Angoixa

Fa mesos que esperava l'1 d'octubre amb angoixa. Molts conciutadans volien que arrib¨¦s aquest dia per participar-hi amb il¡¤lusi¨® o amb l'euf¨°ria que genera la rebel¡¤li¨® i la col¡¤lectivitat. La meva angoixa era essencialment perqu¨¨ m'imaginava que persones innocents podrien prendre mal.

Dimecres passat vaig participar al programa B¨¤sics de Betev¨¦ i vaig expressar el meu pessimisme i els meus dubtes sobre si la mobilitzaci¨® podria ser tan festiva com alguns la projectaven. La meva preocupaci¨®, vaig dir a Betev¨¦, era perqu¨¨ sabia que els catalans es trobarien amb el que un amic defineix aquests dies com ¡°el Leviatan¡±, el monstre que empra D¨¦u per castigar: l'¨²s de la for?a per part d'un Estat. El pecat principal dels fets de l'1 d'octubre ¨¦s la intervenci¨® policial. Ras i curt. Jo fins i tot temia m¨¦s viol¨¨ncia: uns 2.000 col¡¤legis, una poblaci¨® mobilitzada i el 60% dels antidisturbis d'Espanya concentrats a Catalunya? En comptes de rebaixar la tensi¨®, enviar la policia era atiar-la. Resultat: al meu entorn, eminentment conservador, pr¨¤cticament tothom va anar als centres de votaci¨®; fins i tot conec votants de Ciutadans que hi van participar. En altres pa?sos, el ministre de l'Interior dimitiria avui mateix. Catalunya mentalment ha desconnectat pr¨¤cticament del tot d'Espanya.

L'independentisme volia portar Madrid al l¨ªmit i el Govern espanyol s'ha ficat de peus a la galleda. O potser no, potser es volia mostrar aix¨ª de cara al nacionalisme espanyol. Jo no esperava res de bo del Govern del Partit Popular; de fet, no espero res de significatiu per part de cap Govern espanyol pel que fa al tema catal¨¤. Espanya ha evolucionat molt els darrers trenta anys, tamb¨¦ l'autogovern de Catalunya ¨Ctot i que ara, com va escriure Jordi Amat a La Vanguardia, Puigdemont ¡°s'est¨¤ jugant aquest autogovern a la ruleta russa¡±¨C. Vivim en unes condicions de benestar envejables per a la majoria del planeta. Per¨° hi ha un problema catal¨¤ que ve de lluny. El meu avi era un senyor de molt d'ordre; a principis dels noranta, quan jo era un nen, em va dir un dia ¨Cem va quedar gravat¨C: ¡°Espanya nom¨¦s t¨¦ futur si es converteix en un Estat confederal¡±. Jo no sabia gaire qu¨¨ volia dir confederal ni tampoc entenia qu¨¨ m'estava explicant de Su?ssa. Per¨° tot all¨° que em deia, al meu parer, continua sent cert.

L'independentisme volia portar l'Estat a un carrer¨® sense sortida, i ho ha aconseguit. Artur Mas, febrer del 2017: ¡°Hem de tenir un esquema de mobilitzaci¨® organitzada que faci molt dif¨ªcil a l'Estat impedir el refer¨¨ndum o que sigui enorme el cost que hagi de pagar per impedir-lo¡±. Quim Arrufat, setembre del 2016: ¡°Proposem la convocat¨°ria del refer¨¨ndum unilateral d'independ¨¨ncia, que aquesta vegada s¨ª que es convoqui tant s¨ª com no, amb totes les de la llei, fins al final, fins a com a m¨ªnim fer entrar en contradicci¨® antidemocr¨¤tica l'Estat espanyol i que hagi de rec¨®rrer a algun tipus de for?a legal o fins i tot de for?a bruta. [...] ?s necess¨¤ria la convocat¨°ria d'un refer¨¨ndum unilateral d'independ¨¨ncia per demostrar les contradiccions antidemocr¨¤tiques de l'Estat, no nom¨¦s a la nostra poblaci¨®, sin¨® per mostrar-les internacionalment; perqu¨¨ hagi de reprimir, si vol reprimir, fins a les ¨²ltimes conseq¨¹¨¨ncies¡±. Josep Ramoneda va advertir aquest setembre des del diari Ara: ¡°Aquesta manera de procedir [la de la Generalitat] es justifica ¨°bviament per la necessitat d¡¯enganyar un adversari [el Govern espanyol] que ja ha advertit i demostrat que no t¨¦ altra resposta que impedir-ho tot. Per¨° com que la pretensi¨® d¡¯enganyar tot un aparell d¡¯Estat seria atribuir una ingenu?tat ofensiva als dirigents del Govern catal¨¤, nom¨¦s cal interpretar aquests moviments en funci¨® d¡¯un objectiu concret: for?ar la m¨¤xima tensi¨®. Es tracta d¡¯evitar fins a l¡¯¨²ltim moment oferir palanques perqu¨¨ el Govern espanyol intervingui, obligant-lo a actuar precipitadament, en un temps l¨ªmit, amb alta probabilitat de generar molt soroll i cometre excessos que li puguin passar factura de cara als ciutadans de Catalunya i de l¡¯opini¨® internacional.¡±

