La calor i la sequera malmeten la temporada de bolets

¡°Boletaires arrauxats, cercadors de l'elixir, del bolet m¨¦s exquisit¡±. Aix¨ª cantava en Sisa en reconeixement de l¡¯entrega de molts catalans que cada tardor s¡¯endinsen als boscos hores i hores per omplir els seus cistells de v¨ªmet d¡¯apreciats i gustosos bolets. Aquesta tardor sembla que caldr¨¤ remenar m¨¦s entre la fullaraca perqu¨¨ els experts coincideixen a afirmar que la temporada ser¨¤ dolenta. Els motius: massa calor i poca pluja. Les conseq¨¹¨¨ncies: la producci¨® podria ser la meitat d¡¯un any normal.

¡°Estem en una temporada m¨¦s seca i calorosa del que ¨¦s habitual. Ara mateix haur¨ªem d¡¯estar recollint uns 30 quilos de bolets per hect¨¤rea, per¨° estem a menys de 10. I sembla que les previsions meteorol¨°giques no han de canviar per revertir la situaci¨®, aix¨ª que la temporada de bolets sembla que no ser¨¤ gens bona¡±, analitza Juan Mart¨ªnez de Arag¨®n, investigador especialitzat en recursos micol¨°gics del Centre Tecnol¨°gic Forestal de Catalunya. Segons els seus c¨¤lculs, si en una temporada normal es recullen uns 60 quilos per hect¨¤rea, enguany la xifra estar¨¤ al voltant dels 30.

El mic¨°leg Enric Gr¨¤cia explica que la qualitat de la temporada de bolets ve determinada per dos factors: la temperatura i la pluja. ¡°Quan la temperatura del terra est¨¤ per sobre dels vuit graus, el bolet no fructifica i actualment el terra est¨¤ molt calent perqu¨¨ no ha plogut¡±, assenyala l¡¯expert. I sobre la pluja, Gr¨¤cia recorda que els bolets s¨®n un 82% aigua, aix¨ª que les precipitacions s¨®n necess¨¤ries. ¡°Per¨° hem tingut la meitat de pluja d'una temporada normal¡±, afegeix. Durant el mes de setembre va ploure, cosa que va fer florir de bolets alguns boscos. ¡°Per¨° les pluges haurien d¡¯haver continuat. Ara vas al bosc i est¨¤ sec¡±, afegeix Mart¨ªnez de Arag¨®n.

Encara que durant les properes setmanes arribessin pluges abundants, Gr¨¤cia assegura que els bolets que sortirien serien els de final de temporada (fredolics, trompetes, camagrocs...), ¡°ja que ja no serien a temps els bolets que necessiten molta vitalitat i energia acumulada, com ara els ceps¡±. Per¨° no a totes les zones de Catalunya les previsions s¨®n tan negatives. Segons aquest mic¨°leg, a les zones de muntanya baixa i el litoral ha plogut m¨¦s i s¡¯espera que la producci¨® arribi al 85%.

Per¨° ja hi ha bolets ara? S¨ª. Els qui vulguin cal?ar-se les xiruques i agafar el cistell aquest cap de setmana podrien trobar bolets, segons Gr¨¤cia, a la Garrotxa, Prades, les zones obagues de Montserrat, les cotes mitjanes del Montseny, el Bergued¨¤ i el Solson¨¨s. Per¨° els bolets no creixen a qualsevol lloc. Qui vulgui sortir a ca?ar-ne ha de tenir en compte que hi ha diversos factors que determinen el tipus de bolet que hi creix: d¡¯una banda, el tipus de s¨°l, que pot ser calcari (Montgr¨ª, Cad¨ª) o de silici (Montseny). ¡°L¡¯ou de reig i el cep apareix en s¨°ls silicis, mentre que la llenega ¨¦s de terrenys calcaris¡±, exemplifica Gr¨¤cia. Temb¨¦ compta el tipus de bosc: els rovellons nom¨¦s creixen en pinedes. I l¡¯edat dels arbres. ¡°El rovell¨® apareix en pinedes joves, mentre que el cep nom¨¦s en pinedes adultes, de m¨¦s de 15 anys¡±, afegeix.

La meteorologia no nom¨¦s est¨¤ afectant la temporada actual. Segons els experts, l'escalfament global est¨¤ retardant entre dos i tres setmanes l¡¯aparici¨® de bolets. Una de les principals amenaces, coincideixen els mic¨°legs, ¨¦s la massificaci¨® dels boscos. ¡°El pitjor que pot passar ¨¦s que el terra es compacti per les trepitjades de la gent, perqu¨¨ aix¨° afecta l¡¯arribada d¡¯oxigen i el creixement del bolet¡±, indica aquest investigador. En canvi, com es cull el bolet no ¨¦s nociu. ¡°No hi ha cap estudi que digui si ¨¦s millor tallar o arrencar el bolet. Dep¨¨n del bolet. El rovell¨® ¨¦s millor tallar-lo perqu¨¨ la base t¨¦ molta terra, per¨° en canvi el cep s¡¯ha de collir sencer perqu¨¨ el peu ¨¦s molt gust¨®s¡±, indica Mart¨ªnez de Arag¨®n.

I un darrer consell dels experts per boletaires novells i experts: ¡°Si s¡¯¨¦s novell, millor anar acompanyat d¡¯alg¨² que conegui els bolets i davant del dubte, sempre llen?ar-lo¡±. Tot i que s¨®n casos molt residuals ¨Cnom¨¦s hi ha 20 esp¨¨cies de bolets d¡¯un total de m¨¦s d¡¯un miler¨C anualment hi ha, apunta Gr¨¤cia, un o dos casos de morts per emmetzinament.