Pitjor que el Brexit

Hi ha un Brexit dur i un Brexit tou o amable. Tot i que en grau diferent, tots dos s¨®n nocius i t¨°xics i ni tan sols ¨¦s segur que cap d¡¯ells pugui arribar a bon port. La negociaci¨® ha estat fins ara com un tobogan. Tan aviat s'accelera i s¡¯omple d'optimisme com s'estanca i enfosqueix fins a dibuixar el pitjor Brexit de tots, que ¨¦s un final sense acord, amb una desconnexi¨® catastr¨°fica, dolenta per al Regne Unit i dolenta tamb¨¦, encara que una mica menys, per als 27.

Theresa May va aconseguir rellan?ar la negociaci¨® gr¨¤cies a un discurs conciliador a Flor¨¨ncia el passat 22 de setembre. Li ha durat poc m¨¦s d'un mes. El seu ministre d'Exteriors, Boris Johnson, fan¨¤tic i popular ap¨°stol del Brexit?heavy metal, vol demostrar que el gabinet est¨¤ dividit i que ell mateix pot fer-ho millor que May. Per aix¨° li ha tra?at unes l¨ªnies vermelles en uns articles de premsa i en les seves celebrades intervencions a la confer¨¨ncia anual del partit conservador, fins al punt que Manfred Weber, el cap del grup del Partit Popular Europeu a l'hemicicle d'Estrasburg, el m¨¦s gran de la Cambra, ha demanat la seva destituci¨® si els brit¨¤nics volen que les negociacions de divorci arribin a bon port i dins dels terminis.

Si el moment ¨¦s dif¨ªcil per a la Uni¨® Europea, per al seu Parlament ¨¦s una oportunitat. L¡¯aprofitar¨¤ amb el Brexit, que necessita la seva aprovaci¨®. I la va aprofitar ahir en una altra crisi, encapsulada en el seu pa¨ªs d'origen, per¨° ara en plena implosi¨® internacional. Abans i millor que els diputats de la Carrera de San Jer¨®nimo, abans i millor que els diputats del Parc de la Ciutadella, a Estrasburg s'ha parlat de "la Constituci¨® espanyola, de l'Estat de dret i dels drets fonamentals a Espanya a la llum dels esdeveniments de Catalunya ".

El Brexit va ser el primer de la s¨¨rie. Despr¨¦s va arribar Trump, amb els seus vociferants al¡¤legats antieuropeus i les seves simpaties per Nigel Farage, que volia d'ambaixador brit¨¤nic a Washington. No hi va haver el tres en ratlla populista, amb Marine Le Pen a la presid¨¨ncia de la Rep¨²blica i la UE en crisi de destrucci¨®, per¨° arriba ara la secessi¨® catalana, rebuda per la ultradreta, Farage incl¨°s, com a mostra que Brussel¡¤les ¨¦s Moscou, i la UE dels 27, una pres¨® de pobles. No ¨¦s perqu¨¨ el secessionisme sigui d'ultradreta, que no ho ¨¦s. ?s perqu¨¨ ¨¦s essencialment populisme antieuropeu, per m¨¨tode, per projecte i fins i tot pels valors c¨ªvics que diu que defensa.

"A qui aprofitar¨¤ aquesta fractura?", s'ha preguntat el cap de files liberal, el flamenc Guy Verhofstadt. "Als antieuropeus, als que volen destruir la nostra Uni¨®", ha estat la seva resposta. La independ¨¨ncia catalana no es produir¨¤ encapsulada en la pol¨ªtica espanyola, i nom¨¦s tindr¨¤ aparences de realitat si aconsegueix infectar Europa i amena?ar els socis europeus amb la destrucci¨® de l'euro i la fragmentaci¨® de la Uni¨®. La Comissi¨® i els principals grups parlamentaris ja han donat la seva resposta a aquesta amena?a m¨¦s letal que el Brexit: respecte a la legalitat constitucional i di¨¤leg pol¨ªtic i, per descomptat, actuacions intel¡¤ligents i proporcionades per restaurar l'ordre desafiat per la rebel¡¤li¨®.