La Barcelona rica

Quan hi ha turbul¨¨ncies, i no hi ha dubte que ara n'hi ha, l'alcaldessa Ada Colau fa santament de prendre la paraula i reclamar calma: no passa res, tot tornar¨¤ al seu lloc. Tant ¨¦s que siguin atemptats sagnants o decisions pol¨ªtiques pertorbadores. La imatge de ciutat que est¨¤ defensant Colau, a m¨¦s de la normalitat, ¨¦s la d'un espai d'intercanvis lliures i din¨¤mics. No critica els mercats ni esmenta els voltors: aix¨° ¨¦s gesti¨® quotidiana, en casos extrems es tracta de vendre prosperitat. Prosperitat, vet aqu¨ª la paraula. Al com¨² dels mortals, pobres de nosaltres, la situaci¨® f¨ªsica de l'Ibex 35 ens rellisca, per¨° la imatge d'una estampida d'empreses que, per les raons que siguin, emboliquen el farcell i se'n van ens angoixa. Vet aqu¨ª el pes de l'economia tamb¨¦ en la imatge de la ciutat. Ara b¨¦, quan volem vendre la ciutat alternativa, la que es cola en els intersticis dels poders f¨¤ctics, llavors apel¡¤lem a Germanetes o a una f¨¤brica de creaci¨®. Per¨° la imatge p¨²blica i universal de Barcelona segueix sent la ciutat rica.

Ada Colau va entrar a l'Ajuntament fent exactament el contrari: venent la ciutat popular contra la prepot¨¨ncia -deia ella- dels poderosos. Recordin aquelles desafortunades declaracions contra el nostre congr¨¦s estrella perqu¨¨ no hi havia wifi a Nou Barris, com si fossin apostes del mateix nivell jer¨¤rquic. I, immediatament, una decisi¨® que encara lamentem ara. Un gran hotel de cadena internacional pretenia recr¨¦ixer un edifici bancari al Passeig de Gr¨¤cia -on no causava mol¨¨sties- a canvi d'una permuta interessant: regalar a la ciutat l'hist¨°ric Teatre Masriera del carrer Bail¨¦n. Ho havia teixit Xavier Trias, que era h¨¤bil buscant aquests punts de compensaci¨® molt m¨¦s ¨²tils que el problema causat pel qual s'estava compensant. Era una batalla simb¨°lica: frenar els hotels, que corrien desbocats. Per¨° hem perdut els bous i la carreta, perqu¨¨ ni hotel ni teatre: pisos de luxe, que no aporten res.

Aquests dies, en qu¨¨ est¨¤ tancant el m¨ªtic Bulevard Rosa, val la pena recordar el nostre passeig del luxe carregat d'oficines i bancs, cec per al comer? i per a la gent. Una galeria comercial va ser una novetat digna de peregrinaci¨®. En aquells temps, o una mica abans, Josep Maria Ainaud, regidor del districte, deia que l'Eixample no tenia inversi¨®, que les oficines llan?aven els ve?ns al carrer. Els problemes varien. Va dir a m¨¦s una cosa terrible: no hi ha equipaments, per¨° hi ha propietats privades que compensen, biblioteques per exemple. Cert: l'Eixample guarda tresors patrimonials, per¨° aix¨° no ¨¦s un servei p¨²blic, i ¨¦s en servei p¨²blic que cal equiparar els districtes. No tots podem, com podia l'inefable Josep Maria, freq¨¹entar les biblioteques i els salons i les col¡¤leccions d'art "dels amics de casa". Ainaud es referia amb aquesta expressi¨® a aquells que es fregaven amb el poder, de vegades fins a l¨ªmits insuportables: no era el seu cas, Ainaud era un home digne. Per¨° per b¨¦ o per mal compartien el tronc com¨² de la voluble burgesia catalana, les famoses cent fam¨ªlies. Tot aix¨° ha desaparegut.

A la gent li agrada anar a veure els vaixells del Sal¨® N¨¤utic encara que no navegui i li agrada calibrar marques de luxe encara que ni somi? a comprar-les. Despr¨¦s hi ha els activistes que diuen que aquesta ciutat no els representa i que la seva ¨¦s la modesta de l'hort urb¨¤ i el carril bici. I la veritat ¨¦s que s¨®n hemisferis amb funcions diferents, una de les quals ¨¦s merament representativa i l'altra, el model a construir. Un peu a cada costat. Cal anar penetrant necess¨¤riament una ciutat i l'altra, i ¨¦s possible i fins i tot desitjable que amb el temps la ciutat alternativa vagi guanyant pes.

Mentrestant. ?s bona idea transformar el Marem¨¤gnum en un centre did¨¤ctic? Jo crec que no. Hi ha andr¨°mines que neixen per ser el que s¨®n i for?ar-les a ficar-se en l'esquema de la correcci¨® pol¨ªtica no els donar¨¤ la vida que els nega la seva pr¨°pia obsolesc¨¨ncia. Edificis condemnats per la seva pr¨°pia banalitat. Tan rid¨ªcul ¨¦s fer d'un centre d'oci un centre d'oci sense plus agregat?

Despr¨¦s hi ha les prioritats. Per¨° ja sabem que les prioritats les carreguen els ve?ns.