La Merc¨¨, una festa sense por

La Merc¨¨ mirar¨¤ aquest any de re¨¹ll cap a la Rambla de Barcelona. El passeig central de la ciutat, un dels escenaris principals de les festes, va ser el blanc de l¡¯atemptat gihadista del passat mes d¡¯agost, en qu¨¨ van morir 15 persones ¡ªuna m¨¦s a Cambrils i m¨¦s d¡¯un centenar van resultar ferides, de les quals quatre encara estan hospitalitzades¡ª. Amb aquest record molt proper ¡ª¨¦s impossible passar per la Rambla i no tornar a visualitzar l¡¯espant¡ª, la ciutat celebrar¨¤ les seves festes. Ho far¨¤, com sempre, amb una previsible participaci¨® massiva de la gent, per¨° amb actes tant populars com institucionals en record de les v¨ªctimes. Les colles de gegants, les cercaviles i la cavalcada de la Merc¨¨, per exemple, retran homenatges al seu pas pel Pla de l¡¯Os, on la furgoneta condu?da per Younes Abouyaaqoub va acabar la seva terrible carrera. El mosaic de Mir¨® i l¡¯inici del passeig seran, de nou, l¡¯epicentre del record. La ciutat ha optat per celebrar la festa amb normalitat fent seu el lema del postatemptat: ¡°No tenim por¡±. La Merc¨¨ no t¨¦ por i seguir¨¤ sortint als carrers. Va deixar de fer-ho en altres circumst¨¤ncies tr¨¤giques, guerres, epid¨¨mies, en definitiva mort, que van provocar la suspensi¨® de les festes de Barcelona al llarg de la seva irregular hist¨°ria des de 1871, que es considera el primer any de la celebraci¨® popular.

Les festes de la Merc¨¨ arrenquen dem¨¤, i ¨¦s m¨¦s que probable que l¡¯atemptat d¡¯agost sigui recordat per l¡¯alcaldessa Ada Colau a l¡¯inici de les celebracions. El mateix passar¨¤, probablement, amb el discurs de la pregonera, Marina Garc¨¦s. Hi haur¨¤ dedicat¨°ries especials, com la primera can?¨® ¡ªImagine¡ª que sonar¨¤ al piromusical de Montju?c, que es dedicar¨¤ a les v¨ªctimes. Altres homenatges tindran la forma de minuts de silenci, com els que tenen previst fer les cercaviles quan passin pel Pla de l¡¯Os, i les diferents colles de gegants dipositaran flors al capdamunt de la Rambla. Gestos, silencis. L¡¯atemptat ha estat molt present en els preparatius de la festa, i no nom¨¦s pels dispositius de seguretat, perqu¨¨ no en va la ciutat segueix estant en alerta 4.

Les guerres carlines entre 1873 i 1876 van fer suspendre les festes de la Merc¨¨

Els organitzadors dels actes populars van estudiar la possibilitat de modificar el seguici inaugural, el que fan els gegants i el bestiari quan surten del Palau de la Virreina per anar a la pla?a de Sant Jaume abans del preg¨®. ¡°En un primer moment es va pensar baixar pel passeig central de la Rambla per parar al Pla de l¡¯Os, per¨° ho vam descartar perqu¨¨ hauria sigut molt complicat¡±, apunta Xavier Cordom¨ª, director dels Actes Tradicionals del Servei de Festes de l¡¯ICUB. Ell ¨¦s un dels responsables de la coordinaci¨® dels actes de la festa tradicional des de fa m¨¦s de 20 anys. Nom¨¦s recorda un fet que hagi alterat la Merc¨¨: l¡¯atemptat en qu¨¨ va perdre la vida Jos¨¦ Luis Ruiz Casado, el regidor del Partit Popular de Sant Adri¨¤ de Bes¨°s assassinat per ETA el 21 de setembre de 2000: ¡°Es va suspendre el toc d¡¯inici, encara que no es va modificar res m¨¦s¡±.

Han sigut situacions extremes, lligades en major o menor mesura al dol, les que han provocat la suspensi¨® de les festes de la Merc¨¨, que, precisament, tenen el seu origen en un fet que es podria qualificar de luctu¨®s. Conta la llegenda que va ser en la nit del 24 de setembre de 1218 quan la Mare de D¨¦u va baixar a Barcelona per demanar al rei Jaume I, al seu confessor i conseller, sant Pere Nolasc, i al canonge sant Ramon de Penyafort que creessin ¡°una ordre de monjos que ajud¨¦s a redimir els cristians caiguts a mans dels moros¡±, explica Jordi Pablo, estudi¨®s de les festes tradicionals de Barcelona i Catalunya en el llibre La Merc¨¨ il¡¤lustrada, editat per l¡¯Ajuntament de Barcelona. Aquest va ser el detonant de la constituci¨® de l¡¯ordre de la Merc¨¨. M¨¦s tard, una altra vegada per unes circumst¨¤ncies terribles ¡ªen aquest cas, l¡¯alliberament de la ciutat d¡¯una plaga de llagosta que va arrasar camps i cultius de tot Catalunya¡ª, el Consell de Cent de la ciutat va nomenar la Merc¨¨ patrona de la ciutat el 1687.

