La realitat ¨¦s un calidoscopi

Com creia el sergent Culpepper (Spencer Tracey) del departament de policia de Santa Rosita, Calif¨°rnia, en el film de Stanley Kramer It¡¯s a Mad, Mad, Mad, Mad World (El m¨®n ¨¦s boig, boig, boig, 1963), no hi ha ning¨² que sembli voler posar fi a tanta mentida, insol¨¨ncia i piromania. Un caos. Els lladres i els corruptes segueixen anant a l¡¯oficina, s¡¯amaguen darrere de la cortina de foc que ells mateixos atien, encara que afortunadament cada vegada hi ha m¨¦s veus que demanen seny i di¨¤leg. En el camp de l¡¯art, fa pocs dies el col¡¤leccionista Philippe M¨¦aille va fer p¨²blica la seva decisi¨® de retirar del Macba les obres del col¡¤lectiu Art & Language (el dip¨°sit era per cinc anys i vencia d¡¯aqu¨ª unes poques setmanes), adduint ¡°raons de seguretat¡± per la inestabilitat pol¨ªtica a Catalunya. Les obres, segons ha informat el mecenes franc¨¨s, seran repatriades al dign¨ªssim Museu d¡¯Art Contemporani de Ch?teau de Montsoreau (regi¨® del Loira), que ell mateix va fundar fa uns anys. Poques hores despr¨¦s de saber-se la not¨ªcia, el Macba va emetre un comunicat lamentant la decisi¨® i garantint la seguretat dels dip¨°sits del museu.

Des de la seva inauguraci¨®, el 1995, el centre barcelon¨ª ha acollit dip¨°sits m¨¦s o menys importants de col¡¤leccionistes europeus i catalans, el m¨¦s recent, el de Victoria Combal¨ªa, amb 15 obres. No sabem si la comiss¨¤ria i cr¨ªtica d¡¯art es plantejar¨¤ endur-se-les tamb¨¦, en aquest cas seria desitjable que romanguessin un cert temps m¨¦s per si, a partir d¡¯elles, algun artista/cr¨ªtic institucional, posem un Hans Haacke, estaria disposat a crear una obra-estudi a l¡¯altura de Shalpolsky et al. Manhattan Real State (1971) o Bunch of Asparragus (1974), aquesta ¨²ltima sobre els diferents propietaris de la natura morta que Manet va pintar el 1883.

Sigui quina sigui la destinaci¨® de les col¡¤leccions privades que encara estan en poder del Macba, incloses les dels patrons, ¨¦s una bona ocasi¨® per reflexionar sobre la import¨¤ncia que els museus puguin comptar amb pressupost i mitjans suficients i que no hagin de dependre de la voluntat de tercers per enriquir les seves col¡¤leccions. Que s¡¯ofereixin com a repositoris prou singulars, per la qualitat de les seves exposicions i l¡¯autoexig¨¨ncia dels seus directors, que els permetin ocasionalment intercanviar els seus fons amb altres col¡¤leccions. ?s el que s¡¯anomena treball en xarxa, molt convenient en un sistema de l¡¯art cada vegada m¨¦s din¨¤mic, obert i vol¨¤til.

La Fundaci¨® Fotocolectania no ¨¦s un museu, per¨° val ara com a exemple. El matrimoni su¨ªs M+M Auer, propietari d¡¯una de les millors col¡¤leccions fotogr¨¤fiques del m¨®n, ha fet possible la mostra Weegee by Weegee, que integra un centenar de fotografies d¡¯¨¨poca del singular reporter de premsa sensacionalista que es va inventar una nova forma de fer fotoperiodisme i va inspirar dos importants films del g¨¨nere negre: The Public Eye (Howard Franklin, 1992) i L.A. Confidential (Curtis Hanson, 1997). La mostra es contextualitza amb materials originals de diaris, revistes i fotollibres, com l¡¯edici¨® original de Naked City, publicat el 1945 i que va esdevenir un best-seller.

Originari d¡¯?ustria, Arthur H-Felling, ¨¤lies Weegee, va arribar amb la seva fam¨ªlia a Nova York el 1910, on va cr¨¦ixer en unes condicions prec¨¤ries. Va abandonar prematurament els estudis per poder mantenir la seva fam¨ªlia; venia llaminadures i alhora era fot¨°graf de carrer fins que va trobar un lloc d¡¯assistent en una botiga de fotografia. Com a professional, els seus primers treballs van ser imatges d¡¯incendis, cat¨¤strofes i accidents de tr¨¤nsit que enviava a la premsa groga. Gr¨¤cies a les seves amistats amb els agents de la Caserna Central de Policia de Manhattan, era informat de tots els delictes i accidents al segon. El 1938 va aconseguir que l¡¯autoritzessin a connectar la r¨¤dio del seu cotxe a l¡¯emissora policial. Gr¨¤cies a aquest privilegi, sempre era el primer d¡¯arribar al lloc del crim.

Despr¨¦s d¡¯una d¨¨cada i d¡¯haver realitzat m¨¦s de 5.000 reportatges, es va convertir en el cronista m¨¦s c¨¨lebre de Nova York durant els anys de la depressi¨® econ¨°mica. Per compensar el costat fosc dels baixos fons, va fotografiar pol¨ªtics i l¡¯alta societat novaiorquesa, per¨° ho va fer amb sarcasme i caricaturitzant-los gr¨¤cies a un calidoscopi que va aplicar a la seva c¨¤mera, el weegeescopi. Aneu a veure la mostra, veureu la import¨¤ncia de dir la veritat amb la c¨¤mera.