La destituci¨® del Govern frena una altra vegada els principals projectes de la Generalitat

Catalunya va acabar abruptament la legislatura fa uns deu dies i ho va fer abans d'hora per tercera vegada consecutiva. Als avan?aments electorals del 2012 i el 2015 decidits pel llavors president Artur Mas s'hi suma l'acordat ara pel Govern central a l'empara de l'article 155 de la Constituci¨®. M¨¦s enll¨¤ de les ferides pol¨ªtiques que implica la nova situaci¨®, els departaments de la Generalitat han deixat una altra vegada a mig fer una infinitat de projectes per al dia a dia dels ciutadans. En el terreny parlamentari nom¨¦s s'han aprovat la meitat de les 45 lleis promeses quan va comen?ar la legislatura.

Economia i Hisenda?

L'exvicepresident Oriol Junqueras tenia dues prioritats per a aquesta legislatura, relacionades amb el desenvolupament de les anomenades estructures d'Estat. La primera, el desenvolupament de l'Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria de Catalunya, a la qual li faltava molt de recorregut per esgotar les compet¨¨ncies que li atorga l'Estatut. El Govern destitu?t la va voler desenvolupar fins al m¨¤xim que li permetia la llei, duplicant la seva plantilla, creant una nova plataforma inform¨¤tica i quedant-se funcions que havia delegat a l'Ag¨¨ncia Estatal de l'Administraci¨® Tribut¨¤ria i al Col¡¤legi de Registradors. L'altra gran tasca era convertir l'Institut Catal¨¤ de Finances (ICF) en una banca p¨²blica, com exigia la CUP. Per¨° la legislatura es va esgotar sense que la instituci¨® obtingu¨¦s la fitxa banc¨¤ria necess¨¤ria.

Junqueras va ser destitu?t sense haver donat l'ordre d'engegar els Pressupostos per al 2018. Despr¨¦s que l'any passat la Generalitat aconsegu¨ªs drenar el d¨¨ficit fins a deixar-lo en el 0,93% del producte interior brut (PIB), nom¨¦s 0,23 d¨¨cimes per sobre del fixat pel Consell de Pol¨ªtica Fiscal i Financera, l'exvicepresident va decidir no donar l'ordre als seus t¨¨cnics perqu¨¨ comencessin a elaborar els comptes per al 2018, segons es pot veure a la p¨¤gina web dels Pressupostos. El refer¨¨ndum de l'1 d'octubre va paralitzar l'elaboraci¨® d'aquesta llei i va abocar Catalunya a una altra pr¨°rroga, amb independ¨¨ncia de quin fos l'escenari que llanc¨¦s la consulta.

Empresa i Coneixement

En els ¨²ltims mesos, aquest ha estat un dels departaments m¨¦s convulsos. Han encap?alat la conselleria Jordi Baiget i Santi Vila, que van haver de deixar el c¨¤rrec per les seves discrep¨¤ncies amb el rumb del proc¨¦s independentista. Tot i que es va poder tirar endavant el Pacte per la Ind¨²stria, Empresa torna a deixar pendent per segona legislatura consecutiva un dels principals reptes de la Generalitat: posar ordre a l'economia col¡¤laborativa i adaptar-la a la regulaci¨® de la UE. La implementaci¨® de la llei contra la pobresa energ¨¨tica tampoc es va poder completar. Tot i que el text vigent impedeix els talls de subministrament a les fam¨ªlies que tenen certificada la seva vulnerabilitat, no es va poder arribar a un acord amb les el¨¨ctriques perqu¨¨ ajudin a pagar les factures dels pobres energ¨¨tics.

Ensenyament

Aquest departament tamb¨¦ va viure un canvi per culpa del proc¨¦s independentista. El gran ¨¨xit de Meritxell Ruiz, la primera consellera, va ser millorar substancialment la partida educativa a l'¨²nic pressupost que va aprovar Puigdemont. Encara que no ho va fer sola. De fet, va ser necess¨¤ria la intervenci¨® de tota la comunitat educativa i l'amena?a de la CUP de no donar suport als pressupostos si no s'injectaven 140 milions m¨¦s en ensenyament. Aquesta quantitat va permetre iniciar el curs 2017-2018 revertint les retallades en professors. Ruiz tamb¨¦ va ultimar el decret de l'escola inclusiva i va refor?ar les beques menjador. Li va quedar pendent, entre altres mesures, tirar endavant el controvertit decret de menjadors. Clara Ponsat¨ª, la seva successora des del juliol passat, no ha tingut temps m¨¦s que de participar com a amfitriona en la presentaci¨® de projectes i mesures preses per l'equip de Ruiz. I posar al servei de la consulta de l'1 d'octubre l'estructura del departament.

Sanitat

El pla de Toni Com¨ªn es va centrar a desfer o redissenyar els plans m¨¦s controvertits del seu antecessor, Boi Ruiz, i desprivatitzar serveis, com l'atenci¨® domicili¨¤ria urgent. Una de les seves grans mesures, que ell mateix va anomenar ¡°la desprivatitzaci¨® m¨¦s gran del sistema sanitari¡± va ser no renovar el contracte d'activitat a la xarxa p¨²blica a un hospital amb ¨¤nim de lucre (la Cl¨ªnica del Vall¨¨s) i reduir el contracte amb un altre, l'Hospital General de Catalunya, que fins i tot es va proposar comprar.

