El Girona fulmina el Madrid

A Girona es va imposar l'heroisme de la debilitat. De la suposada debilitat, ja que l'equip local es va guanyar amb escreix la seva gran proesa davant del campi¨® d'Europa. Per futbol i per entusiasme, el Girona va donar una inesperada estocada a un Madrid que va certificar la seva desfeta. No hi ha restes de l'imponent Reial que va tancar l'¨²ltim curs per la porta gran i va obrir l'actual noquejant el Bar?a a la Supercopa. Aquest Madrid est¨¤ avariat. Ara no li funciona la primera unitat i la segona columna tampoc t¨¦ el ganxo de l'¨²ltima temporada. I si en els bons moments Cristiano ¨¦s portada, en aquesta davallada tamb¨¦ ho hauria de ser: un gol a la Lliga en les sis jornades que ha disputat. A Montilivi, poc CR i poc Madrid, excepte Isco, l'¨²nic que avui resisteix la comparaci¨® amb l'imponent equip del recent doblet.

Tant si es despenja com si no de l'elit aquesta mateixa temporada, el Girona ¨¦s alguna cosa m¨¦s que un equip devot en la seva estrena a Primera. No est¨¤ de pas, garratibat davant de tants rivals amb jerarquia. Tant se val que sigui el bateig a la Lliga de purpurina de nois com Pons, Granell o Portu, alguns dels quals no fa tant que s'enfangaven pels camps de mines de la tercera divisi¨®. El de Mach¨ªn ¨¦s un equip ufan¨®s, tan interessant com nou t¨¤cticament. Amb aquest 5-2-2-1 resulta abrasiu en camp contrari, per b¨¦ que, de vegades, una mica tendre en el propi. Per descomptat, no ¨¦s un conjunt de perfil convencional.

I el Madrid s¨ª que va notar l'aire pendular de l'equip catal¨¤, un adversari dif¨ªcil de descodificar. Disposa de tres centrals, dos laterals amb molta via que se situen en l¨ªnia amb dos centrals. Al seu radar, dos volants que tan aviat auxilien les bandes com remen pels passadissos interiors. Un embolic per al Madrid, que no va saber cavil¡¤lar el partit, tan exigit en el seu terreny que es van succeir les p¨ªfies de gent tan fiable com Ramos, Marcelo, Kroos... Les p¨¨rdues eren sufocants per als blancs. Especialment per a Marcelo, amb la seva zona oberta de bat a bat. Per aqu¨ª va centrar Maffeo i la pilota va embocar el pal dret de Casilla, que ja havia tingut algun altre ensurt. Escopida la pilota pel pal, la jugada va continuar i segons despr¨¦s va arribar una garrotada madridista. Ramos va connectar amb Benzema, que va citar Cristiano. El xut del portugu¨¨s des de fora de l'¨¤rea no va ser un tro, per¨° Bono el va desviar de mala manera. El porter local ni va blocar ni va orientar degudament el rebuig. Al rebot va arribar Isco, definitivament un jugador amb tot i per a tot, a qui ja no nom¨¦s li llueix el barret de copa. Isco ¨¦s la constataci¨® que en aquesta mena de futbolistes el talent no conspira contra l'efic¨¤cia. A m¨¦s, el malagueny ja no menysprea la intend¨¨ncia. Gens ni mica.

El gol visitant no va alterar el relat. El Girona no va perdre determinaci¨® i el Madrid no va trobar l'encert. Nom¨¦s quan aconseguia salvar la pressi¨® alta dels blanc-i-vermells i trobava Isco per galvanitzar el repte. Llavors s¨ª que s'esquerdava el quadre catal¨¤. Tant que va concedir que Cristiano solqu¨¦s amb certa llibertat el per¨ªmetre de l'¨¤rea de Bono. Cap altre madridista va amena?ar tant el porter guardi¨¤ de Montilivi. Per¨° tot era espasm¨°dic al Madrid, sense govern, a batzegades, patint en camp propi. Com a prova, un altre pal per a Casilla, que ja havia tocat l'altre pal salvador despr¨¦s del gol d'Isco. Aquesta vegada va ser Portu, jugador de sostre baix, qui va posar la coroneta i va conduir la pilota al pal esquerre del Madrid. La pilota va botar i miraculosament no va entrar a la xarxa.

La desafortunada homenada del Girona al primer acte presagiava que l'equip onejaria la bandera blanca amb el transcurs de l'¨²ltima part. Per¨° als de Mach¨ªn no els falta fervor, fogositat. El Madrid no es va arreglar, tan dessaborit i imprec¨ªs abans com despr¨¦s de l'intermedi, i el Girona va mantenir el tu a tu. Fins que Stuani es va colar entre el basti¨® central de l'esquerdada defensa visitant. El charr¨²a va maniobrar de meravella i va segellar l'empat davant l'algaravia de Montilivi. Per si aix¨° fos poc, pocs minuts despr¨¦s, Portu, en fora de joc, va ca?ar el segon gol despr¨¦s de ficar amb per¨ªcia l'esper¨® als morros de Kiko Casilla. No hi havia manera que el Madrid s'estabilitz¨¦s.

Nom¨¦s en al?a al marcador va recular el Girona, ja disposat a la contra i penjat del seu tendal defensiu. Zidane, constret, va retirar els dos laterals ¡ªAchraf i el torbat Marcelo¡ª en benefici de Lucas i Asensio. Casemiro es va incrustar com a tercer central amb Ramos i Nacho. Era el moment de l'arravatament, i ning¨² es arremangar m¨¦s que Isco. A les dures i a les madures, Isco, entestat a no capitular. Per¨° l'andal¨²s, r¨ªgid al final, va acabar tan fos com els seus camarades, incapa?os de no jugar al seu comp¨¤s. Ning¨² el va secundar i el Madrid va marxar esmaperdut de la seva primera visita a Girona. El Bar?a ja el t¨¦ a vuit punts pel retrovisor en nom¨¦s deu jornades. El Madrid es mira i no es troba. Per al Girona, un dia inoblidable. Ja t¨¦ un testament de primera per a la posteritat. Una traca maj¨²scula a Montilivi. Gran fuetada per al Madrid.