¡°Despr¨¦s del 21 de desembre cal tancar les ferides¡±

Jos¨¦ Rosi?ol (Ripollet, 1970) ¨¦s el nou president de Societat Civil Catalana (SCC) en substituci¨® de Mariano Gom¨¤. Rosi?ol ¨¦s membre de SCC des que es va fundar l'entitat, el 2013.

Pregunta. Per qu¨¨ hi ha hagut un canvi en la presid¨¨ncia just quan han fet les manifestacions m¨¦s massives?

Resposta. Som voluntaris i en principi exercim un any el c¨¤rrec. Gom¨¤ em va dir que estava una mica cansat i em va proposar que el succe¨ªs. Ha estat un relleu molt tranquil i natural.

No som un partit i no participarem en m¨ªtings.? Per¨° s¨ª que farem un gran acte a favor de la conviv¨¨ncia abans de la campanya¡±

P. Participaran en la campanya electoral?

R. No, no som un partit. No anirem a cap m¨ªting, per¨° farem una crida a participar-hi. Per¨° abans de la campanya farem un acte a favor de la conviv¨¨ncia. El 21-D no s'acaba tot: a partir d'aqu¨ª cal tancar ferides. L'escenari ¨¦s complex, per¨° cal fer el primer pas. Hem de ser protagonistes en l'acostament i la reconciliaci¨®. Cal apostar per escenaris de conviv¨¨ncia i reconstrucci¨®.

P. El vicepresident de l'entitat, ?lex Ramos, militant socialista, va, tot i aix¨°, en les llistes del PSC. Aix¨° no ¨¦s entrar en campanya?

R. Va en un lloc simb¨°lic de la candidatura. Si an¨¦s en els de sortida s'hauria de donar de baixa. El que volem ¨¦s que el Parlament visualitzi la foto real de la societat catalana. El h¨¤ndicap ¨¦s que Catalunya no t¨¦ llei electoral pr¨°pia i el resultat es decanta cap a postulats m¨¦s nacionalistes. El 27-S [les ¨²ltimes auton¨°miques] el 47% va oferir una majoria parlament¨¤ria.

Hi ha casos punyents i s¡¯ha constru?t una cosmovisi¨® allunyada de la realitat d¡¯Espanya a l¡¯escola¡±

P. Per¨° la LOREG regeix a tot Espanya.

R. S¨ª, tamb¨¦ va perjudicar en el seu moment Esquerra Unida: va tenir dos milions de vots i nom¨¦s va aconseguir entre 5 i 10 diputats. No dic que q¨¹estionem una eventual majoria independentista. El que volem ¨¦s que si guanya actu? sota el marc constitucional.

P. En l'¨²ltima campanya van reclamar davant de la Junta Electoral la retirada d'estelades als ajuntaments per vulnerar, al seu parer, la neutralitat institucional. Ho repetiran?

R. Ho hem aparcat. El nostre objectiu ¨¦s fomentar la conviv¨¨ncia i aix¨° no hi va contribuir perqu¨¨ va tensar encara m¨¦s les coses. S¨®n les institucions p¨²bliques les que han de corregir aquestes disson¨¤ncies de posar banderes partidistes. S¨®n elles les que ho han de fer i no nosaltres. En la nostra primera manifestaci¨® [el dia 8 d'octubre] vam parlar de seny i?en la segona [el 29], de conviv¨¨ncia. Ens preocupa la reconciliaci¨®: hem d'assumir que tots som catalans amb els mateixos drets i llibertats, pensin el que pensin.

P. Contribueix a la conviv¨¨ncia que Societat Civil faciliti formularis perqu¨¨ es denunci?n casos d'adoctrinament a les escoles?

R. Recollim queixes de gent que no sap on les pot vehicular. Hi ha casos a?llats que s¨®n punyents i denunciables, com posar una estelada en una escola. Aix¨° est¨¤ fora de lloc. I despr¨¦s hi ha la construcci¨® d'una cosmovisi¨®, d'un marc mental, molt d'esquena a la realitat espanyola i favorable a l'independentisme. Nom¨¦s cal agafar els llibres de text. ?s aix¨ª. No estem descobrint la sopa d'all.

