T¨¨cnics d¡¯urbanisme

No s¨¦ si ha estat concurs, concurs intencionat o nomenament a dit, per¨° la designaci¨® d¡¯Itziar Gonz¨¢lez i el seu equip per pilotar la reforma de la Rambla ¨¦s una bona not¨ªcia per a la ciutat. La sospita neix perqu¨¨ l¡¯Ajuntament va atribuir a Amics de la Rambla, l¡¯entitat m¨¦s transversal que conec o gaireb¨¦, part de la decisi¨® i aquests ho van desmentir rotundament en un comunicat: ¨¦s la manera de fer del consistori, que sempre vol tenir ra¨® sense acabar de construir la ra¨®. Sigui com sigui, bravo per Itziar.

Aquest esperit independent de l¡¯urbanisme i la mobilitzaci¨® ciutadana ¡ªque solen ser punts oposats del fer ciutat¡ª ¨¦s una arquitecta que com a jurament hipocr¨¤tic es va comprometre a no construir mai. ?s una arquitecta sense pedra. Pronunciat el mandat fa anys, quan el gest no s¡¯estilava, revela una especial sensibilitat per la ciutat sostenible. Creixement zero en ma¨® o, si ho prefereixen, creixement cap endins i des de dins: rehabilitaci¨®, espai p¨²blic i condicions d¡¯acc¨¦s (socials, no mec¨¤niques).

Itziar va guanyar protagonisme quan va organitzar la participaci¨® en l¡¯obra de la pla?a Lesseps, que ¨¦s un desastre est¨¨tic, un cop de puny, un exc¨¦s de ferro, per¨° que va saber establir b¨¦ els seus itineraris, preguntant a la gent per on passaven, on anaven. No ¨¦s estrany que Itziar hagi acabat creant el Parlament Ciutad¨¤, que ve a ser l¡¯altre hemisferi de la cambra pol¨ªtica, i que, tot sigui dit, no acaba d¡¯arrencar. La participaci¨® t¨¦ molt de mite. Enmig, el seu atribolat pas a la regidoria de Ciutat Vella, on aviat va aprendre que els pol¨ªtics en el poder diuen A i fan B.

El que el futur ofereixi a la Rambla ho anirem sabent. Ja hem parlat de tot aix¨°. De moment m¡¯agradaria saber fins a on estendr¨¤ Itziar Gonz¨¢lez el per¨ªmetre de la participaci¨®. Aix¨° ¨¦s clau. La Rambla ¨¦s l¡¯espai urb¨¤ per excel¡¤l¨¨ncia, ¨¦s ciutat sencera, i cal estendre la sobirania dels opinants m¨¦s enll¨¤ dels ve?ns. Per¨° jo volia anar a un altre punt. A la col¡¤lisi¨® entre urbanisme real i el t¨¨cnic deutor del PGM ¡ªaquest dibuix d¡¯una ciutat que mai va existir, afortunadament¡ª, i ho dic perqu¨¨ fa poc vaig tornar al Forat de la Vergonya de la zona alta, al Cabanyal silenciat de Barcelona, a aquest desprop¨°sit que ¨¦s Vallcarca. La zona zero de la insensibilitat. Basant-se en una planificaci¨® que no s¡¯allunyava del despatx i la corbata, s¡¯hi va decidir instal¡¤lar una gran llengua verda. ?s l¡¯excusa perfecta: quin ve¨ª no la voldria? Van comen?ar les expropiacions i les demolicions aleat¨°ries, ara s¨ª, ara no, fins que un barri modest i equilibrat va acabar en mans d¡¯un constructor emblem¨¤tic que ara mateix t¨¦ a la butxaca (mai millor dit) la majoria de solars generats. Genial. M¨¦s que res perqu¨¨ ben a prop hi ha verd de sobres, des de Can Gomis a l¡¯avinguda Terrades. Verd vacant, per ser precisos, poca gent.

El desastre el van iniciar els socialistes ¡ªsempre obedients a l¡¯ordre establert pel PGM¡ª, el va continuar amb ¨ªmpetu Xavier Trias i ara l¡¯ha frenat Ada Colau. Va haver-hi tamb¨¦ un concurs per replanificar el conjunt, sota el mandat d¡¯un nou urbanisme per a la gent i bla, bla, bla. No he trobat el projecte guanyador a la xarxa municipal, m¨¦s enll¨¤ d¡¯aquest resum conceptual que diu poc a for?a de dir sempre el mateix, com una lletania. Qualsevol cosa, no obstant aix¨°, ser¨¤ millor que el que hi ha i espero sincerament que funcioni.

L¡¯important, com en el Cabanyal valenci¨¤, ¨¦s frenar les excavadores. I protegir el que queda i escoltar els ve?ns: sistema Itziar. La gran pregunta ¨¦s com i per qu¨¨ els t¨¨cnics municipals, llapis en m¨¤ en els seus despatxos refrigerats, decideixen el que decideixen. No els tremola el pols. Qu¨¨ han apr¨¨s i on? Quina ciutat tenen al cap? On viuen?

Jordi Carri¨®n acaba de publicar un llibre delici¨®s sobre la Barcelona dels passatges ¡ªa Barcelona es pot entrar per qualsevol lloc¡ª, un llibre bell que cont¨¦ una an¨¨cdota fonamental. En un rac¨® de Vallcarca, precisament, un ve¨ª, anys enrere, planteja a l¡¯Ajuntament un projecte buc¨°lic, que combinava arrels hist¨°riques amb naturalesa i un intent d¡¯hort urb¨¤ quan el concepte no existia. Els t¨¨cnics no van entendre res. Van procedir a asfaltar-ho tot, destrossant la mem¨°ria i el futur que sempre cont¨¦ la mem¨°ria.