Hisenda confiscar¨¤ la gesti¨® de tots els tributs auton¨°mics

El Govern ja havia pres el 16 de setembre passat el control de tots els fons de finan?ament auton¨°mic que rebia la Generalitat de Catalunya. En engegar-se aquest dissabte el procediment que activar¨¤ la intervenci¨® de la Comunitat Aut¨°noma, el Ministeri d¡¯Hisenda far¨¤ un pas m¨¦s: acabar¨¤ prenent tamb¨¦ la gesti¨® de tots els impostos propis que s¨®n compet¨¨ncia de l¡¯autonomia i que fins ara seguien en mans del Govern.

Fins al moment, Hisenda ja havia retingut i gestionava la transfer¨¨ncia d¡¯uns 1.400 milions d¡¯euros al mes que ingressava la Generalitat de Catalunya pel sistema de finan?ament. Aix¨° suposa aproximadament el 80% dels seus recursos. El 20% restant consisteix en ingressos propis procedents de tributs com Successions, Donacions, Patrimoni, taxes al joc o Activitats Jur¨ªdiques Documentades i Transmissions Patrimonials, entre d¡¯altres. El Govern de Mariano Rajoy ja havia imposat la congelaci¨® de totes les partides no essencials, controlava els desemborsaments a trav¨¦s del banc i exigia que els certifiqu¨¦s un interventor. D¡¯aquesta manera, tenia sota control les despeses. Per¨° ara amb l¡¯aplicaci¨® de l¡¯article 155 de la Constituci¨® es prendran les regnes per complet. La Generalitat ni tan sols tindr¨¤ a c¨¤rrec seu la gesti¨® dels impostos estrictament auton¨°mics.

L¡¯acord del Consell de Ministres aprovat aquest dissabte estableix que s¡¯adoptaran mesures per ¡°garantir que els ingressos que correspon recaptar o rebre per qualsevol t¨ªtol a la Comunitat Aut¨°noma, als seus organismes, ens i entitats vinculades o dependents d¡¯aquesta i al seu sector p¨²blic empresarial, no es destinin a activitats o finalitats vinculades o relacionades amb el proc¨¦s secessionista que motiva aquest acord o que contravinguin les mesures que cont¨¦¡±, resa el document legal que activa l¡¯article 155. En principi, Hisenda no t¨¦ previst enviar membres de la Intervenci¨® General a Barcelona, l¡¯equivalent als seus homes de negre. De moment, espera poder tutelar els comptes des de Madrid i confia en la cooperaci¨® de la interventora de la Generalitat, com ha fet fins ara. Amb aquesta intervenci¨® de les finances catalanes, l¡¯Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria vol a m¨¦s assegurar-se la recaptaci¨® i evitar actes d¡¯insubmissi¨® fiscal.

Efectes econ¨°mics grav¨ªssims

D¡¯altra banda, en l¡¯exposici¨® de motius, l¡¯Executiu insisteix que ¡°la pretesa independ¨¨ncia generaria una s¨¨rie d¡¯efectes econ¨°mics d¡¯impacte i magnituds grav¨ªssims¡±. El text adverteix que una Catalunya secesionada quedaria fora de la Uni¨® Europea i de l¡¯Organitzaci¨® Mundial de Comer?. I aix¨° suposaria l¡¯aplicaci¨® d¡¯aranzels i controls duaners per a una economia ¡°el comer? exterior de la qual representa el 70% del PIB¡±, subratlla.

En l¡¯¨¤mbit financer, el Govern alerta que la independ¨¨ncia deixaria Catalunya fora de l¡¯empara del Banc Central Europeu. ¡°Aix¨° portaria al fet que, com ja est¨¤ passant en l¡¯actualitat, les entitats de cr¨¨dit es ressituessin fora de Catalunya. La sortida de capitals junt amb l¡¯empitjorament del saldo de la balan?a comercial a Catalunya, resultaria en un flux de sortida d¡¯euros cap a la resta d¡¯Espanya i del m¨®n que impediria la utilitzaci¨® de facto de l¡¯euro com a moneda a Catalunya. Fins i tot la creaci¨® d¡¯una moneda i un banc central propis resultaria inviable, per l¡¯elevat nivell de d¨¨ficit p¨²blic. Es farien irremeiables l¡¯expansi¨® monet¨¤ria, la inflaci¨® desproporcionada i la contracci¨® del cr¨¨dit, amb els conseg¨¹ents efectes sobre el consum i la inversi¨®¡±, recalca l¡¯acord del Consell de Ministres.

Quant a les finances del nou Estat catal¨¤, l¡¯Executiu sost¨¦ que ¡°les tensions pressupost¨¤ries serien evidents¡±. La capacitat per tenir ingressos quedaria molt minvada ¡°en un context de contracci¨® econ¨°mica, previsible despla?ament de persones i domicilis socials, i falta de transfer¨¨ncies d¡¯Espanya i de la Uni¨® Europea¡±, explica. ¡°Implicaria a?llar una economia que avui est¨¤ plenament integrada a Espanya, a la UE i al m¨®n. Suposaria el seu a?llament dels fluxos financers, de capitals i comercials. Aix¨° portaria a un empobriment de l¡¯economia de Catalunya d¡¯entre el 25% i el 30%, de qu¨¨ resultaria una conjuntura econ¨°mica insostenible¡±, conclou.