La unilateralitat del refer¨¨ndum i de la llei de desconnexi¨®, mitjan?ant la meitat del Parlament, ¨¦s un atemptat a l'Estat de dret i a la base de la democr¨¤cia. No ho dic jo, aix¨ª s'ha escrit al Financial Times, a Die Zeit,a The Economist, a Le Monde... En la mateixa proporci¨®, els diaris internacionals van exigir di¨¤leg i molts d'ells consideren que un refer¨¨ndum pactat ¨¦s el desllorigador d'una situaci¨® que ens empeny cap a un abisme. ¡°La dimensi¨® desconeguda¡±, va dir Mas el 2012; ¡°territori desconegut¡±, va reblar Puigdemont el dia de la seva investidura com a president el 2016. Algun dia tamb¨¦ ens haurem de preguntar si la convocat¨°ria d'una jornada electoral, quan ja quedava desarticulat el funcionament i garanties m¨¦s b¨¤sics, era responsable mantenir-la, sobretot sent conscients que al davant hi havia uns pir¨°mans armats amb milers d'antidisturbis.

L'independentisme ha fet escac a l'Estat i ara el que buscar¨¤ ¨¦s tancar la partida. Com? Tibant encara m¨¦s la corda: vaga general indefinida? Independ¨¨ncia unilateral? Tibar m¨¦s la corda pot suposar que l'Estat reaccioni suspenent l'autonomia, decreti el 155 i detingui el Govern. Tot aix¨° disparar¨¤ el suport a l'independentisme i, segons confien a la Generalitat, for?ar¨¤ la intervenci¨® de la Uni¨® Europea. I aqu¨ª ¨¦s on reapareix amb m¨¦s for?a el meu neguit. Perqu¨¨ ¨¦s aqu¨ª on ens trobarem de cara amb el Leviatan: ¨¦s molt dif¨ªcil que els grans poders europeus reconeguin la unilateralitat; ¨¦s precisament aix¨° el que estarien fent si accepten que cal intervenir-hi. Un precedent aix¨ª i en un pes pesant del continent com Espanya ¨¦s una bomba de rellotgeria per a la UE. La reacci¨® aquest dilluns de la Comissi¨® Europea ha estat aquesta: ¡°Sota la Constituci¨® espanyola, el vot a Catalunya no era legal. Com el president Juncker va reiterar, ¨¦s un assumpte intern que s'ha de solucionar segons l'ordre constitucional. Si un refer¨¨ndum se celebra segons la Constituci¨® espanyola, el territori que se separa es trobar¨¤ fora de la UE. La Comissi¨® creu que aquests s¨®n temps per a la unitat i l'estabilitat, no per a divisions i fragmentacions. Fem una crida a totes les parts que passin de la confrontaci¨® al di¨¤leg. La viol¨¨ncia no pot ser un instrument en pol¨ªtica¡±. El primer ministre belga ha condemnat l'acci¨® policial d'ahir. Pot ser que el primer ministre belga estigui preocupat per si els flamencs es plantegen desfer B¨¨lgica unilateralment? I els brit¨¤nics? El Foreign Office brit¨¤nic va emetre ahir un comunicat insistint que ¡°volem veure la Constituci¨® i l'Estat de dret respectats a Espanya¡±. Els escocesos tamb¨¦ poden plantejar que, amb el Brexit en marxa, volen marxar unilateralment del Regne Unit. Aquests s¨®n alguns exemples de problemes vinculats a la identitat nacional, per¨° el precedent pot aplicar-se a d'altres formes de rebel¡¤li¨® institucional/popular.

Aquests poders, aquests Estats, per m¨¦s portades de diaris i ONG que els critiquin, dif¨ªcilment s'aturen si els seus interessos i el sistema estan amena?ats. El Govern alemany, si considera que cal escanyar Gr¨¨cia, l'escanya per m¨¦s que tothom li digui el nom del porc. Si el president franc¨¨s ha de declarar l'estat de setge a la banlieue, el declara. Si David Cameron aprova bombardejar L¨ªbia, la bombardeja. Si Rajoy ha de parar una revolta, la para. ?s el poder m¨¦s cru, el dels grans Estats.

La gran q¨¹esti¨® avui ¨¦s com pensa fer escac i mat la Generalitat, i quan deixar¨¤ de pedalar. Si deixen de pedalar sent part d'Espanya, dif¨ªcilment se salvaran de passar comptes amb els tribunals. Mentre pedalin continuar¨¤ la seva cursa, per¨° tamb¨¦ continuar¨¤ l'angoixa per all¨° que tan b¨¦ va expressar Josep Fontana la setmana passada a Eldiario.es: "No dic que aquesta sigui una batalla entre bons i dolents, per¨° ¨¦s una batalla en qu¨¨ probablement tots hi sortirem perdent".