Les riuades de 1971 van fer destrosses a Barcelona i la Merc¨¨ no es va celebrar

Va ser des del seu origen una festa religiosa que no va sortir de les parets del culte ¡ªla bas¨ªlica es va inaugurar el 1775 amb una gran process¨® de torxes¡ª fins a finals del segle XIX. ¡°Ha estat una celebraci¨® molt marcada pels esdeveniments hist¨°rics i per les crisis pol¨ªtiques. S¡¯ha forjat amb moltes ¨¨poques de llums i ombres que la van fer desapar¨¨ixer del tot en diferents moments. No va ser f¨¤cil crear un imaginari popular de la festivitat al marge del fet religi¨®s, i m¨¦s complicat ha resultat mantenir-lo al llarg dels anys¡±, sost¨¦ l¡¯autor del llibre. La primera expressi¨® festiva va ser el 1871 amb l¡¯Ajuntament encap?alat per Francesc Soler, amb Rius i Taulet com a president de la secci¨® de festes c¨ªviques i Manuel Mil¨¤ i Fontanals com a responsable de la secci¨® art¨ªstica. Va ser un inici de festes que no va tenir una continu?tat assegurada fins que Rius i Taulet va ser alcalde, a partir de 1874 i fins a 1888, encara que de forma intermitent. Uns primers anys en qu¨¨ es van organitzar fires al passeig de Gr¨¤cia i al de Sant Joan, i tamb¨¦ es va comptar amb dracs de Vilafranca. Va ser en la d¨¨cada dels vuitanta del segle XIX quan es va inaugurar l¡¯enllumenat de la Rambla.

La incipient celebraci¨® popular es va veure alterada per les guerres carlines i els actes es van suspendre entre 1873 i 1876. Es van tornar a reprendre de forma m¨¦s aviat discreta amb cavalcades civicoreligioses a la Rambla, que es decorava, com tamb¨¦ s¡¯engalanava la pla?a Reial i es feien espectacles de teatre i m¨¤gia.

¡°L¡¯epid¨¨mia de c¨°lera de 1884 i 1885 va tornar a impedir els actes populars per l¡¯evident risc de contagi¡±, apunta l¡¯autor del llibre. Els exemplars de setembre de 1884 i 1885 del Diario de Barcelona relaten el panorama de la ciutat amb el comunicat diari del nombre de defuncions i tot tipus de not¨ªcies sobre la salubritat de la ciutat, com ara la instal¡¤laci¨® d¡¯un hospital provisional a la Creu Coberta de Barcelona.

Malgrat tot, el m¨¦s curi¨®s ¨¦s que les corrides de toros previstes per a les festes seguien anunciades en les dates immediatament anteriors al 24 de setembre de 1884. Un exemplar del 23 de setembre d¡¯aquest mateix any fa esment de l¡¯engalanament i ¡°el ric vestit que estrenar¨¤ avui la Sagrada Imatge de la nostra senyora de les Merc¨¨s¡±. Tot i la suspensi¨® oficial, es van construir arcs i temples a les entrades dels carrers de Ferran, Hospital i Boqueria.

Davant d¡¯aquests anys de tristesa, la Merc¨¨ va recuperar empenta el 1902: ¡°El motiu va ser la ferma decisi¨® de Francesc Camb¨® de convertir la Merc¨¨ en una mena de festa de Catalunya. En realitat va ser un invent de la Lliga, i com a tal va seguir bastant en paral¡¤lel la seva exist¨¨ncia en el poder¡±, afegeix l¡¯autor de l¡¯estudi sobre les festes de Barcelona. Les cavalcades i el decorat dels carrers i la participaci¨® popular a la celebraci¨® van arribar al seu punt ¨¤lgid aquest any. A partir de 1904, la Merc¨¨ com a celebraci¨® c¨ªvica es va sumir en un llarg silenci: ¡°L¡¯intent d¡¯institucionalitzar-la es va trencar i no es va recuperar fins passada la Guerra Civil¡±. La Merc¨¨, doncs, va passar a celebrar-se de nou nom¨¦s com a festa religiosa i els actes eren exclusivament de culte, com la process¨®. El 1926, la process¨® es va obrir amb un ball de bastons, tota una al¡¤legoria dels temps que s¡¯acostaven. A la Rep¨²blica, les celebracions religioses van ser relegades i la process¨® es va arribar a prohibir. La bas¨ªlica de la Merc¨¨ va ser saquejada a l¡¯inici de la guerra, el 1936.

