La vaca Rata

Mai m¡¯han agradat els toros, ni braus a la pla?a, ni aturats al camp, tampoc estampats a la bandera d¡¯Espanya. I, tot i aix¨°, des de jove demanava que hi hagu¨¦s una fira cada mes i una corrida el cap de setmana per llegir Joaqu¨ªn Vidal i aprendre a escriure, a tenir sentit de l'humor, a ser tan professional, puntual i entusiasta de l¡¯ofici com el cronista taur¨ª d¡¯EL PA?S.

Tamb¨¦ he fugit d¡¯una cerim¨°nia tan ancestral com la matan?a del porc i, al mateix temps, no em perdo cap text d¡¯Andreu Manresa. Potser perqu¨¨ em vaig criar en una casa d¡¯un poble de pag¨¨s d¡¯economia dom¨¨stica no em vaig fixar mai en l¡¯espectacle, sin¨® en una superviv¨¨ncia assumida i agra?da des del net a l¡¯avi, tots a l¡¯una, com a Fuenteovejuna.

Els animals formaven part de la fam¨ªlia, fins i tot les caderneres i els pinsans, i en tenia tanta cura com Azar¨ªas amb la seva milana bonita, qui¨¢!, segurament perqu¨¨ el protagonista de Los Santos Inocentes sabia tant d¡¯ocells com Miguel Delibes. A mi m¡¯hauria agradat ser Jacinto Ant¨®n per explicar com els nens ens escap¨¤vem del parc per muntar cabanyes d¡¯indis als boscos del Llu?an¨¨s.

No he tractat mai amb serps com el meu amic, i les meves aventures infantils van ser escasses i locals, allunyades de qualsevol grandesa i molt especialment de les banyes dels toros, que nom¨¦s visitava quan calia cobrir les vaques, el tresor d¡¯una casa que tenia com a cap de fam¨ªlia un pag¨¨s que va viure de l¡¯enginy de la meva mare mentre somiava amb ballar com Fred Astaire.

El meu pare volava de nit amb els peus de xarol i munyia quan sortia i es ponia el sol amb espardenyes de vetes, assegut a la baqueta, amb les mans a les mamelles de la Pulida, la Bonica, la Rata. Jo havia batejat les set vaques de la quadra, triava el nom de manera rigorosa d¡¯acord amb la seva fisonomia, i la meva preferida va ser sempre la Rata perqu¨¨ donava 28 litres diaris, que llavors eren molts, i perqu¨¨ un dia va parir dos vedells: el Xato i el Morrut.

A la Rata no la van matar ni la vaig veure morir, sin¨® que va envellir, com la vida mateixa, igual que si fos de la fam¨ªlia, agra?da i mimada perqu¨¨ m¡¯alimentava cada dia, cam¨ª de l¡¯escola a trobar-me amb el mestre Carlos.

Vaig ajudar durant un temps la meva mare a arreglar l¡¯estable dues vegades al dia, a abeurar mat¨ª, tarda i nit i cuidar la Rata. I vaig procurar tamb¨¦ treure feina al meu pare perqu¨¨, una vegada netes, a les vaques no els falt¨¦s res, aix¨ª que els servia una mica de pinso del bo i el millor alfals, el que es guanyava al camp just abans que comenc¨¦s a ploure despr¨¦s d¡¯una solana que esquerdava el cap, nom¨¦s alleujada quan corria aigua pels Sorreigs. El tracte sempre em va semblar just: a canvi de cuidar-les, tenia la millor llet, cap millor que la de la Rata.

Jo mai em vaig alimentar, sin¨® que gaudia amb el menjar, el del camp, el dels animals i el de la botiga. Un dia tocava pa amb vi; l¡¯altre, pa amb oli i sal; el seg¨¹ent, pa amb xocolata, i sovint, pa amb tom¨¤quet, perqu¨¨ el pa matava la gana; jo, per sort, vivia com un rei i cada mat¨ª tenia la meva raci¨® de pa amb nata de la Rata.

Poc despr¨¦s de llevar-me, em cruspia una llesca que havia tallat amb una fulla d¡¯acer molt llarga, una ganiveta ¡ªno un ganivet gran¡ª i amb una forquilla la untava amb la flor de la llet que cobria les galledes d¡¯alumini disposades des de la nit anterior despr¨¦s de munyir les set vaques. Uns 75 litres al dia, repartits en pots, tamb¨¦ d¡¯alumini, que un cami¨® recollia a peu de carretera per a la Letel.

A mi m¡¯era igual com munyia el meu pare, nom¨¦s esperava quan em despertava aquella nata que sobresortia mig cent¨ªmetre de la llet freda i reposada de la nit anterior, per escampar-la sense bullir, blanca i untuosa, sobre aquell pa de molla oberta i irregular, dens per absorbir i amb la millor textura per mastegar, llargament fermentat, m¨¦s ben parit al forn de llenya i concebut als camps de blat adobats tamb¨¦ amb la merda de les vaques.

No em vaig posar mai malalt, ni tan sols vaig tenir diarrea, sin¨® que vaig cr¨¦ixer sa i feli?, fins que amb el temps es va comen?ar a trampejar amb el pinso, a engreixar les vaques, a inflar els porcs, a putejar els toros, a adobar els camps amb pesticides, a pintar el pa amb tom¨¤quet en lloc de sucar-lo. Ja no hi havia pagesos ni negociants, ni vaques amb nom, sin¨® m¨¤quines i mercaders perqu¨¨ el proc¨¦s industrial facilitava l¡¯anonimat; els animals no cagaven, sin¨® que escopien pesta; i els pots no s¡¯omplien amb llet, sin¨® amb aigua blanca batejada amb bacteris. Fins i tot es va dir que les vaques s¡¯havien tornat boges i es va prohibir la venda de llet crua, c¨¨lebre a les vaqueries, com la de la fam¨ªlia del meu amic Robert ?lvarez a Sarri¨¤ ¡ªles vaques eren asturianes, santanderines o del pa¨ªs, com la Rata.

La vida ha anat tan de pressa que ara ja estem de tornada, i la Generalitat treballa amb un decret perqu¨¨ els ramaders puguin tornar a servir llet als consumidors, sense tractament previ ni intermediaris, amb la condici¨® que es bulli i es prengui tres dies abans. Tamb¨¦ a Fran?a i als Estats Units es parla molt de la llet crua o raw milk. I qui no ha rebut una proposta de Benviguts a Pag¨¨s? Jo recomano la Ruta de la Llet que organitza el Consorci del Llu?an¨¨s. Torna el producte de proximitat, tot i que sospito que la llet mai tindr¨¤ el sabor intens d¡¯aquella nata de la Rata que de nen prenia cam¨ª de l¡¯escola.

Las vaques del meu pare eren la flor i nata, igual que els toros per a Joaqu¨ªn Vidal. I ara que estic de mala llet, em queda el consol de seguir el rastre de la sobrassada dels porcs que mata Andreu Manresa, i de contemplar com la meva mare deixa molles de pa al balc¨® per a ocells que ja no distingeixo, despr¨¦s d¡¯una invasi¨® de coloms que exigeix una cr¨°nica d¡¯aventures de Jacinto Ant¨®n.