bombelli, fundadors de la Galeria Cadaqu¨¦s. I aquest contacte amb l¡¯Empord¨¤ propiciaria que, a la llarga, ell s¡¯hi acab¨¦s instal¡¤lant de manera definitiva, als afores de Sant Mart¨ª Vell, on viu i treballa.

Amb el temps, les diagonals dels quadres dels anys seixanta i setanta s¡¯unirien amb les construccions anteriors, i de nou Poliakoff i, sobretot, Nicholson, tornarien a estar presents en les obres dels anys vuitanta i noranta que giraven entorn de l¡¯arquitectura, com els fons de moltes escenes del trecento itali¨¤. Tamb¨¦ apareixien els tons i les textures dels murals rom¨¤nics, vistos temps enrere, i els de la pintura i les fustes de Torres-Garc¨ªa, amb l¡¯aplicaci¨® del color com en un fresc, amb l¡¯aspecte d¡¯aquarel¡¤la. Les ciutats hier¨¤tiques aniran donant pas a construccions m¨¦s austeres, molt connectades al constructivisme rus i al neoplasticisme holand¨¨s, sobretot en Van Doesburg, menys r¨ªgid i m¨¦s variat que Mondrian.

Des de fa anys Estrada no es mou d¡¯aquesta darrera l¨ªnia acotada, no en va Giorgio Morandi ¨¦s un altre dels seus pintors evocats, l¡¯autor de les inesgotables natures mortes, fetes amb quatre elements, quasi sempre els mateixos, alguns a penes reconeixibles, i en les quals la difer¨¨ncia ¨¦s la vibraci¨® del color, com qui balla un bon vals en una sola rajola, amb t¨¨cnica i destresa, i no es cansa mai. O com en les suites, invencions i partites de Bach per a un sol instrument, les quals, amb un tema molt curt, es despleguen fins a l¡¯infinit, sense cap mena de grandiloq¨¹¨¨ncia. I ¨¦s precisament en els formats petits on llueix millor la producci¨® d¡¯Estrada que presenta a partir d¡¯avui la Galeria A34. En especial hi destaquen les fustes, impecables i polides, tractades com una pintura objecte, properes a les icones, amb pa d¡¯or incl¨°s. Per¨° l¡¯or del pintor argentinocatal¨¤ no brilla, est¨¤ expressament entelat, perqu¨¨ el tracta com un color m¨¦s de la seva elegant paleta. No ¨¦s un signe de poder, ostentaci¨® i riquesa, sin¨® la llum i, tamb¨¦, una refer¨¨ncia a la pintura sacra, per m¨¦s que no pretengui significar res. S¨®n obres per contemplar i punt. Amb silenci i placidesa.