Catalunya perd tots els seus grans bancs en vuit anys
El 2009, en territori catal¨¤ hi havia onze grans entitats financeres. Amb la sortida del Sabadell i CaixaBank ja no en queda cap
Aquesta setmana s'ha fet un dels cops m¨¦s grans al proc¨¦s independentista amb la marxa de les seus socials del segon i del cinqu¨¨ banc espanyol, CaixaBank i Sabadell. El moviment deixa sense entitats rellevants radicades a Catalunya, una comunitat que tenia onze entitats domiciliades el 2009. La crisi financera del 2008 va fer caure les caixes de Girona, Sabadell, Terrassa, Manlleu, Tarragona, Manresa, Laietana, Pened¨¨s i Catalunya. Les seus operatives dels dos bancs citats, on es prenen les decisions, es mantindran de moment a Catalunya, per¨° la clau ¨¦s si en el futur hi romandran a fi d'atendre amb la mateixa proximitat particulars i empreses.
Els dirigents catalans ho van negar fins a l'¨²ltim moment: CaixaBank i el Sabadell no se n'aniran de Catalunya, va dir el vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, 48 hores abans que les dues entitats traslladessin la seva seu a Val¨¨ncia i Alacant respectivament. Tamb¨¦ ho havia dit abans, l'octubre del 2015, l'expresident de la Generalitat, Artur Mas, per aplacar els temorosos amb el proc¨¦s: "No ens tractin com si f¨®ssim tontets. Els bancs no se n¡¯aniran de Catalunya perqu¨¨ representa el 20% del mercat espanyol. Es barallaran per estar aqu¨ª", va concloure.
La preocupaci¨® dels pol¨ªtics s'explica perqu¨¨ els ¨²ltims anys han estat molt durs per al sistema financer catal¨¤, que nom¨¦s fa unes d¨¨cades disposava de grans bancs, com Banca Catalana, o gegants de les caixes d'estalvis, com la Caixa de Barcelona, que va ser absorbida per la de Pensions, que va formar La Caixa. El potent teixit industrial i manufacturer catal¨¤ es va recolzar hist¨°ricament en les entitats, algunes de les quals van formar el que es va con¨¨ixer com la banca industrial.
Despr¨¦s de les crisis dels vuitanta i noranta, el sector es va concentrar en una desena d'entitats m¨¦s fortes. Aix¨ª es va entrar en la Gran Recessi¨® del 2008, per¨° la mala gesti¨®, la polititzaci¨® de les entitats i el col¡¤lapse de l'euro van implicar la fallida i la venda posterior de nou caixes, algunes de les quals tenien 170 anys d'exist¨¨ncia. En paral¡¤lel, l'economia catalana, com la de la resta d¡¯Espanya, es va enfonsar. Nom¨¦s fins al 2014, en aquesta regi¨® es van tancar 65.000 empreses i es van destruir m¨¦s de 650.000 llocs de treball.
Mantenen la seu operativa
El sector financer catal¨¤ va quedar redu?t a CaixaBank, ja convertida en banc per imposici¨® de les autoritats ¡ªel Banc d¡¯Espanya¡ª, i al Sabadell. Totes dues entitats tenen grans quotes de mercat a Catalunya, per¨° destaca l'antiga caixa, que disposa de 68.000 milions de dip¨°sits a la regi¨®, el 39% del total de Catalunya, el 24% dels cr¨¨dits a empreses i llars i 1.352 oficines, el 26% del total d¡¯Espanya. L'entitat presidida per Josep Oliu t¨¦ 24.000 milions d'estalvi, el 24% del total, 638 oficines, el 30%. En resum, Oliu sost¨¦ que Catalunya representa el 15% de tot el negoci a Espanya, que suposa el 70% del grup. El Regne Unit suma el 30% addicional.
Tots dos bancs han dit que deixen Catalunya per protegir els seus clients, accionistes i treballadors davant el mal que estan patint per la incertesa creada pel proc¨¦s independentista. Des del diumenge passat, dia del refer¨¨ndum, per¨° sobretot des del dimecres, han rebut la retirada de dip¨°sits, dins i fora de Catalunya, vendes d'accions a la Borsa i la pressi¨® dels inversors internacionals, que veuen amb preocupaci¨® la seva situaci¨® jur¨ªdica. Amb les noves seus valencianes volen frenar aquest corrent perill¨®s perqu¨¨ no poden viure ni un dia m¨¦s amb la inquietud de quedar sense la cobertura del Banc Central Europeu ni el Fons de Garantia de Dip¨°sits.
