La carta d¡¯Albert Pla sobre la independ¨¨ncia ¨¦s pur Albert Pla

Ja ning¨² est¨¤ per a can?ons, i m¨¦s amb el que ens est¨¤ caient als catalans que tamb¨¦ ens sentim espanyols. Tinc el cor part¨ªo, em dol l'¨¤nima, no entenc res. Em sento com el Patufet sota la col sent devorat pel bou de l'independentisme. S¨®n pocs per¨° canten molt fort. I els seus cants m'estan tornant sord de records. De records de la meva joventut, de retalls de la meva inf¨¤ncia.

Encara em reconec, no fa tant de temps, un jove ple de somnis passejant per la Rambla amb amics meus de Madrid parlant en castell¨¤ sense que ning¨² t'insult¨¦s pel carrer. Recordo que llavors aquesta Barcelona era la Barcelona m¨¦s bonica del m¨®n. La Barcelona de Juan Mars¨¦, Gil de Biedma, Vargas Llosa i de tants d'altres catalans. Recordo amb el cor part¨ªo aquestes entranyables tert¨²lies en la meva estimada Boqueria, en el bar Pinocho, on tots d¨¨iem el que pens¨¤vem i r¨¨iem de les nostres discrep¨¤ncies. Per¨° ara els meus antics amics s'asseuen en el tamboret m¨¦s alt, fent callar la resta. Ens han tornat petitons, ens tracten com a nens...

Per favor, podeu baixar la m¨²sica?

I jo els dic que em sento orgull¨®s de ser nen, em nego a perdre la meva inf¨¤ncia. Encara recordo quan la meva mare em cantava El noi de la mare i despr¨¦s em posava Fina estampa, de Dolores Pradera. M'adormia agafat a la seva m¨¤ sabent-me el nen m¨¦s llest del m¨®n perqu¨¨ la meva mare em deia que jo parlava dos idiomes i que la resta de nens del m¨®n nom¨¦s en parlaven un. La meva mare em deia, mentre m'arraulia somrient: "S¨ª, estimat, ets el nen m¨¦s llest del m¨®n".

Tamb¨¦ recordo el meu pare escoltant aquest meravell¨®s disc de Serrat cantant Machado i despr¨¦s taral¡¤larejant L'home dibuixat, de Sisa. Tinc enveja de la meva inf¨¤ncia. D'aquell altre dia que amb la meva fam¨ªlia vam haver de sortir amb pressa d'Esparreguera despr¨¦s de veure La Passi¨® perqu¨¨ no arrib¨¤vem a temps de veure Bert¨ªn Osborne al Palau de la M¨²sica. Tinc enveja de la meva joventut. Recordo com si fos avui Maragall al costat del president espanyol remant junts en una barqueta petitona rumb al gran port de les Olimp¨ªades que va presentar al m¨®n una Catalunya i una Espanya impensable 20 anys abans. Per¨° ara aquesta barca tamb¨¦ s'enfonsa. Socorre'm, aigua, per favor!

Voleu baixar la m¨²sica?! Home!

Des de la barqueta de paper de la meva inf¨¤ncia demano ajuda a tots els catalans i espanyols assenyats. Nom¨¦s demano que a Catalunya se'm defensi com a ciutad¨¤. No confio gaire en Rajoy, encara que reconec que ha sortejat la crisi econ¨°mica amb notable habilitat. Per¨° tamb¨¦ crec que tal vegada no ha gestionat b¨¦ la problem¨¤tica de Catalunya. Crec que la situaci¨® actual reclama que altres pol¨ªtics m¨¦s assenyats com Pedro S¨¢nchez han de liderar ara serenament i sense presses, sobretot sense presses, una resposta dialogada amb el president catal¨¤, que, encara que mani en minoria, si sumes el vot de tots els catalans segueix sent el president de Catalunya.

No volem tenir m¨¦s privilegis que qualsevol de les altres regions d'Espanya. Per¨°, us imagineu la meravella que seria que tamb¨¦ pogu¨¦ssim veure algun dia als espanyols sortint dels toros amb pressa per poder gaudir d'Els Pastorets amb ll¨¤grimes en els ulls i el cor part¨ªo?

S'acomiada Albert Pla, ciutad¨¤ del m¨®n.

Abaixa la m¨²sica, collons!

(I res, si alg¨² no est¨¤ d'acord amb mi, cap problema, jo crido la Gu¨¤rdia Civil o el jutge.)