Poemes arran de vida

Joan Manuel Homar (Barcelona, 1952) ha estat professor de filologia catalana a la Universitat de Barcelona. Arribada la prejubilaci¨®, sorgeixen els poemes. Primer va ser On mai no fosqueja (2012), ple de sentiments elementals, i ara La lentitud de la mirada, premi Ciutat de Palma 2016, molt m¨¦s madur i m¨¦s treballat formalment. S¨®n 54 poemes que evoquen moments significatius d¡¯una vida ¡ªsense que aix¨° vulgui dir que sigui sempre la mateixa veu que parla, ni encara menys que es tracti de cap biografia¡ª, ja que cada poema es pot llegir independentment dels que l¡¯acompanyen, ¨¦s a dir que t¨¦ vida pr¨°pia. No obstant aix¨°, no ¨¦s inviable llegir el llibre sencer com un trajecte, des del primer, que estableix una poc grandiloq¨¹ent ars poetica¡ª¡°un llibre de poemes sempre fixa uns instants / que fan el m¨®n llegible¡±¡ª, fins a l¡¯¨²ltim, que ¨¦s una complexa recreaci¨® d¡¯una cantata de Bach (BWV 12), destinada al tercer diumenge de Pasqua, en qu¨¨ es remarca que el dolor¨®s esfor? de la vida cristiana ser¨¤ premiat amb la joia inalterable de la gl¨°ria ¡ª¡°cap a l¡¯hora foscant (¡­) en companyia de veus que sols canten / i et porten el record de l¡¯illa¡±.

L¡¯illa, Mallorca, ¨¦s el pa¨ªs protagonista de molts poemes ¡ªen llocs concrets com ara Cala Magrana, Santany¨ª, Randa¡­¡ª i el marc natural i espiritual subjacent a tot el llibre. Homar hi t¨¦ arrels familiars, i encara que ¡°mai no he passat un hivern a Mallorca¡±, all¨¤ ¨¦s on sempre ha de tornar i on es refor?a l¡¯esperan?a, com diu en un poema que cont¨¦ ressons dels al¡¤legats reivindicatius del menorqu¨ª Pon? Pons: ¡°A la casa dels pares parlem la nostra llengua, / que els forasters ignoren i la fan forastera¡±. En un altre poema, Escamparan els llibres, planteja la continu?tat d¡¯aquesta casa un cop morts els seus habitants actuals: ¡°Dem¨¤ les filles refaran la cambra, / llen?aran llapis, teles i quaderns¡­¡±. D¡¯una manera gaireb¨¦ imperceptible, ens fa adonar dels rastres de vida viscuda que encara impregnen els objectes dels ¨¦ssers estimats quan ja no hi s¨®n.

Els versos s¨®n majorment decas¨ªl¡¤labs o alexandrins, els m¨¦s adequats a reflectir la llengua parlada, i el llenguatge emprat ¨¦s senzill i assequible, sense termes rebuscats ni jocs de paraules ni efectes de so. Cada poema comprimeix una experi¨¨ncia vital o un pensament en uns quants trets que els dibuixen amb precisi¨®, i fa l¡¯efecte de ser el resultat d¡¯una composici¨® pausada i lliure d¡¯¨¤nsies. Aix¨°, que pot semblar de baixa intensitat intel¡¤lectual i que certament no entusiasmar¨¤ els aficionats a l¡¯efectisme verbal amb pretensions de salvar el m¨®n, no ¨¦s pas f¨¤cil d¡¯aconseguir perqu¨¨ el poeta ha de mantenir-se apartat tant de la superficialitat com de la introspecci¨® obsessiva: aquesta li pot fer creure que qualsevol cosa que li passi pel cap pot tenir un sentit transcendent que mereix de ser immortalitzat en un poema, i aquella el pot induir a pensar que amb la manifestaci¨® d¡¯un sentiment n¡¯hi haur¨¤ prou. Homar, en aquest llibre, es revela capa? de governar el llenguatge mantenint-se apartat d¡¯aquests perills.

Encara que amb un punt de partida no gaire optimista, o no massa ambici¨®s, com ho demostra la invocaci¨® de la idea de Goethe que ¡°cada home apr¨¨n el que ¨¦s capa? d¡¯aprendre¡±, Homar sap parlar de coses que li importen i que el lector pot compartir. L¡¯afirmaci¨® que ¡°escriure a penes t¨¦ per objectiu / verificar l¡¯incompliment i el somni¡± ¨¦s una vacuna contra la grandiloq¨¹¨¨ncia i una aposta per la poesia arran de vida.