P. Si el 21-D torna a guanyar l'independentisme per majoria absoluta, quina soluci¨® hi ha?

R. Si guanyen, han de ser conscients que el president triat ho ha de ser de tots. La clau no ¨¦s qui, sin¨® com. Tornarem al punt de partida, per¨° dins del marc constitucional es pot fer de tot. El Tribunal Constitucional ja ho va establir aix¨ª. Un refer¨¨ndum com a Esc¨°cia? No som un partit. El nostre objectiu ¨¦s tancar ferides. La crisi econ¨°mica que es pot generar ¨¦s tremenda i equiparable, per exemple, a Lehman Brothers.

P. Donen per acabat el proc¨¦s? Hi ha dos milions d'independentistes.

R. S¨ª, del tot. Aix¨° de saltar al precipici canviar¨¤. No demano que ning¨² deixi de pensar com pensa. Dic que es faci en el marc establert perqu¨¨, si no, s'entra en l'arbitrarietat.

P. Es poden tancar ferides amb mig Govern a la pres¨® i l'altra meitat a Brussel¡¤les?

R. Hi haur¨¤ un dia que s'estudiar¨¤ en els llibres d'hist¨°ria com una regi¨® europea com Catalunya, amb un nivell cultural i un nivell de vida elevats, ha arribat fins aqu¨ª. No estic content veient ning¨² a la pres¨®. A mi m'incomoda que en les nostres manifestacions es demani pres¨® per a Puigdemont. No em motiva gens. Josep Borrell va dir a l'escenari que aix¨° ho decideixen els jutges. Les nostres manifestacions no tenen consignes. Per¨° quan Puigdemont es fa una foto amb els cinc requeriments del Constitucional, de deb¨° estem jugant a aix¨°? S'han pervertit els conceptes de la democr¨¤cia.

P. Qu¨¨ li sembla el paper de Puigdemont a Brussel¡¤les?

R. No sabem qu¨¨ est¨¤ fent, per¨° est¨¤ fent mal a la societat que diu que estima i defensa. Barcelona va construir arran del 1992 un prestigi de gran ciutat oberta, plural, inclusiva i moderna. Aquesta imatge ¨¦s dif¨ªcil de guanyar i f¨¤cil de perdre. Cal reconstruir la imatge dels catalans al conjunt d'Europa.

P.?Seguiran convocant m¨¦s manifestacions?

R. No, tret que sigui estrictament necessari. Necessitem normalitat pol¨ªtica i institucional. Per¨° els dos dies de les manifestacions em vaig quedar meravellat. Van ser memorables. Em va agradar molt l'espontane?tat de la gent, que fes el que li don¨¦s la gana i cant¨¦s el que volgu¨¦s. Va haver-hi gent que no havia anat mai a una manifestaci¨®. Molts van decidir anar-hi els dies 6 i 7 de setembre [quan es van aprovar les lleis del refer¨¨ndum i de transitorietat jur¨ªdica]. Aqu¨ª es va fracturar alguna cosa molt profunda a Catalunya.

P. Aquestes manifestacions han anat seguides, en alguns casos, d'incidents o agressions, com el 12 d'octubre o a Sabadell. No els preocupa que els seus actes atreguin o que s'hi sumin grups d'extrema dreta?

R. ?s clar que ens preocupen els incidents, per¨° la majoria han estat a?llats i en acabar les manifestacions. Nom¨¦s hi volem constitucionalistes i dem¨°crates. Tot el que vagi m¨¦s enll¨¤ d'aix¨° ho condemnem absolutament i radicalment. Condemnem qualsevol acte de viol¨¨ncia i coacci¨® i pressi¨®, sigui de qui sigui. Aix¨° est¨¤ fora del nostre ADN. Si no, estarem fora de joc.