La Guerra Civil va imposar un altre par¨¨ntesi obligat a les festes de la Merc¨¨, que es van tornar a celebrar, per primera vegada, d¡¯una manera absolutament pintoresca. La vict¨°ria franquista va suposar la recuperaci¨® del patrimoni religi¨®s ¡ªmoltes imatges havien estat amagades en cases per evitar la possible destrucci¨®¡ª i a la Merc¨¨ se li va donar, llavors, un sentit militar: ¡°El 1939 se li va retre un homenatge solemne amb honors de capit¨¤ general mentre a les presons habilitades se celebrava la Merc¨¨ com a redemptora de captius¡±, s¡¯explica a La Merc¨¨ il¡¤lustrada. ¡°Tenia el seu cinisme fer concursos literaris entre els presos a exaltaci¨® del Glorioso Movimento Nacional quan molts dels detinguts eren republicans¡±, comenta l¡¯autor del llibre.

La foscor dels anys de la dictadura es va estendre a les festes de Barcelona, que van trigar anys a aixecar el cap. Fins el 1949 nom¨¦s es realitzaven els actes religiosos. Aquest any es va engalanar el carrer de Petritxol, i el 1951 va ser l¡¯alcalde falangista Antoni Maria Simarro qui va recuperar, amb bastants limitacions, la festa a la ciutat. La Merc¨¨ va reapar¨¨ixer amb una programaci¨® d¡¯actes i festejos populars de la m¨¤ de l¡¯alcalde Jos¨¦ Mar¨ªa de Porcioles, a partir de 1957. ¡°La recupera perqu¨¨ volia fer una festa de tardor internacional que apuntalar¨¤ la ciutat, no com a capital de Catalunya, ja que aquesta idea no era correcta pol¨ªticament, sin¨® m¨¦s aviat com un model de carnaval que en els anys de la dictadura es va prohibir. A m¨¦s, l¡¯alcalde aprofitava la Merc¨¨ per fer propaganda i les inauguracions dels carrers o l¡¯enllumenat. Era el plat fort de les festes¡±, comenta Pablo. Va ser en aquesta ¨¨poca que es van introduir els cicles del teatre llat¨ª Romea i del teatre medieval al Tinell. La gran cavalcada de la Merc¨¨ s¡¯introdueix per primera vegada el 1959, encara amb un format molt diferent a l¡¯actual, ja que era una desfilada de carrosses, m¨¦s aviat seguint la imatge dels carnavals.

El 1970 la Merc¨¨ es va suspendre per les riuades. El 20 de setembre es va desbordar el riu Llobregat, amb un cabal de 12 metres per sobre del seu curs normal. A m¨¦s de l¡¯aigua, Barcelona va patir ratxes de vent que van arribar als 112 quil¨°metres per hora. La crescuda va ser superior a la que van assolir les riuades del 25 de setembre de 1962. Van causar 21 morts, 14 d¡¯ells a la prov¨ªncia de Barcelona i unes p¨¨rdues que es van calcular al voltant dels 7.000 milions de pessetes. L¡¯aigua va negar ¨¤mplies zones de la ciutat, especialment els barris del mar, i les rieres van cobrir pr¨¤cticament la Gran Via a l¡¯altura de Bellvitge. Unes condicions en qu¨¨ no es podia celebrar cap festa.

Camale¨°nica, la Merc¨¨ s¡¯ha anat emmotllant a les circumst¨¤ncies hist¨°riques, i des de les riuades de 1970 fins a la transici¨®, les festes van passar per una etapa de perfil m¨¦s aviat baix. Va ser amb l¡¯arribada de la democr¨¤cia quan es va afermar, va evolucionar i cr¨¦ixer any rere any. Malgrat que la ciutat ha viscut episodis dram¨¤tics, com ara els atemptats d¡¯ETA, especialment el d¡¯Hipercor de 1987, la Merc¨¨ no s¡¯ha vist interrompuda mai m¨¦s. L¡¯atemptat gihadista d¡¯agost s¨ª que va suspendre durant tres dies les festes de Gr¨¤cia. Una suspensi¨® que va provocar, en certa manera, una reinvenci¨® dels dies de celebraci¨®. Els ve?ns van fer seu el crit de ¡°No tenim por¡± per sortir al carrer cada nit amb taules i cadires. El mateix sentir que bategar¨¤ amb for?a aquests dies de les festes de la ciutat, perqu¨¨ la Merc¨¨ no t¨¦ por.