El rol d¡¯Ada Colau

No ha d¡¯estranyar que torni a les Festes de la Merc¨¨, enmig del que estem vivint, per plantejar unes quantes q¨¹estions sobre el rol que Ada Colau busca temptativament. La Merc¨¨, m¨¦s que una altra cosa, ens ha deixat unes quantes reflexions. No cal deixar la reflexi¨® massa lluny del fragor quotidi¨¤.

Comencem per una pr¨¨via: la descentralitzaci¨®. Cinc escenaris reeixits, sens dubte, per¨° un error conceptual de volum. Barcelona no necessita proclamar descentralitzacions perqu¨¨ no t¨¦ perif¨¨ria. Donar a Nou Barris aquesta categoria, reservant la representaci¨® econ¨°mica i de poder al centre, ¨¦s una rutina mental que no t¨¦ cap justificaci¨®. No hi ha un sol centre a Barcelona, ni tan sols al ¡°centre¡± convencional, que ara mateix no s¨¦ on ens porta: Ciutat Vella? El Raval? L¡¯Eixample? Parlem de pes espec¨ªfic o de geografia? Perqu¨¨ si ¨¦s geografia, per a un ve¨ª de Nou Barris el centre ¨¦s all¨¤ on t¨¦ els peus. En fi, que si estem construint una ciutat m¨¦s igualit¨¤ria, haurem de comen?ar per revisar la trama sobre la qual la posem. Totes les Barcelones s¨®n Barcelona.

L¡¯altra q¨¹esti¨® t¨¦ m¨¦s subst¨¤ncia. Deuen saber que va haver-hi una lleugera pol¨¨mica amb el cartell de Mariscal. El dissenyador valenci¨¤ va rebre l¡¯enc¨¤rrec perqu¨¨ representa els 25 anys dels Jocs Ol¨ªmpics i el maragallisme ¨¦s un dels llegats que Colau reclama amb m¨¦s for?a. Una altra carpeta que s¡¯haur¨¤ d¡¯obrir algun dia. Deixant de banda l¡¯esperit i l¡¯efic¨¤cia, que ho ¨¦s gaireb¨¦ tot per a un alcalde, el maragallisme ¨¦s una etapa tancada que cal revisar cr¨ªticament, perqu¨¨ ha sobreviscut malament als seus hereus. Parlar de maragallisme en temps present ¨¦s una debilitat, m¨¦s que un element a favor; una falta de projecte.

B¨¦, Mariscal presenta la seva Merche frivolona i fatxenda i immediatament se li rebota Nou Barris, precisament, des de la seva posici¨® de noia sana i de barri. Per¨° ¨¦s que Mariscal ha estat fatxenda en tots els seus dissenys. No ¨¦s una sorpresa. Aix¨° s¨ª, Laura P¨¦rez, responsable de feminismes, va dir que no se sentia identificada amb la ciutat del cartell, que estaria fora de la perspectiva oficial de g¨¨nere. Pitjor encara: que no tornaria a passar, ni tan sols colant-se aquests matisos sospitosos a la programaci¨®. Fa olor de dirigisme flagrant. Tot Ajuntament t¨¦ dret a projectar els seus missatges, per¨° hi ha un b¨¦ superior que ¨¦s la llibertat, sobretot en el m¨®n cultural. Programar la festa major amb el manual ideol¨°gic damunt de la taula ¨¦s excessiu fins i tot per a aquesta esquerra redemptora que sempre t¨¦ ra¨®.

Imaginem ara que sumem totes aquestes actituds, les rutin¨¤ries i les intencionades, i hem de convenir que pot ser que siguem presoners d¡¯un remol¨ª complex de missatges, pedagogia, manipulaci¨® i el que vulguin sumar-hi. I arribem als fets i les respostes d¡¯aquests dies. El que hi ha a la taula no ¨¦s un tema de ciutat, per¨° no es pot renunciar, i Ada Colau menys que ning¨², a ocupar (o obrir) un espai tan ¨²til com sigui possible per assentar el principi que res es pot resoldre al marge de la ciutat com a factor de valors. No de governan?a, sin¨® de valors. Aix¨° s¡¯ha de fer amb tacte i sense prepot¨¨ncia. La ciutat ¨¦s un element massa important en la gesti¨® dels problemes i en la conciliaci¨® dels contraris com per no fer un pas endavant. Res sense la ciutat seria la consigna m¨¦s actual. Res.

El primer gest d¡¯Ada Colau va ser convidar els c¨°nsols a Barcelona i podria haver estat un gest m¨¦s intel¡¤ligent si hagu¨¦s estat fet en col¡¤laboraci¨® amb altres institucions. Ning¨² diu que la ciutat hagi de jugar en solitari, al contrari: el lideratge comen?a per compartir all¨° que suma. Ara mateix Ada Colau est¨¤ m¨¦s prop de la ret¨°rica ¡ªapel¡¤laci¨® a l¡¯espai de di¨¤leg¡ª que de l¡¯efic¨¤cia: el lideratge ha de tenir algun fruit. Entre aquests dos nodes hi ha la resposta.

Ada Colau ha d¡¯ocupar un lloc central en aquest estrany proc¨¦s, on no compta tant la posici¨® individual com la representaci¨®. Amb una excepci¨®: que les mobilitzacions que han sacsejat els carrers ¡ªi les consci¨¨ncies¡ª no han estat un tema de ciutat, sin¨® de pa¨ªs. En l¡¯encaix pa¨ªs-ciutat (capital, ¨¦s clar) hi ha la clau del que pot fer Ada Colau pel nom de Barcelona. No ¨¦s un tema que a l¡¯alcaldessa li sigui especialment f¨¤cil de gestionar.