All¨° que podria haver estat
L'independentisme s'enfrontar¨¤ electoralment a si mateix tant com als seus contraris gr¨¤cies tamb¨¦ a l'intercanvi de retrets, les mirades desconfiades i la seva ¨¨pica desgastada
Ning¨² aguanta el seu propi arxiu. Sobretot quan el passat delata tot el que no ha pogut ser. Lament ¨ªntim d'activistes independentistes als qui els retornen les seves pr¨°pies paraules com si fos una regurgitaci¨®. I davant del risc que, a difer¨¨ncia dels remugants, a ells se'ls ennueguin, per indigestes, alg¨² els deu haver aconsellat iniciar un reconeixement del seu pecat com a venial per evitar que la Inquisici¨® el castigui com a mortal. S'apropa el vent de les urnes i en coneixerem la intensitat real d'aqu¨ª a cinc setmanes. Llavors tamb¨¦ sabrem si ser¨¤ de llevant o de ponent. I, com que m¨¦s val prevenir, no hi ha res millor que admetre per la via judicial o declarativa que res ha estat el que semblava, malgrat que tots els hem sentit dir reiteradament com volien que sembl¨¦s el que ja sabien que no era. Un joc de paraules massa f¨¤cil per a una situaci¨® excessivament greu.
Per¨° m¨¦s enll¨¤ del que alguns fan veure que ara descobreixen i d'altres insisteixen a condemnar, el m¨¦s interessant ser¨¤ saber quants ciutadans se sentiran afectats per l'engany, quants el perdonaran i quants ni tan sols s'immutaran. Els primers s'enfrontaran a un gran dilema. Orfes de referents i desconfiats davant de les noves promeses, hauran de buscar recer en formacions que tampoc els seduiran prou. Decideixin el que decideixin ho faran amb una pin?a al nas. L'excusa dels segons seran les dif¨ªcils condicions a les quals el Govern?i el Parlament es van haver d'enfrontar, l'amena?a galopant, l'agressivitat de l'Estat i la seva viol¨¨ncia, presenciada l'1 d'octubre. Els disgusta l'engany, ¨¦s clar, per¨° aplicaran l'alegria a la casa del pare pel pecador penedit si detecten que, efectivament, la contrici¨® ha estat sentida i sincera. De moment estan atents a aquesta part de la catarsi creixent, per¨° encara insuficient. La reacci¨® dels ¨²ltims ja la sabem, perqu¨¨ ¨¦s la dels irredempts: la defensa de la causa ho permet tot. Faran pinya i esperaran temps millors que, amb la vict¨°ria, ja s¨®n a tocar. S¨®n els qui insisteixen en alternatives a la llista ¨²nica avui inviable perqu¨¨ no accepten que les raons de partit siguin m¨¦s poderoses que les raons d'Estat. La seva l¨°gica ¨¦s tan implacable com la seva insist¨¨ncia contuma?. Sempre han estat els cr¨¨duls que retreien el pas enrere dels conversos.
Per tot aix¨°, l'independentisme s'enfrontar¨¤ electoralment a si mateix tant com als seus contraris, gr¨¤cies tamb¨¦ a l'intercanvi de retrets, les mirades desconfiades i la seva ¨¨pica desgastada. Aquest temor ¨¦s el que ha disparat interessadament els seus primers dubtes sobre la legitimitat de les eleccions en les quals paradoxalment participaran. Reconvertir en positius els resultats, si els s¨®n favorables, per descomptat, equivaldr¨¤ a recuperar m¨¦s o menys forces depenent dels obligats pactes posteriors. En cas contrari, tamb¨¦ n'intu?m el balan?, ja que a hores d'ara gaireb¨¦ tot resulta previsible i gaireb¨¦ res sorprenent.
Tampoc sorpr¨¨n, doncs, que Rajoy insisteixi a parlar d'una minoria silenciosa i silenciada quan tots sabem que el gran segment de la poblaci¨® que no es manifesta ¨¦s perqu¨¨ els disgusten uns i desconfien dels altres. Per l'ordre que vulguin. Confondre'ls amb catalans atemorits que no s'atreveixen a parlar en veu alta ¨¦s una altra de les moltes inexactituds de la valoraci¨® espanyola del problema. Tantes com les del bloc secessionista, que tot ho capitalitza com a propi quan moltes posicions li s¨®n igualment alienes. La prova ¨¦s la seva incapacitat treballada amb suor per eixamplar el que s'ha fet dir base social de l'independentisme i que s'ha demostrat que ¨¦s una altra impot¨¨ncia. Entre altres coses perqu¨¨ aquest fragment de la poblaci¨® segueix mantenint els seus dubtes raonables amb la mateixa insist¨¨ncia amb la qual els dos blocs esgrimeixen sent¨¨ncies categ¨°riques.
?s gaireb¨¦ una alternativa obligada a tanta contund¨¨ncia. Una defensa de la seva llibertat infranquejable assetjada per tots dos. Una alternativa a la falsa obligaci¨® de triar entre els fantasmes de la unitat o de la divisi¨®. Una acceptaci¨® de la democr¨¤cia com un punt de trobada entre raons divergents i una s¨ªntesi d'interessos contraposats. Una assimilaci¨® personal i intransferible del que va portar Claude Lefort a la seva reflexi¨® m¨¦s original, suggestiva i fecunda sobre el sistema m¨¦s lliure, encara que tamb¨¦ la m¨¦s desfigurada i banalitzada de totes les que va aportar. Com es recorda al llibre La inquietud de la pol¨ªtica, el 1981 el fil¨°sof franc¨¨s va sentenciar que ¡°la democr¨¤cia alia dos principis aparentment contradictoris: el primer, que el poder emana del poble; el segon, que aquest poder no ¨¦s de ning¨²¡±. Perqu¨¨, com que no existeix un aut¨¨ntic espai de poder, aquest se situa en una zona simb¨°licament buida. En resum, que ning¨² se la pot apropiar. La prova emp¨ªrica l'ha aportat el proc¨¦s. Tots dos contendents diuen que parlen en nom de la democr¨¤cia. Llavors, s'equivoquen?
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.