Com¨ªn tamb¨¦ va tirar endavant la llei d'universalitzaci¨® sanit¨¤ria, que retornava l'acc¨¦s gratu?t a la sanitat a totes les persones empadronades a Catalunya, un dret fulminat el 2012 pel Govern de Rajoy a trav¨¦s d'un reial decret que limitava l'acc¨¦s a la sanitat p¨²blica als qui estaven donats d'alta a la Seguretat Social.

En l'aire queden la proposta de comprar l'Hospital General de Catalunya o l'¨¨xit de la candidatura de Barcelona per acollir l'Ag¨¨ncia Europea de Medicament. El Consell d'Europa ho decidir¨¤ el 20 de novembre.

Cultura

L'exconseller Llu¨ªs Puig es va estrenar a la cartera de Cultura amb l'anul¡¤laci¨® pel Tribunal Suprem (TS) de la taxa de finan?ament de l'audiovisual que havia generat 33 milions des del 2015. En els seus escassos quatre mesos com a conseller, Puig va tirar endavant pocs temes, entre els quals el Pla de Museus, enquistat des de temps de Ferran Mascarell i que va recon¨¨ixer que havia deixat ultimat el seu predecessor Santi Vila, que va deixar el c¨¤rrec al juliol despr¨¦s de ser nomenat responsable d'Empresa. Vila havia presentat un Pla de lectura 2020, un Pla Nacional de Dansa, a m¨¦s de deixar el cam¨ª obert perqu¨¨ Icat torn¨¦s a la FM a partir de setembre.

Vila i Puig segueixen units per la pol¨¨mica dels b¨¦ns de Sixena. El juliol del 2016 es van lliurar 53 dels 97 b¨¦ns que reclama l'Arag¨®, per¨° segueix el plet per la resta i per les pintures de la sala capitular que s'exposen al MNAC. El 26 d'octubre la Fiscalia del TS va demanar investigar-los tots dos.

Interior

Va ser un altre dels departaments que va canviar de titular davant dels dubtes per la via secessionista. Paradoxalment, el Govern m¨¦s independentista va aconseguir el que ning¨² havia aconseguit en vuit anys: reunir la Junta de Seguretat de Catalunya. La trobada va ser el 10 de juliol, i es va acordar que els Mossos s'integrin al CITCO (Centre d'Intel¡¤lig¨¨ncia contra el Terrorisme i el Crim Organitzat) i estiguin de forma permanent i no nom¨¦s com a convidats a la taula d'avaluaci¨® de l'amena?a terrorista. Tamb¨¦ es va arrencar el comprom¨ªs que s'estudiar¨¤ l'entrada de la policia catalana a l'Europol, una de les reclamacions hist¨°riques de Mossos. Tamb¨¦ es va aconseguir la convocat¨°ria d'una nova promoci¨® de 500 mossos i 153 bombers, despr¨¦s de sis anys sense que es convoquessin places. Encara que hi va haver algunes picabaralles amb Hisenda, es va aconseguir finalment aprovar el nou concurs.

Al conseller Jordi Jan¨¦ se li va quedar damunt de la taula la reducci¨® dels accidents de tr¨¤nsit i el gran projecte de la creaci¨® de la Policia de Catalunya: una mena de cos policial format pels Mossos i totes les policies locals, amb alguns criteris d'unificaci¨®. Joaquim Forn, el seu successor, va haver d'afrontar l'atemptat terrorista d'agost a Barcelona, que va suposar el reconeixement internacional de la feina duta a terme pels Mossos.

Agricultura

En els discursos de l'exconsellera Mertixell Serret hi havia moltes refer¨¨ncies a la necessitat d'apropar les dones i els joves al camp amb la finalitat de que el negoci agr¨ªcola catal¨¤ guanyi competitivitat i pres¨¨ncia internacional. Per¨° va tenir poc ¨¨xit a l'hora de bregar amb els conflictes del sector. ?s el cas de les p¨¨rdues que han patit els productors per la caiguda de preus de la fruita dol?a o les demandes per aconseguir un repartiment dels fons agr¨ªcoles europeus amb m¨¦s avantatges per a Catalunya.

Territori

Josep Rull va accedir al despatx avisant que l'¨¨poca de mitges tintes, com la que es va viure entre el seu antecessor, Santi Vila, i la ministra de Foment, Ana Pastor, quedava enrere i que ell seria ¡°un malson¡± per a Adif i Renfe. En realitat, el desori de Rodalies gaireb¨¦ no ha millorat i el corredor del mediterrani encara queda lluny. Rull va impulsar la restricci¨® del tr¨¤nsit a l'¨¤rea metropolitana, per¨° no va desencallar els conflictes a la N-340, la N-240 o la C-55. Rull tamb¨¦ va ser assenyalat per l'Ajuntament de Barcelona i acusat de no assumir la seva responsabilitat en la construcci¨® de la l¨ªnia 9 i 10 del metro.?