Ripoll continua trencat un mes despr¨¦s

¡°El 17 d¡¯agost alguna cosa es va trencar a Ripoll, ho repararem, per¨° no tornar¨¤ a ser el que era¡±, assegura N¨²ria Perpiny¨¤, t¨¨cnica municipal de Participaci¨® i Civisme. Al carrer, uns ve?ns consideren que s¡¯ha tornat a la normalitat i uns altres, els de la comunitat musulmana, amb temors de tot tipus, pensen que costar¨¤ molt i temen que no arribi a recuperar-se. Un exemple d¡¯aix¨° ¨¦s la fam¨ªlia de Salh el Kabir, detingut i posat en llibertat. ¡°Han agafat la nostra vida i l¡¯han capgirat¡±, lamenta la seva dona, Halima.

Tot ha canviat en la vida de Salh el Kabir des que va ser detingut i posteriorment alliberat pels atemptats de Barcelona del 17 d¡¯agost. El Kabir i la seva dona reben ajuda psicol¨°gica i sobreviuen amb l¡¯ajuda d¡¯amics. Els van prendre els discos durs del locutori que regenten, els tel¨¨fons m¨°bils i tenen bloquejat el compte corrent. No tenen diners per treballar, pagar el lloguer ni l¡¯escola del seu fill de 3 anys. El nen crida ¡°policia!¡± cada vegada que veu alg¨² amb el rostre mig tapat.

El Kabir i la seva fam¨ªlia s¨®n v¨ªctimes col¡¤laterals del clima de temor, incredulitat i desconfian?a que es va instal¡¤lar avui fa un mes a Ripoll, la localitat gironina de la qual eren naturals nou dels terroristes que van atemptar a la Rambla de Barcelona. Avui el poble intenta tornar a la normalitat, cosa que, per a molts, no ¨¦s f¨¤cil. ¡°El meu marit era alegre, l¡¯han canviat, est¨¤ nervi¨®s, no t¨¦ paci¨¨ncia¡­¡± es lamenta Halima, esposa d¡¯El Kabir. Tenen por de tot i temen no tornar a sentir-se confiats a Ripoll.

Per N¨²ria Perpiny¨¤, la cara i la veu del Consistori des dels atemptats, quan hi ha una ruptura res torna a ser igual, per aix¨° ¡°ser¨¤ un Ripoll diferent¡±. S¡¯ha creat un grup de treball amb agents educatius i socials per preparar un diagn¨°stic exhaustiu i establir un pla d¡¯actuaci¨®.

Qui ja tenia una actitud racista sent que l¡¯atemptat l¡¯ha legitimat i ara el seu discurs ¨¦s ¡°veus, ja ho deia jo¡±, mant¨¦ N¨²ria Perpiny¨¤. ¡°Per¨° la gent que no tenia aquesta visi¨®, la majoria, viu amb normalitat. Intenten digerir aquest dol de pena, r¨¤bia, dolor de voler saber el perqu¨¨¡±, diu la t¨¨cnica. Una dona recorda haver renyat i donat de berenar a Moussa, i una altra que l¡¯imam, amb la t¨²nica blanca amb la qual passejava, ¡°tenia cara de cabr¨®¡±.

La realitat de la comunitat musulmana ¨¦s diferent. A ells els costa m¨¦s digerir i plorar tamb¨¦ les seves v¨ªctimes. Senten el suport de gran part dels ve?ns, per¨° no falta un insult, una pintada amb un ¡°moros de merda¡± o fins i tot una treballadora de la Creu Roja que els diu que ¡°tots els moros sou iguals¡±. Se senten entre la tristesa, la vergonya i la r¨¤bia pel que ha passat ¡°perqu¨¨ l¡¯Islam no parla de matar ning¨²¡±, asseguren, i intenten assimilar que els set nois morts de Ripoll, eren terroristes.

A la porta de l¡¯escola, les mares dels germans Oukabir i Aalla, tots de la c¨¨l¡¤lula gihadista, recullen als seus fills petits. La de Younes Abouyaqoub, l¡¯assass¨ª de la Rambla, no surt al carrer. A la seva filla de tres anys la recull el seu pare enfundat en un trist somriure. A pesar que el president de la mesquita de la comunitat Annour, Ali Yassine, assegura que senten ¡°el suport de totes les entitats¡±, al carrer senten les mirades, la majoria de suport, per¨° tamb¨¦ de rebuig. El temps dir¨¤.