Els paisatges comestibles devastats

Minva a un ritme de cat¨¤strofe patrimonial el paisatge comestible, aquella terra arbrada i conrrada, que produ?a anyades segons el temps, la pluja i els paranys indescriptibles de la natura, sobre tot importava perqu¨¨ donava els fruits necessaris, de consum directe o de m¨ªnima transformaci¨®,

Estan escap?ats per aix¨°, ja, drets i costums la natura habitual, el gaudi i la vista, aix¨° ¨¦s el rastre dels avantpassats, sobre tot la vida dels pagesos i els senyors o amos, per davant de tot la cultura dels menjars habituals dels consumidors locals, habituals.

No es un canvi de cicle, ¨¦s la desfeta, la runa del passat i la configuraci¨® espont¨¤nia de nous paratges asilvestrats, si d'abandonament i renaixement de la realitat anterior a la agri/cultura, els usos i les idees. Torna la garriga, la pleta de mates i ullastres, all¨° que hi havia abans de la conquesta del segle XIII o l'ordre dels anteriors andalusins de les alqueries que organitzaren horts, aig¨¹es i conreus. S¨®n els notaris i les her¨¨ncies, els nous motors immobiliaris ind¨ªgenes, continentals de lluny i de prop, els que planificaren la terra.

Sense llaurar, sembrar i segar, fer netes les voreres, sense pagesos, d'aqu¨ª o manllevats, el "jard¨ª" est¨¤ esva?t, no tenim parad¨ªs ni rebost possible, el foravila s'esbuca, ja no ¨¦s res, ja no hi ¨¦s.

Es vera que puja a redols i de manera notable el conreu de vinya i d'oliveres (una moda potser) amb el so sord que amaga una bombolla. Emper¨° s'imposen els fantasmes dels espais rurals mortuoris, l'oblit reiterat i les malalties de devastaci¨®.

Veim les figueres de cendra, mortes o sense fulles ni fruits, els foraviles amb les plantacions d'ametllers embullats s¨®n gaireb¨¦ majoria, els garrofers aguanten b¨¦ pera ja ning¨² ha vist o sap que es menjaven aquest fruits. Aquesta es una mirada copsada aquesta tardor a l'illa.

Veure Mallorca en bus, permet albirar b¨¦ la pell propera i les vistes llunyanes amb perspectiva m¨¦s elevada del que ¨¦s normal sobre el que ¨¦s com¨² des del volant del cotxe. Posem per cas que la travessia es de l'aeroport a Formentor serveix per dir que vivim els darrers moments de la hist¨°ria de la pagesia, de l'ordre antic i l¨°gic.

Ni ametlles, ni figues, ni arbres fruiters locals, ni quasi horts privats no instal¡¤lacions gegantines. Que menjarem? Res de prop segurament, res tradicional, de temporada, esc¨¤s al temps per aix¨°, com les carxofes aut¨°ctones. En els paisatges abandonats, sense llaurar, sense voreres netes no es veuen carxoferes, marginals, dels trossos. Qu¨¨ farem sense les flors negres o morades, petites, fullades, de cor blanc i pelut quan comencen a granar i moure punxes.

Carxofes de mil i una manera, crues, trempades, frites, al forn, torrades, farcides, a l'arr¨°s, arrebossades, en escabetxo, especialment.

L' escabetxo era i ¨¦s una estrat¨¨gia culin¨¤ria i de conservaci¨® enormement valorada, m¨¦s abans que ara i, a l'hora, el verb ¨¦s un projectil met¨¤fora fet arma d'eliminaci¨® f¨ªsica imaginaria o real d'alg¨² o quelcom. Es un impropietat ling¨¹¨ªstica perqu¨¨ escabetxar ¨¦s un guisat per ensaborir i dignificar aliments de categoria o de valors menys extraordinaris, llevat

El menjar diferit, retardat un recurs de subsist¨¨ncia, d'estalvi i paci¨¨ncia. Tot abans de tot, dels temps moderns, de l'electricitat, el gel, el fred tancat, el congelats, el foc dominant i els forns de gas o de corrent.

Hem escabetxat el paisatge, no l'hem conservat, l'hem extingit