La veritat de les mentides

A?Voltaire contre-attaque, l¡¯assaig que el pensador franc¨¨s Andr¨¦ Glucksmann va publicar el 2014, un any abans de morir, es defineix la nostra ¨¨poca com ¡°l¡¯anarquia dels sabers i les opinions¡±. El problema no ¨¦s tan sols que tothom vulgui fer valdre la seva opini¨®, sigui o no pertinent, fonamentada o contrastada, sin¨® que la societat vegi l¡¯ess¨¨ncia de la democr¨¤cia en aquesta actitud viciosa i pertorbadora. En tal estat de coses tot ¨¦s afirmable o negable a conveni¨¨ncia del que parla i la veritat ha de deixar for?osament d¡¯existir, com sempre han volgut els que des de les escoles i els mitjans de comunicaci¨® no han desaprofitat cap oportunitat de proclamar la seva inexist¨¨ncia. Havien d¡¯arribar les xarxes socials perqu¨¨ es pogu¨¦s viure en plenitud el vell somni de l¡¯igualitarisme: l¡¯anarquia dels sabers i les opinions.

Els ¨²ltims anys, amb l¡¯acc¨¦s al poder de dirigents pol¨ªtics que a Twitter i a Facebook naveguen pels mateixos corrents de l¡¯odi, la fal¡¤l¨¤cia i l¡¯autoelogi que els seus seguidors, la societat democr¨¤tica tal com l¡¯hem conegut fins ara als pa?sos occidentals ha comen?at a desdibuixar-se, i ¨¦s en aquest terreny fang¨®s on, entre molts altres fen¨°mens, han florit el trumpisme, el Brexit i el Proc¨¦s. El passat 24 de setembre, Xavier Vidal Folch i Jos¨¦ Ignacio Torreblanca van publicar en aquest diari un reportatge que, amb el t¨ªtol de Mites i falsedats de l¡¯independentisme, recollia i explicava les principals falsificacions de l¡¯economia, la hist¨°ria, el dret i la condici¨® pol¨ªtica d¡¯Espanya amb qu¨¨ el processisme ha plantat les seves poderoses arrels. El reportatge no sembla haver servit, entre els al¡¤ludits, m¨¦s que per redoblar l¡¯animadversi¨® que exhibeixen contra tot el que es permet posar-los en dubte; ¨¦s caracter¨ªstica prominent de l¡¯anarquia dels sabers i les opinions que la den¨²ncia rigorosa d¡¯una mentida mereixi menys cr¨¨dit que les afirmacions arbitr¨¤ries.

Les xarxes socials i els poderosos mitjans audiovisuals del nostre temps amplifiquen els efectes de la propaganda fins a extrems inusitats, per¨° com explica Hannah Arendt a Or¨ªgens del totalitarisme, la creaci¨® d¡¯una dimensi¨® paral¡¤lela on les creences desmenteixen els fets ja va ser, als anys trenta, el motor de les ideologies totalit¨¤ries. El que tenim al davant no ¨¦s una simple col¡¤lecci¨® de mentides, sin¨® una institucionalitzaci¨® de la mentida, de la mentida que a l¡¯instant de ser emesa es blinda contra tota falsabilitat i es converteix en una estructura d¡¯Estat. En una entrevista a Le Figaro, l¡¯historiador franc¨¨s Beno?t Pellistrandi, coneixedor de totes aquestes circumst¨¤ncies, declara que l¡¯independentisme catal¨¤ no ¨¦s m¨¦s que un esl¨°gan, i explica que ¡°s¡¯ha alimentat d¡¯un populisme antiespanyol encoratjat pel govern de Catalunya¡±. Aquesta ¨¦s la veritat que les mentides han apartat del camp de visi¨®.