Quines conseq¨¹¨¨ncies pr¨¤ctiques comporta el trasllat de la seu social? Els dos bancs afirmen que no mouen les seves seus operatives de Barcelona, on tindran les seves principals casernes generals. Per¨° hi ha la por al degoteig de trasllats d'infraestructures a Val¨¨ncia o Alacant, sobretot si Catalunya perd for?a econ¨°mica.
Por a m¨¦s trasllats
"All¨° realment rellevant s¨®n les relacions banc¨¤ries, que aporten valor tant a les entitats com a les empreses i fam¨ªlies. ?s preocupant que algunes relacions banc¨¤ries es deteriorin pel canvi de seu en deixar de tenir la proximitat f¨ªsica amb la qual van n¨¦ixer fa anys. I en aquest cas, la gran perjudicada ¨¦s Catalunya", manifesta Joaqu¨ªn Maudos, catedr¨¤tic d¡¯Economia de la Universitat de Val¨¨ncia.
Aquest expert, i altres consultats que han demanat l'anonimat, afegeixen que hi ha el risc de desafecci¨® "dels dipositants catalans favorables a la independ¨¨ncia, que puguin percebre que el seu banc de sempre ja no ¨¦s catal¨¤". "Per¨° aquest impacte negatiu quedar¨¤ m¨¦s que de sobres compensat perqu¨¨ els dipositants de la resta d¡¯Espanya tornen a sentir-se coberts pel Fons de Garantia i el BCE. Espero que aix¨° acabi amb la marxa de dip¨°sits", afegeix Maudos.
En un m¨®n globalitzat, pot ser important tenir bancs de la teva regi¨®, per¨°, sobretot, la clau ¨¦s que els que operen a la regi¨®, siguin d'on siguin, ofereixin finan?ament en bones condicions, indiquen Maudos i altres experts. De res li serviria a Catalunya que es quedessin CaixaBank i Sabadell si no fossin solvents i, per tant, no poguessin oferir bones condicions d'acc¨¦s al cr¨¨dit i remuneraci¨® de l'estalvi.
Nom¨¦s resisteixen dos de petits
El divendres passat, Arquia, la caixa d'arquitectes, i el banc Mediolanum, van anunciar que traslladaven la seva seu de Barcelona a Madrid i a Val¨¨ncia, respectivament. Amb aquest moviment, a Catalunya nom¨¦s queden dues petites entitats amb seu social i fitxa banc¨¤ria que resisteixen: la Rural Caixa Guissona i la Caixa d¡¯Enginyers. La primera va n¨¦ixer el 1963, t¨¦ 4 oficines a Guissona, Barcelona, Lleida i Reus i administra 520 milions dels seus clients i va guanyar 5,1 milions. Diu que ¨¦s una entitat "especial, amb prioritats diferents a les de la resta perqu¨¨ nom¨¦s busquem fer m¨¦s f¨¤cil la vida dels nostres clients". En realitat ¨¦s una entitat comarcal amb petit negoci respecte a les grans xifres del sector.
Caixa d¡¯Enginyers ¨¦s una cooperativa amb m¨¦s de 150.000 socis, amb 50 anys d'hist¨°ria, 25 oficines i 12 milions de benefici. El divendres va emetre un comunicat en el qual deia que la seva solv¨¨ncia i liquiditat estaven en alts nivells i que nom¨¦s canviaria la seu si ho decidia la seva assemblea. De moment, no t¨¦ pensat convocar-la, van apuntar.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
Sobre la firma
M¨¢s informaci¨®n
Arxivat A
- Proc¨¦s Independentista Catal¨¢n
- Declaraci¨® Unilateral Independ¨¨ncia
- Llei Refer¨¨ndum Catalunya
- Independentisme
- Legislaci¨® auton¨°mica
- CaixaBank
- Refer¨¨ndum 1 d'octubre
- Bancs
- Catalunya
- Autodeterminaci¨®
- Generalitat Catalunya
- Refer¨¨ndum
- Conflictes pol¨ªtics
- Govern auton¨°mic
- Eleccions
- Empreses
- Comunitats aut¨°nomes
- Pol¨ªtica auton¨°mica
- Banca
- Espanya
- Administraci¨® auton¨°mica
- Economia
- Finances
- Pol¨ªtica
- Legislaci¨®