La Model, a la llum del proc¨¦s

El proc¨¦s est¨¤ generant escola historiogr¨¤fica. En aquesta es contraposen les virtuts d'una Catalunya en harmonia enfront dels vicis del conflicte. En aquest imaginari catal¨¤, la naci¨® ¨¦s la gran s¨ªntesi superadora de tensions socials. Com a exemple aqu¨ª hi ha l'exposici¨® La Model ens parla. 113 anys, 13 hist¨°ries, que es pot visitar amb cita pr¨¨via fins al 26 de novembre a la vella penitenciaria de Barcelona. Doncs b¨¦, recorrent les 13 hist¨°ries que proposa el Departament de Just¨ªcia de la Generalitat, es veu clarament que l'anarquisme i la CNT van ser amb prou feines un accident i que la II Rep¨²blica i el PSUC ¡ªque no ¨¦s esmentat ni una sola vegada en la mostra¡ª no van existir.

Fa uns dies, entitats de represaliats pel franquisme van visitar l'exposici¨®. Els vells inquilins d'aquestes instal¡¤lacions van desplegar davant el pan¨°ptic del vell centre penitenciari fotografies de Miquel N¨²?ez, Numen Mestre, Joan Garc¨ªa-Oliver, Joaquim Puig Pidemunt, Luis Andr¨¦s Edo, els germans Rafael i Salvador G¨®mez Tal¨®n¡­ comunistes i anarquistes amb el denominador com¨² de ser els grans absents de la mostra. I ¨¦s que la doctrina processista ha llan?at a les tenebres exteriors els que van defensar amb tenacitat els drets dels treballadors i van lluitar contra el franquisme. Els expresos de la dictadura militar van llegir al pan¨°ptic una carta enviada pel dirigent comunista Alfonso Carlos Com¨ªn a la seva fam¨ªlia, amb motiu del set¨¨ aniversari de la seva filla gran. Com¨ªn estava pres a la Model. Tamb¨¦ es van fer ress¨° de l'oblit en qu¨¨ cau l'exposici¨® sobre la seva etapa com a pres¨® de dones (1955-1965), quan les monges carcelleres van decidir vendre els terrenys de la vella pres¨® de les Corts.

I ¨¦s que l'exposici¨® ¨¦s un c¨²mul de desprop¨°sits. Aix¨ª, a la cel¡¤la n¨²mero 1 Ramon Alb¨® ¨¦s protagonista: no per inquil¨ª, sin¨® per la seva contribuci¨® a posar en peus la Model. Aquest gran catal¨¤ i gran cat¨°lic, que quan va esclatar la revolta franquista es va passar amb armes i paquets al r¨¨gim de Burgos, havia estat destitu?t dels seus c¨¤rrecs per la ministra Victoria Kent en negar-se a aplicar la reforma penitenci¨¤ria republicana. Alb¨® va ser dels impulsors de la doctrina de redempci¨® de penes pel treball que es va aplicar amb fervor mari¨¤ durant el franquisme. A m¨¦s, va ocupar la vicepresid¨¨ncia del Patronat de Protecci¨® de la Dona, que presidia la senyora Carmen Polo de Franco. Aquest organisme vetllava per la moralitat femenina i imposava multes a les que s'atrevien a vestir desafiant la moral i els bons costums. En fi, durant els anys quaranta el pr¨°cer catal¨¤ tamb¨¦ va presidir el Tribunal Tutelar de Menors, i va ser llavors corresponsable de la desaparici¨® i deportaci¨® de nens, fills de republicans, en els primers anys de la postguerra. Per¨° tot el seu historial se silencia en favor del seu servei penitenciari a Catalunya.

Hi ha una altra cel¡¤la estel¡¤lar: la dedicada al Complot de Garraf, en el qual membres d¡¯Estat Catal¨¤ van intentar matar Alfons XIII a Barcelona. Heus aqu¨ª la medul¡¤la de la historiografia processista: lluita armada contra el Borb¨®. ¡°L'oposici¨® a la dictadura [de Primo de Rivera] va ser encap?alada per grups independentistes, republicans i anarcosindicalistes¡±, resa l'exposici¨® que recorda Jaume Compte i Marcel¡¤l¨ª Perell¨®, integrants de La Bandera Negra d¡¯Estat Catal¨¤. Un no-atemptat que, pel que sembla, va suposar una gran fita en la hist¨°ria de Catalunya.

Segueix el recorregut i entre els represaliats i els m¨¦s de 1.700 afusellats pels franquistes al Camp de la Bota, la figura ¨¦s Josep Fortuny, militant d'Esquerra Republicana i alcalde de Mollet del Vall¨¨s fins al final de la Guerra Civil. Un altre esgla¨® nacional.

Els llibertaris de l'exposici¨® arriben de la m¨¤ de Francesc Ferrer i Gu¨¤rdia, afusellat a Montju?c i designat boc expiatori de la Setmana Tr¨¤gica del 1909 per les autoritats espanyoles amb l'aquiesc¨¨ncia de grans prebosts de la Lliga (el que se silencia). Salvador Segu¨ª, el Noi del Sucre, tamb¨¦ es troba present en la mostra gr¨¤cies al fet que el seu advocat va ser Llu¨ªs Companys. Una cel¡¤la, tipus museu de cera de madame Marie Tussaud, mostra una taula de caf¨¨ (ha de ser el Tostadero Americano de la pla?a de la Universitat, cam¨ª del que va ser assassinat pels pistolers de la patronal) i recorda que tots dos eren amics des de la inf¨¤ncia i de Tornabous (Urgell). Salvador Puig Antich, ¨²ltim executat al garrot vil, tanca el contingent llibertari. Anarquistes, doncs, a granel i molt escollits.

Globalment el relat ¨¦s grotesc, tendenci¨®s i lamentable. ?s una Catalunya sense obrers molestos, ep¨ªgons d'anarquistes i comunistes. En fi, si s¡¯afanyen podran rebre un curs d'immersi¨® en corrents historiogr¨¤fics processistes fins al 26 de novembre.