Fe en els dirigents

En aquest pa¨ªs gaireb¨¦ sempre s¡¯exagera. En una cova situada entre Amer i la Cellera de Ter, on els carlistes anaven a recarregar cartutxos, se la coneixia com la Mestran?a. Eren altres ¨¨poques. El rosari es resava cada tarda, almenys al requet¨¨ del moss¨¨n Galceran. I feia falta. Nom¨¦s la intercessi¨® divina podia fer cre?ble que un petit can¨®, obra d¡¯un fabricant d¡¯esquellots de Torell¨®, fos capa? d¡¯inclinar la segona guerra a favor dels carlistes. Al final tot va succeir sense pena ni gl¨°ria. Sense cap rastre d¡¯¨¨pica. Per als interessats en aquesta mena de gestes, Josep Pla les narra a Un senyor de Barcelona.

Els contes i les llegendes no decauen, sin¨® que s¡¯actualitzen amb el pas dels anys. De fet, l¡¯ADN de vells comportaments campa per les venes de cert independentisme gregari. Tenen tanta fe en els seus dirigents com els carlistes en la vict¨°ria gr¨¤cies al Sant Rosari i a aquesta artilleria que havia de ser letal i que van anomenar la Xocolatera. El can¨® requet¨¨ nom¨¦s va fer tres trets en el setge de Ripoll i es va desintegrar sense haver causat ni una sola v¨ªctima. La guerra va continuar.

El moviment sobiranista catal¨¤ va comen?ar amb formes d¡¯autoorganitzaci¨®. Les consultes populars municipals sobre la independ¨¨ncia als municipis eren vistes amb recel per la dreta nacionalista, ara abanderada de la fuga? rep¨²blica. Per¨° els ¨²ltims anys tot ha mutat. El meg¨¤fon de la mobilitzaci¨® el porten ara els partits i les c¨²pules d¡¯organitzacions com ?mnium Cultural o l¡¯Assemblea Nacional Catalana. La massa mobilitzada a la qual se li suposaven valors aut¨°noms ha fet el vot d¡¯obedi¨¨ncia, com els requet¨¨s al Rosari del moss¨¨n Galceran. L¡¯autoritat ha passat a ser l¡¯encarregada de llegir els esdeveniments. Aix¨ª, l¡¯ef¨ªmera ¡°tra?ci¨®¡± del president Puigdemont, la seva intenci¨® de convocar eleccions el dijous 26 d¡¯octubre, va passar poc despr¨¦s a ser una ast¨²cia de l¡¯home d¡¯Amer. L¡¯article 155 de la Constituci¨® i la convocat¨°ria d¡¯eleccions auton¨°miques s¡¯han transsubstanciat en l¡¯oportunitat de l¡¯anhelat refer¨¨ndum. El mantra que tot estava preparat i pensat segueix vigent. No serveixen de res les revelacions del sumari del 20-S: ¡°Les coses estan molt verdes. Aix¨° qualsevol que tingui dos dits de front ho sap¡±, li confiava Josep Llu¨ªs Salvad¨®, secretari d¡¯Hisenda, a un assessor del president. ¡°El mes d¡¯octubre no hi ha capacitat; ni tenim control de duanes, ni un banc¡±, afegia el segon d¡¯Oriol Junqueras. Per¨° aquestes gravacions no existeixen per al discurs independentista oficial. Segons la tradici¨® budista pollivetana, un mantra no t¨¦ efecte complet si la seva recitaci¨® no ¨¦s autoritzada per un mestre avalat per un llinatge de mestres.

I si la direcci¨® del proc¨¦s diu i vol fer creure que tot estava preparat, ¨¦s que ho estava. Nom¨¦s calia contrastar els rostres exultants dels dirigents de la CUP amb les cares llargues dels membres de Junts pel S¨ª divendres 27 d¡¯octubre, dia u de l¡¯era republicana.

Jordi S¨¢nchez i Jordi Cuixart, dos dirigents pol¨ªtics, segueixen empresonats sense fian?a, per¨° tant l¡¯ANC com ?mnium Cultural secunden les decisions matineres del PDeCAT i ERC per presentar-se a les eleccions auton¨°miques. Tot estava tan pensat que 24 hores despr¨¦s que es vot¨¦s la DUI, gaireb¨¦ no hi havia rastre de l¡¯Executiu. El llegat va ser un missatge cr¨ªptic del president Puigdemont, que abrigallat per la multitud va rec¨®rrer els carrers de Girona durant les festes de Sant Narc¨ªs. 72 hores despr¨¦s, Puigdemont i sis exconsellers van apar¨¨ixer a Brussel¡¤les: els altres van obeir l¡¯article 155. No hi ha hagut m¨¦s que fugaces aparicions testimonials dels flamants ministres republicans pels seus despatxos. Per¨° el dip¨°sit de la fe en l¡¯autoritat continua immaculat. Aquesta successi¨® d¡¯episodis t¨¦ un indubtable vessant c¨°mic si no fos pel saldo que deixa l¡¯aventura: tensi¨® en la cohesi¨® social a Catalunya; centenars de persones contusionades en les c¨¤rregues policials per anar a votar l¡¯1-O ferides; m¨¦s de 1.700 empreses que han traslladat la seva seu social fora de Catalunya. El que queda fora de qualsevol dubte ¨¦s l¡¯efic¨¤cia de la maquin¨¤ria de l¡¯Estat, que s¡¯ha activat a la velocitat de la llum amb pres¨® per al Govern, i amena?a de pres¨® per als membres de la Mesa del Parlament, citats davant de la just¨ªcia per presumptes delictes de rebel¡¤li¨®, sedici¨® i malversaci¨®. Aix¨° ja no ¨¦s realitat virtual. Desgraciadament.