L¡¯independentisme xoca amb la realitat

El moviment catal¨¤ per la independ¨¨ncia acaba de mostrar davant del m¨®n sencer una ingenu?tat pol¨ªtica que frega l¡¯infantilisme m¨¦s simple. Llan?ar-se a una declaraci¨® d¡¯independ¨¨ncia per crear un nou Estat sense tenir el suport ferm de cap dels governs estrangers ¨¦s un su?cidi pol¨ªtic, ja que el seu reconeixement ¨¦s imprescindible per donar-li viabilitat. Malgrat tot, aix¨° ¨¦s el que va fer divendres al Parlament el bloc presidit per Carles Puigdemont, enmig d¡¯una incomprensible euf¨°ria dels seus partidaris. El seu frac¨¤s ha estat espectacularment rotund, com molts analistes hav¨ªem assenyalat com el final m¨¦s segur per a una aventura en aquestes condicions. Deu haver-hi algun mecanisme de psicologia col¡¤lectiva (si ¨¦s que aix¨° existeix) que expliqui aquest comportament perqu¨¨ el 1977 el llavors president Josep Tarradellas ja ho havia advertit. Molts catalans es pensen, explicava el vell republic¨¤ poc despr¨¦s de tornar de l¡¯exili, que pel fet de creure que tenim ra¨® els altres ens la reconeixeran. I no ¨¦s aix¨ª, deia. El m¨®n no funciona aix¨ª. No n¡¯hi ha prou amb tenir ra¨®. El que cal tenir s¨®n objectius viables i calcular b¨¦ la for?a de tots els contendents en qualsevol pugna pol¨ªtica.

Al marge de si els independentistes tenen o no tenen raons que justifiquin prou la seva aposta, la veritat ¨¦s que acaben de xocar amb la realitat. La realitat ¨¦s que, com se sabia perfectament, l¡¯altra part en aquest assumpte, el seu adversari pol¨ªtic, l¡¯Estat espanyol, ¨¦s molt m¨¦s fort que ells. ?s m¨¦s gran, t¨¦ m¨¦s for?a, m¨¦s mitjans econ¨°mics i medi¨¤tics, m¨¦s aliats. I, a m¨¦s, els qui el dirigeixen disposen de bons arguments per defensar els seus interessos, ¨¦s a dir, en aquest cas, l¡¯statu quo constitucional. Encara que no ¨¦s segur, un dels pocs efectes positius que pot portar als independentistes la seva fallida proclamaci¨® de la rep¨²blica de Catalunya ¨¦s un assentament del principi de realitat entre ells. Aix¨° podria significar que en el futur immediat la pol¨ªtica catalana transcorregu¨¦s per vies m¨¦s assenyades.

La cr¨°nica d¡¯aquests dies indica que, malgrat tot, el principi de realitat ja s¡¯estava introduint en les consideracions de Carles Puigdemont i, la vig¨ªlia de la proclamaci¨® de la rep¨²blica, el portava a substituir-la per la convocat¨°ria d¡¯unes eleccions anticipades. Va dubtar i, al final, va fer cas dels qui l¡¯abocaven a la perdici¨®. El grapat de diputats, alcaldes i consellers que se li van amotinar i els qui entre ells van comen?ar a qualificar-lo de tra?dor s¨®n la personificaci¨® del mal que Tarradellas assenyalava com a nefast mecanisme psicopol¨ªtic dels catalans.

Despr¨¦s del desastre, que ha aparegut en forma d¡¯intervenci¨® de la Generalitat per part del Govern de Mariano Rajoy, el realisme pol¨ªtic sembla que s¡¯ha imposat r¨¤pidament entre els independentistes. Mentre la despistada multitud celebrava la festa a la pla?a de Sant Jaume, divendres a la tarda, Puigdemont i el seu Govern esperaven l¡¯aplicaci¨® de l¡¯article 155 de la Constituci¨®, que els havia de despullar dels seus c¨¤rrecs i preparaven la seva marxa a Brussel¡¤les. N¡¯hi ha hagut prou amb el cap de setmana perqu¨¨ els dos partits de la coalici¨® independentista assumissin la derrota i anunciessin la seva participaci¨® en les eleccions auton¨°miques del 21 de desembre convocades pel president Mariano Rajoy al mateix temps que el Govern espanyol intervenia la Generalitat.

La paradoxa d¡¯aquesta situaci¨® ¨¦s que, per una via inesperada, els independentistes tenen oberta ara una expectativa pol¨ªtica de la qual no van saber ni van poder dotar-se ells mateixos quan tenien a l¡¯abast fer-ho. La de mesurar les seves forces a les urnes en una convocat¨°ria de la qual ells potser en podrien discutir la legalitat, per¨° que ¨¦s l¡¯acceptada per el Govern d¡¯Espanya i tots els partits de l¡¯arc parlamentari. O sigui que, despr¨¦s d¡¯haver perdut estrepitosament la seva batalla per crear un Estat catal¨¤, el moviment independentista t¨¦ ara a la seva disposici¨® una nova oportunitat de convertir unes eleccions parlament¨¤ries en un plebiscit sobre les posicions de cada b¨¤ndol en l¡¯aferrissat conflicte catal¨¤ dels ¨²ltims cinc anys. Una oportunitat per reivindicar la seva for?a i exigir una negociaci¨®.

Cal assenyalar, a m¨¦s, que una de les principals novetats d¡¯aquest moment pol¨ªtic tan singular ¨¦s que, ara, l¡¯electorat en conjunt est¨¤ molt sensibilitzat i ¨¦s previsible que arribi o superi les cotes m¨¦s altes de participaci¨® electoral que s¡¯hagin registrat mai. La manifestaci¨® dels partits unionistes, que es va fer diumenge a Barcelona, dona fe que totes les parts s¨®n conscients de la transcend¨¨ncia del moment. Ja no ¨¦s nom¨¦s l¡¯independentisme el que est¨¤ mobilitzat, com ha estat la t¨°nica des del 2012.